La crisi interna deixa l’SPD sense lideratge
Schulz fa efectiva la dimissió però no aconsegueix imposar el relleu exprés previst d’Andrea Nahles, la seva candidata
BerlínEl que havia de ser un simple tràmit per a la cúpula del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) va estar a punt de convertir-se en una nova crisi per a una formació ja sumida en el caos. La directiva de l’SPD s’havia proposat ahir acomplir els desitjos del seu expresident, Martin Schulz, i nomenar Andrea Nahles com a presidenta interina del partit. Però ni tan sols aquest pas, presumptament protocol·lari, va ser possible. Les creixents resistències i crítiques d’algunes federacions regionals i de part de les bases, que demanen més transparència i democràcia interna per a les decisions fonamentals del partit, van obligar la cúpula socialdemòcrata a recular.
La decisió definitiva de la directiva socialdemòcrata va ser un compromís que evidencia les profundes divisions de la formació: per una banda, va nomenar per unanimitat Andrea Nahles candidata a ser escollida com a presidenta en un congrés extraordinari previst per al 22 d’abril, i, per l’altra, va designar el governador de la ciutat-estat d’Hamburg, Olaf Scholz, com a president interí. Es tracta d’una solució d’urgència que serveix per comprar temps a una organització amb seriosos problemes de lideratge.
“Naturalment que un s’emporta ferides, però el temps les curarà”, va dir ahir Martin Schulz durant el seu adeu definitiu com a líder del partit. “Estic segur que l’SPD, amb Andrea Nahles al capdavant i, espero, amb el suport de les bases, acabarà formant part del pròxim govern federal i recuperant la seva antiga força. I si la meva renúncia serveix per posar un gra de sorra, aleshores ja ha valgut la pena”.
Schulz va ser escollit com a president de l’SPD en un congrés a finals de març de l’any passat. El 100% dels delegats van apostar per un polític desconegut a Alemanya, expresident del Parlament Europeu, que havia fet pràcticament tota la seva carrera a les institucions europees. No ha passat ni tan sols un any, i Schulz deixa la direcció del seu partit per la porta de darrere després d’haver renunciat a ser ministre d’Exteriors del gabinet de la cancellera Merkel. El polític que havia de ser el revulsiu d’un partit que fa temps va deixar de ser una alternativa de poder als conservadors ha acabat fracassant estrepitosament. I les enquestes no deixen de passar factura a l’SPD: fa setmanes que els socialdemòcrates es mouen per sota del 20% en intenció de vot.
Renovació és la paraula del moment entre els socialdemòcrates alemanys. Tothom sembla que està d’acord que només amb cares joves i discursos nous l’SPD podrà recuperar la seva condició de partit de masses i liderar un govern federal de centreesquerra. La gran qüestió que queda pendent de resoldre és qui liderarà aquest procés.
Una candidata amb poc suport
Andrea Nahles és una dona relativament jove (47 anys) i ja ha ocupat càrrecs d’importància al país: va ser ministra de Treball de l’últim govern de Gran Coalició. La seva biografia, però, no sembla precisament la més idònia per portar la bandera de la renovació: ha sigut diputada del Bundestag de manera pràcticament ininterrompuda des del 1998. Per tant, és percebuda per importants segments de les bases com una integrant de l’establishment del partit que ha conduït l’SPD a obtenir el pitjor resultat de la seva història (20,5% dels vots) en les eleccions federals que es van celebrar al mes de setembre.
Aquestes resistències a acceptar la nominació d’Andrea Nahles com a presidenta interina evidencien les dificultats cada cop més grans que té la cúpula socialdemòcrata per legitimar el seu discurs davant les bases. Unes bases que, ara per ara, són fonamentals per al partit: els afiliats encara han de validar l’acord de govern per a la nova Gran Coalició amb Merkel. Si guanyés el no, Andrea Nahles, una de les grans defensores del pacte, difícilment es podria legitimar com la nova líder del partit. L’SPD i Alemanya afronten setmanes de vertigen polític.
