Crida al govern espanyol perquè se sumi al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears

BarcelonaLa primera cimera del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), que va entrar en vigor el 22 de gener del 2021, reunirà la setmana vinent a Viena representants dels 62 països que han ratificat el tractat (de 86 signants), a més de membres de la societat civil. Hi assistiran també alguns països que no s'han adherit al tractat, com Alemanya, Noruega, Suècia o Suïssa, que hi participaran com a estats observadors, malgrat que formen part d'una aliança militarista com l'OTAN, que aposta decididament pel rearmament en contra del que intenta aconseguir el tractat, que és la prohibició i eliminació total de les armes nuclears al món.

"Exigim al govern espanyol que signi aquest tractat i que, com a primer pas, igual que han fet Alemanya, Noruega o Suècia, que tenen els mateixos compromisos internacionals, participi també en aquesta reunió", deia aquest matí de dijous Luca Gervasoni, president de La Fede, la xarxa que agrupa 125 organitzacions de la societat civil catalana. Ho deia en representació de diverses organitzacions de tot l'Estat, a més d'una trentena de personalitats, que han sumat forces per fer aquesta demanda al govern espanyol. "El missatge armamentista i el suport implícit a les armes nuclears no ens representen i no representen el 89% de la població espanyola que vol que s'aboleixin les armes nuclears", ha dit.

La guerra d'Ucraïna ha reactivat l'amenaça nuclear al món, amb les advertències directes de Rússia, la tercera principal potència nuclear del món, que una intervenció directa de l'OTAN o algun dels seus estats membres, com els Estats Units, en territori d'Ucraïna podria desencadenar una guerra nuclear. El conflicte ha desembocat també en un procés de rearmament d'Occident, amb una OTAN que incrementa la seva despesa militar i on les diverses potències que disposen d'aquest tipus d'armament estan, de fet, modernitzant el seu arsenal nuclear. Davant l'argument "dissuasiu" que s'ha fet servir de vegades des d'Ucraïna –per dir que si Kíiv tingués armes nuclears no estaria sent atacada–, el portaveu de FundiPau, Jordi Armadans, ha defensat el valor del tractat: "¿Com estarien més tranquils els ciutadans ucraïnesos, si el seu país tingués armes nuclears o bé si no existissin?"

Més de 4.000 armes nuclears desplegades i operatives al món

De les 12.705 armes nuclears que existeixen actualment, en mans de nou països, unes 4.000 estan desplegades en forces operatives, la majoria en mans de Rússia i els Estats Units, segons dades del SIPRI. "L'amenaça nuclear ja no és un pensament abstracte, i aquesta cimera no podria haver arribat en millor moment", per subratllar la urgència de prohibir aquest tipus d'armament, deia aquest matí la directora de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, Beatrice Fihn, en una intervenció gravada durant la roda de premsa celebrada aquest dijous a Barcelona.

"L'ONU ha deixat clar que seria impossible fer front a la repercussió que tindria l'explosió d'una sola bomba en una ciutat del món. L'explosió de menys d'un 1% d'aquest arsenal nuclear mundial que existeix actualment provocaria, a més, una modificació del clima a escala planetària, canviaria el règim de pluviometries i repercutiria en una reducció dràstica dels aliments que posaria més de 2.000 milions de persones al món en risc de patir fam", explica Teresa Fortuny, del Centre Delàs.

La petició al govern espanyol perquè s'adhereixi al tractat i assisteixi a la reunió de Viena la signen entitats com FundiPau, Centre Delàs, Greenpeace Espanya, la secció espanyola de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF), la Campaña 10 Razones i xarxes que agrupen centenars d'ONG, com Lafede.cat o la Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo, a nivell estatal. D’altra banda, 62 municipis de Catalunya, 76 en el total de l’Estat, han aprovat mocions de suport al tractat.