La crisi fronterera entre Veneçuela i Colòmbia obliga 20.000 colombians a marxar per evitar ser deportats

BarcelonaColòmbia i Veneçuela tornen a tenir un nou front diplomàtic obert. El president Nicolás Maduro va decretar el 19 d'agost el tancament unilateral d'un tram de la frontera que separa tots dos països argumentant que la mesura buscava acabar amb el "paramilitarisme". Però què hi ha al darrere d'aquesta crisi que ja afecta 20.000 colombians?

Què ha originat l'actual clima de tensió?

A mitjans d'agost, tres militars veneçolans i un civil van resultar ferits en el que es va dir que era un enfrontament amb presumptes contrabandistes colombians.

S'han tancat fronteres?

Maduro va reaccionar a l'incident amb la deportació de desenes de colombians i el tancament de 100 quilòmetres a l'estat de Táchira. Era el 19 d'agost, i el 28 del mateix mes n'hi afegia 60. Dilluns, l'ordre també va contemplar 140 quilòmetres a l'estat de Zulia, que depèn bàsicament de les explotacions de gas i del petroli. De fet, segons el president, el tancament de les duanes ha fet que el país estalviï "2.500 milions de dòlars per extracció de combustible".

La mesura també inclou el desplegament de 3.000 soldats i l'estat d'excepció de tres municipis. L'any passat, Veneçuela va expulsar 1.800 colombians del seu territori.

Però malgrat les restriccions, diferents fonts asseguren que s'han creat rutes il·legals de pas entre els dos estats.

Què és l'Operació d'Alliberament i Protecció del Poble?

Amb aquest títol, el govern de Maduro ha obert un pla per, assegura, acabar a Veneçuela amb les operacions paramilitars de colombians en punts fronterers i que, segons afirma, desestabilitzen municipis amb l'augment de delinqüència. A les regions frontereres hi ha tradicionalment un enorme flux de comerç il·legal que s'aprofita dels preus més baixos de productes com els carburants o la carn en territori veneçolà per passar-los a Colòmbia.

Hi ha hagut més deportacions?

L'ONU calcula que Caracas ha deportat més de 1.400 colombians que no tenien residència legal, però alerta que la crisi humanitària és molt més àmplia perquè més de 18.000 colombians han marxat de casa seva per tornar al seu país per por de les represàlies i a ser deportats. Les imatges de milers de ciutadans carregant les seves pertinences per creuar la frontera han posat en alerta les organitzacions humanitàries, que també denuncien que l'exèrcit veneçolà marca els habitatges dels que fugen per demolir-los i dificultar-los així la tornada.

La Comissió Interamericana de Drets Humans visita aquests dies la part colombiana i espera l'autorització de les autoritats bolivarianes per poder accedir a les regions de Veneçuela per tal d'analitzar la crisi. L'organisme ha denunciat les "deportacions arbitràries i col·lectives".

Quina és la resposta a Bogotà?

El president colombià, Juan Manuel Santos, ha afegit més llenya al foc en assegurar que "el sistema bolivarià s'està autodestruint" i que és la gestió de Maduro la que provoca la greu crisi econòmica que pateix el país i no els immigrants colombians.

Maduro ha afirmat que, malgrat haver pronunciat "les pitjors ofenses contra Veneçuela", la crisi oberta l'"obliga" a mantenir converses amb Santos per solucionar-la "per la via del diàleg".