Crisi diplomàtica pel Pacífic

La crisi entre França i els EUA es cola a la cimera de l'ONU

Biden i Macron podrien mantenir una conversa telefònica en les pròximes hores

ParísNo hi figura a l'agenda oficial però l'Assemblea General de l'ONU que comença aquest dimarts a Nova York estarà marcada per la crisi diplomàtica entre França i els Estats Units per la nova aliança estratègica i militar entre els EUA, el Regne Unit i Austràlia als mars de l'Índic i el Pacífic, que ha deixat París sense un contracte milionari per vendre submarins al govern de Canberra. A Nova York, els passadissos de la seu de l'ONU serviran perquè la Unió Europea comenci a preparar una resposta conjunta al nou pacte militar, subscrit al marge de l'OTAN i sense comptar amb cap soci europeu, i perquè els Estats Units intentin calmar les aigües. El president dels Estats Units, però, també aprofitarà la cimera per discutir els detalls de la seva aliança amb els seus dos socis preferents.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

França no ha estalviat crítiques públiques al govern de Joe Biden i està mostrant el seu profund malestar amb gestos diplomàtics sense precedents: si primer va cridar a consultes –per primera vegada a la història– els seus ambaixadors als Estats Units i a Austràlia, aquest dilluns el govern d'Emmanuel Macron ha decidit anul·lar una reunió entre la ministra de Defensa, Florence Parly i el seu homòleg britànic, Ben Wallace. "La nostra estima per França és indestructible", assegurava el primer ministre britànic, Boris Johnson, després de fer-se pública la plantada de França intentant treure importància a la guerra diplomàtica que sembla haver impulsat París.

Cargando
No hay anuncios

La UE també està inquieta amb el nou partenariat militar al Pacífic que deixa fora de joc Europa. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet costat a Macron en una entrevista a la televisió nord-americana CNN i ha titllat "d'inacceptable" el tracte dels Estats Units cap a França gestant d'amagat seu l'aliança militar que deixava el país sense el contracte dels submarins militars, signat el 2016 per valor de 56.000 milions d'euros.

Cargando
No hay anuncios

Reunió telefònica entre Biden i Macron

A la cimera de l'ONU, tampoc hi haurà trobada entre el president dels EUA i el cap del govern francès perquè Macron té decidit seguir des de París la reunió sense intervenir-hi. Cedirà la paraula al seu ministre d'Exteriors, Jean-Yves Le Drian, però fonts de la Casa Blanca han assegurat aquest dilluns que Biden trucarà en les pròximes hores o dies a Macron. El president francès, que fins ara ha evitat en públic parlar de la qüestió, podrà discutir directament l'afer amb Biden. Segons les mateixes fonts, el president dels Estats Units està "impacient" per parlar amb Macron.

Cargando
No hay anuncios

Les relacions entre els dos països passen per un moment molt delicat, sobretot després de les paraules que Le Drian va dedicar a Biden comparant-lo amb Donald Trump a l'hora de tractar amb els seus suposats aliats. Però és evident que la còlera de França no farà fer marxa enrere als Estats Units, el Regne Unit i Austràlia en la seva aliança, batejada com a AUKUS (pels acrònims dels tres països), per frenar l'expansió de la Xina. De fet, Joe Biden ho deixarà clar amb les dues úniques reunions bilaterals que mantindrà aprofitant l'Assemblea General de l'ONU: una amb el primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison, i l'altra a la Casa Blanca amb Boris Johnson.

L'Afganistan i el canvi climàtic

Al marge de la crisi transatlàntica, la cimera de l'ONU se celebra en un format híbrid –amb una part dels mandataris presents físicament i altres que participaran en la reunió telemàticament– i se centrarà en la lluita contra el canvi climàtic, la situació a l'Afganistan i la pandèmia. Precisament, el govern nord-americà ha anunciat aquest dilluns que obrirà les seves fronteres als viatgers internacionals vacunats a partir del novembre, un gest que Washington ha fet coincidir amb la greu crisi diplomàtica amb França i la UE, possiblement per intentar suavitzar la situació.