La crida a protegir el 30% de la superfície del planeta agafa força

BarcelonaLa pèrdua de biodiversitat al planeta és alarmant. Fins a tres quartes parts del medi ambient terrestre i un 66% del marí han patit "alteracions greus" segons l'ONU, unes alteracions que posen en risc d'extinció fins a un milió d'espècies d'animals i plantes. És una emergència vinculada a la crisi climàtica, i agreujada per ella, però alhora independent. I una crisi que reclama també l’acció urgent dels governs. Per això, cada cop més estats pressionen per arribar a un acord internacional que estableixi un mínim del 30% del planeta com a superfície protegida legalment. És el principal objectiu que persegueix la negociació per al Marc Global de Biodiversitat, que ha arrencat aquesta setmana amb una cimera virtual i que s'acabarà de tancar el maig del 2022.

Els governs de tots els països del món han participat entre dimarts i divendres en aquesta primera part de la 15a cimera de l'ONU sobre biodiversitat, la COP15. La cimera, de fet, s'hauria d'haver celebrat el 2020 a la ciutat de Kunming, a la Xina, però va ser ajornada per la pandèmia. Com que el govern xinès encara manté el país tancat a l'arribada d'estrangers, es va decidir finalment dividir la trobada en dues parts. La primera, només preparatòria, s'ha celebrat virtualment aquesta setmana. El moment de la veritat, quan caldrà acordar finalment el Marc Global de Biodiversitat, serà el maig de l'any que ve, i s'espera que ja es pugui celebrar presencialment a la Xina.

Ja anirem dos anys tard, perquè l'acord internacional que s'hi ha de tancar fixarà objectius per a aquesta dècada: les mesures que cal prendre a nivell governamental fins al 2030 per protegir la biodiversitat. La Declaració de Kunming, que s'ha aprovat en aquesta primera setmana de negociacions, ja recull la "crida de molts països a protegir i conservar el 30% de la terra i els mars", un acord que encara no ha aconseguit sumar tothom. Sobre la taula de negociació hi ha també la possibilitat de fixar un mínim del 15% de superfície terrestre i marina que caldria recuperar abans del 2030 del total d'àrea destruïda que té cada estat.

En aquesta primera part de la cimera, països com el Brasil i altres de l'Amèrica del Sud han mostrat les seves reticències. Són precisament els que alberguen més espais encara verges, i en la majoria dels casos, com el brasiler, han basat precisament tota la seva estratègia econòmica en l'explotació d'aquests recursos naturals. Si el Marc Global fixa al final una xifrà mínima d'espais protegits, això s'hauria de traslladar proporcionalment a cada estat, de manera que aquests països es veurien obligats a conservar almenys un 30% de la seva superfície. Molts, però, reclamen ajuda econòmica per poder fer efectiva aquesta mesura, que requereix recursos per posar-la en pràctica, però també per compensar el que deixen d'explotar comercialment.

No repetir fracassos passats

El president xinès, Xi Jinping, ha volgut exercir de bon amfitrió i aquesta setmana ha posat ell mateix la primera pedra per crear un fons internacional per a la conservació de la biodiversitat. Ha anunciat una aportació inicial a aquest fons d'uns 200 milions d'euros, encara escassa però que pretén animar la resa de països del món a contribuir-hi, precisament per ajudar els més pobres a fer la seva part. "És un inici, perquè les declaracions d'intencions i els plans d'acció sense diners no serveixen de res", diu el coordinador de Conservació de WWF, Luis Suárez. En la seva opinió, aquesta setmana s'han fet "passos en la bona direcció", però adverteix també que caldrà demostrar "una voluntat política" que fins ara no ha existit. Es refereix als objectius d'Aichi, unes metes que es van fixar a escala internacional l'any 2010 per a aquest 2020 i que no s'han complert.

"La pèrdua de la biodiversitat suposa una crisi anàloga a la del canvi climàtic, però amb el risc afegit que pot suposar una nova pandèmia amb resultats devastadors per a la humanitat", remarca Anna Mulà, advocada de la Fundació Franz Weber, entitat observadora en la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). Per a Mulà, si es vol evitar "repetir fracassos anteriors", com els d'Aichi, "aquesta declaració no es pot tornar a quedar en paper mullat, sinó que ha de transformar-se en accions concretes dels governs, amb un enfocament integral d’ambientalització de totes les polítiques sectorials, i amb un finançament precís".

I és que més enllà de protegir, conservar i recuperar territori degradat, el que cal que el Marc Global aconsegueixi acordar és també un canvi en les accions que han comportat una destrucció tan greu de la vida salvatge com la que veiem avui. La Declaració de Kunming, de fet, ho apunta quan destaca la necessitat d'"una acció urgent i integrada cap a un canvi transformatiu en tots els sectors de l'economia i totes les parts de la societat", perquè "la biodiversitat es conservi i sigui utilitzada de manera sostenible, i els beneficis que s'extreuen de la utilització de recursos genètics siguin compartits de manera equitativa i justa".