Els Països Baixos veten l'aterratge del ministre d'Exteriors turc

BarcelonaL’últim episodi de la batalla diplomàtica entre la Turquia de Recip Tayyip Erdogan i els seus socis europeus té accent holandès. El govern de Mark Rutte ha prohibit aquest dissabte l’aterratge a l’avió en què viatjava el titular d’Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu, en al·legar que la seva presència “comportaria riscos per a l’ordre públic i la seguretat”. Per evitar problemes, la ministra de Família, Fatma Betul Sayan Kaya, que es trobava a Alemanya va anunciar que viatjaria per carretera fins a la localitat holandesa de Rotterdam.

La prohibició del permís és un pas més que eleva la tensió entre Turquia i els socis de la Unió Europea que han vetat la presència de ministres turcs per fer campanya a favor del referèndum de modificació de la Constitució, que s'ha de celebrar el 16 d'abril, i que si surt l'opció oficial donarà plens poders al president, Recep Tayyip Erdogan. Diverses ciutats alemanyes ja van prohibir els actes de ministres turcs i tant Àustria com els Països Baixos ja havien advertit que s'hi oposaven.

Prèviament, Çavusoglu havia advertit que si finalment s'oficialitzava el veto, Turquia aplicaria "dures sancions". Precisament, el ministre tenia previst assistir a un acte a Rotterdam, localitat presidida pel musulmà Ahmed Aboutaleb, que ha aplaudit la mesura del seu govern.

L'executiu holandès de Mark Rutte ha assegurat que ha intentant buscar una alternativa en converses amb les autoritats turques, però que finalment no ha tingut altra opció que prohibir l'aterratge del responsable de la diplomàcia.

Des de Moscou, on és de visita oficial, Erdogan ha acusat les autoritats holandeses de "feixistes" i "restes del nazisme" per la prohibició, de la mateixa manera que ja va respondre als alcaldes alemanys que van tancar la porta a celebrar actes als seus municipis argumentant raons de seguretat.

Çavusoglu atribueix les negatives que està obtenint per convèncer la diàspora turca per Europa a "pressions" del Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda i els serveis d'intel·ligència alemanys, que segons ell "amenacen" els propietaris de les sales perquè no es facin els mítings.

"En això no podem fer un pas enrere. Ja hem vingut abans a Europa per trobar-nos amb els nostres ciutadans. Per què ens fan això ara? Perquè prenen partit en el referèndum? El partit de 'no'. Treballen per al 'no'. Perquè [si guanya el 'sí'], Turquia serà més forta, més estable, més independent ", havia assegurat el ministre turc.

Les relacions entre Turquia i la Unió Europea s'han deteriorat des de l'intent fallit del cop d'estat del 15 de juliol de l'any passat i han estat diversos els socis que han criticat la dura repressió i les purgues contra sospitosos d'haver participat en la revolta. La policia ha arrestat, detingut o acomiadat uns 100.000 funcionaris, entre els quals hi ha professors, periodistes, jutges, militars i agents, acusats de ser membres o simpatitzants del clergue islàmic Fetulah Güllen. Amb tot, els Vint-i-vuit continuen amb el pla amb Erdogan per frenar els refugiats i evitar que puguin arribar a Europa.