Crimea silencia la comunitat tàtara
Tanquen l’única televisió crítica amb l’annexió russa
KíevLa televisió tàtara de Crimea ha sigut silenciada i amb ella ha desaparegut una de les poques veus crítiques que quedaven a la península annexionada per la Federació Russa. La cadena va aturar la seva programació el passat 1 d’abril perquè el regulador rus li havia denegat la llicència per emetre, al·legant errors a la sol·licitud. Però la directora de la cadena, Lilia Budjurova, considera que es tracta d’un estratagema. “Aquest ardit no té cap possibilitat d’èxit -afirma en to bel·ligerant-. Si algú creu que pot matar un canal que és únic en el seu gènere s’equivoca”. Ara la cadena emet via internet per esquivar la censura.
Després de l’annexió russa, ara fa poc més d’un any, tots els mitjans de comunicació van haver de registrar-se davant les noves autoritats. Però el canal ATR va veure com li denegaven la seva petició un cop rere l’altre, i així fins a quatre vegades. El primer ministre de Crimea, Serguei Aksiónov, acusa l’emissora d’haver comès errors de forma deliberada a l’hora d’omplir les sol·licituds amb l’objectiu d’“inflamar la situació política”. Però al mateix temps reconeix que els continguts de l’emissora no li agradaven. “No hi ha cap necessitat d’agitar la població amb la idea que Crimea tornarà a ser part d’Ucraïna”, va declarar.
La comunitat tàtara va ser l’única que va fer campanya a favor del no durant el referèndum d’independència i els seus mitjans de comunicació eren gairabé els únics a parlar obertament dels problemes que ha generat l’annexió i també l’embargament imposat pels Estats Units i la Unió Europea. I ho feien en la seva llengua, el tàtar de Crimea, però també en rus i en ucraïnès, els tres idiomes que es parlen a la península.
El president ucraïnès, Petró Poroixenko, ha criticat el tancament de la televisió i ha mostrat el seu suport a la comunitat tàtara. “Es pot tancar un canal, però no es pot aturar les ànsies de llibertat i de veritat”, va dir Poroixenko al seu compte Twitter. Kíev ha ofert a la cadena la possibilitat d’emetre des de territori ucraïnès. Però molts membres de la comunitat es neguen a deixar la península perquè consideren que seria com cedir davant Moscou. “El seu objectiu és fer-nos marxar, però aquest cop no ho aconseguiran”, afirma un dels periodistes de la cadena, recordant els anys de la deportació.
“Intimidació” als tàtars
L’any 1944, en temps de Ióssif Stalin, la comunitat tàtara va ser deportada a l’Àsia Central i només va poder tornar a la seva terra natal en els anys de la perestroika durant el mandat de Mikhaïl Gortbatxov. Ara està integrada per unes 300.000 persones, sobre un total de 2 milions d’habitants, encara que es calcula que unes 20.000 han marxat perquè no volien viure sota les autoritats russes. Juntament amb la televisió, també han vist com se’ls denegava la llicència per emetre dues ràdios, una agència de notícies i fins i tot un canal infantil. Aquests mitjans havien estat concebuts per crear un nexe d’unió entre els membres de la comunitat.
La Unió Europea ha titllat el tancament de “violació descarada de la llibertat d’expressió” i mitjançant un comunicat ha denunciat que forma part d’una “campanya més àmplia per perseguir i intimidar la comunitat tàtara de Crimea”. El passat 18 de maig van veure com les noves autoritats russes els denegaven el permís per commemorar el 71è anniversari de la seva deportació.
Kíev també censura
Mentrestant, la guerra de la propaganda també ha arribat a Kíev. El president Poroixenko ha ratificat una llei que prohibeix la difusió de qualsevol pel·lícula o sèrie de televisió russa “que glorifiqui les forces armades i de seguretat de l’estat agressor”, perquè, segons van argumentar els diputats que van redactar el text, “danya la moral de l’exèrcit ucraïnès”. El text també veta la difusió de qualsevol producció russa realitzada a partir de gener del 2014. “Vull felicitar a tothom perquè de les nostres pantalles desapareixerà la propaganda televisiva que tergiversa la història”, va declarar Vladímir Groisman, president de la cambra.
Des de mitjans de febrer, les milícies separatistes i les forces de seguretat ucraïneses respecten una fràgil treva a l’est del país -pactada a Minsk- que es veu esquitxada, gairebé cada dia, per les notícies de noves morts a la primera línia del front.