Un nou crim deixa l’oposició russa fora de joc

MoscouBorís Nemtsov, un dels opositors més notables del president Vladímir Putin, va ser assassinat divendres a la nit a pocs metres del Kremlin, al centre de Moscou. Quatre trets disparats des d’un vehicle blanc van acabar amb la seva vida mentre passejava amb una amiga ucraïnesa, segons les forces de seguretat. Tot just el dia abans que a la capital russa se celebrés una manifestació, de la qual era promotor, per condemnar la ingerència de Rússia en el conflicte ucraïnès.

Conegut per haver sigut vice primer ministre de Borís Ieltsin, els últims deu anys Nemtsov s’havia dedicat a enfrontar-se a les polítiques de Putin i organitzar diverses protestes antigovernamentals que el van dur als calabossos més d’una vegada.

La reacció del president rus no es va fer esperar. Si Nemtsov, de 55 anys, moria pels volts de la mitjanit, una hora més tard Dmitri Peskov, el cap de premsa de la Presidència, deia que el cas “reuneix tots els trets d’un assassinat per encàrrec i té un caràcter de provocació”. I per “provocació” cal entendre en el llenguatge del Kremlin una acció per desestabilitzar el govern del país o tacar la seva imatge. El portaveu va assegurar que Putin vetllarà “personalment” per la investigació.

Batalla informativa

Això va donar peu a una nova ronda de la batalla informativa que des de fa més d’un any protagonitzen Moscou i Kíev. El president d’Ucraïna, Petró Poroixenko, es va afanyar a anunciar que el polític opositor planejava fer públiques proves sobre la participació de les forces armades russes a l’est ucraïnès. I va assenyalar que “algú” temia la difusió d’aquesta informació. “Borís Nemtsov no tenia por. Els seus botxins sí que en tenien. Ells el van matar”, va afegir l’ucraïnès.

Mentre que ahir els mitjans oficialistes russos buscaven experts que construïssin teories conspiratòries per justificar l’assassinat de Nemtsov com un intent per desacreditar el govern de Putin, els mitjans ucraïnesos apuntaven amb el dit el Kremlin com l’autor de l’assassinat. I treien a la llum unes paraules que el líder del partit liberal RPR-Parnas assassinat havia pronunciat en una entrevista a principis de mes: “Tinc por que Putin em mati. Crec que ell va ser qui va iniciar la guerra a Ucraïna”.

Nemtsov sempre s’havia mostrat contrari a la política de Putin respecte d’Ucraïna. El 2004 va ser un dels pocs polítics russos que van donar suport obertament a la Revolució Taronja i fins i tot va intervenir en diversos mítings opositors a Kíev. També va ser assessor del president ucraïnès Víktor Iúsxenko, adversari de Putin perquè apostava per l’ingrés del seu país a l’OTAN. I, més recentment, havia criticat l’annexió de la península de Crimea i el suport de Rússia als milicians pro-russos.

L’oposició a Putin, fora de joc

Independentment del grau de conspiranoia que tinguin aquestes acusacions, el cert és que els opositors més notables del Kremlin estan fora de joc. Després de passar deu anys a la presó, l’exmagnat rus del petroli Mikhaïl Khodorkovski és ara a l’exili; l’advocat Aleksei Navalni, una de les cares principals de les multitudinàries protestes opositores del desembre del 2011, compleix arrest domiciliari, i Borís Nemtsov és mort.

El mateix Navalni va qüestionar ahir a través del seu blog que el Kremlin no sabés res de la misteriosa mort de Nemtsov. “Els organitzadors principals de manifestacions opositores sempre estan controlats durant la nit, ho sé per experiència pròpia”, afirma en el seu article al·ludint als serveis d’intel·ligència russos.

El Comitè d’Investigació de Rússia segueix ara diverses pistes que inclouen com a causa de la mort la voluntat de desestabilitzar la situació política a Rússia, el terrorisme islamista, una revenja per l’activitat empresarial de la víctima o els seus vincles amb la causa ucraïnesa, que podria haver despertat la ira d’extremistes que participen en el conflicte. Ara es preveu que la investigació passi a càrrec del cap del Comitè, el general Aleksandr Drimanov. No és un neòfit de casos de membres opositors. Ell mateix va ser l’home que va enviar a la presó per segon cop Mikhaïl Khodorkovski, un cas que la comunitat internacional va titllar de contaminat per motivacions polítiques.