El crim i càstig d’Aleksei Navalni
L’opositor rus és en una colònia penal on es reprèn fins i tot l'ofensa més mínima
Moscou“No tenia ni idea que fos possible organitzar un camp de concentració real a 100 quilòmetres de Moscou”, ha escrit l’equip de l'opositor rus Aleksei Navalni a les xarxes socials. El bloguer, que va ser condemnat a presó el mes passat, és en una colònia penal a la localitat de Pokrov, a dues hores en cotxe de la capital russa. Només té contacte amb l'exterior a través dels seus advocats, que asseguren que els vigilants no el deixen dormir ni una hora seguida. Segons ha denunciat a través dels seus representants, les autoritats l'han etiquetat com a pres en risc de fuga i el protocol de vigilància inclou un guàrdia que el desperta cada hora i el filma per demostrar que continua a la seva cel·la.
Les colònies penals són un tipus d'institució penitenciària que Rússia ha heretat dels temps soviètics i que tenen un funcionament diferent de les presons convencionals, més semblants als seus equivalents occidentals. Segons Marina Litvinovitx, membre de la Comissió de Monitorizació Pública (un ens que s’encarrega de vigilar que es compleixin els drets humans a les presons russes), l’objectiu d'aquests centres "no és rehabilitar els reclusos sinó convertir-los en pitjors persones”.
Navalni va ser traslladat al centre IK-2 de Pokrov, on és actualment, a finals de la setmana passada. Hi va arribar procedent de la presó de Kolchugino, situada a poca distància i on havia sigut traslladat a principis de març des del centre penitenciari de Moscou, on va estar mentre complia presó provisional i durant les primeres setmanes posteriors a l'última condemna.
Vigilància intensa
Hi ha una classificació no oficial dels centres penitenciaris russos en funció de qui en controla el funcionament. La colònia IK-2, on és Navalni, és de tipus "vermell", és a dir, "l'administració ho controla tot", detalla Litvinovitx. Una colònia negra, en canvi, està controlada per delinqüents. "Es podria dir que l’administració obeeix els lladres”, explica l’activista.
Tot i així, les autoritats compten amb el suport d’alguns presoners, que solen utilitzar la força quan se’ls demana. “Fins i tot l’ofensa més petita, com per exemple un presoner que no torna una salutació, pot suposar un càstig dur”, assegura l'activista. Aquestes represàlies poden ser la reclusió en una sala de càstig o la prohibició d’enviar cartes, però, assegura, “no es practica la tortura en aquest centre”.
Tal com explica també el mateix Navalni, a més dels seus col·laboradors, a IK-2 també hi ha càmeres per tot arreu que enregistren qualsevol infracció, per petita que sigui. “Crec que algun dels caps va llegir 1984, de George Orwell, i va dir: «Sí, genial, fem-ho així»”, ironitzava el bloguer. En el mateix text, l'opositor explica els rumors de presos que han mort després de rebre pallisses amb martells de fusta, tot i que puntualitza que fins ara no ha vist “cap tipus de violència ni indicis de violència”. Ara bé, afegeix que “la postura tensa dels presos, que es queden ferms i tenen por de girar el cap”, l’ajuda a creure’s les històries que circulen pels passadissos de la presó.
El text penjat al seu perfil a les xarxes socials també explica que li han rapat el cap i que està prohibit, sota risc de sanció, fer servir paraules o expressions malsonants. El missatge de Navalni s'acompanya d’una imatge antiga on se’l pot veure sense cabells, tal com està actualment.
Enverinat i empresonat
Aleksei Navalni va ser detingut el 17 de gener minuts després d'aterrar a Moscou procedent de Berlín, on era des de l'agost recuperant-se de l'enverinament de què havia sigut víctima (presumptament per ordre del Kremlin) i que el va arribar a deixar en coma. Després d'un mes i mig en presó provisional, el 2 de març va ser condemnat a complir efectivament una pena de tres anys i mig de presó que se li havia imposat el 2014 per un cas de frau i malversació però que aleshores havia quedat suspesa. El fet que, durant la seva estada a Alemanya, hagués incomplert els termes de la llibertat condicional (que l'obligaven a comparèixer periòdicament davant de la justícia) va ser l'excusa per empresonar-lo. Com que prèviament ja havia passat uns mesos en arrest domiciliari, la condemna va quedar reduïda a dos anys i mig.