"Els professors et feien triar entre pallissa i violació"

BarcelonaEl terror en majúscules entre quatre parets d'un suposat centre d'ensenyaments religiosos a Nigèria. D'això va intentar fugir el Jibril, i el càstig va ser estar penjat dels braços fins que els ossos de l'espatlla se li van trencar. Ell és un dels gairebé 400 –en un principi es va parlar de 300– homes i criatures que dijous van ser rescatats d'aquesta mena d'escola de l'horror a la ciutat de Kaduna, que comparteix nom amb l'estat al nord del país.

La policia va rescatar el grup, alertada pels veïns de la zona, que no acabaven de creure's que d'una escola per aprendre l'Alcorà en sortissin crits com aquells. Als menors se'ls mantenia lligats els uns amb els altres o aferrats a rodes i ferros perquè no escapessin de la situació inhumana. Els responsables del centre, que han sigut detinguts, tenien un catàleg de durs càstigs per a qualsevol acció que els residents fessin i no s'adeqüés a les normes. "Feien servir els cinturons del motor del cotxe i els cables elèctrics per fer-nos caure", ha relatat a l'agència Reuters el Suleiman, un adolescent de 15 anys, que parla de l'horror amb la mirada clavada a terra. Les històries són per a no dormir: "Els professors ens assetjaven sexualment", subratlla.

Un cop en llibertat, el Jibril, que ara té 17 anys, ha relatat com els mestres de l'escola donaven a triar als alumnes entre pallissa o violació. Ell va triar els cops. Malferit, el centre el va enviar un dies a casa, però la família, quan el va veure bé, el va tornar a portar a les classes. "Els professors i els prefectes violaven els nois", assegura.

Ara el Jibril i el Suleiman són en una casa d'acollida a l'espera que les seves famílies els puguin venir a buscar. Almenys 78 són menors d'edat, i el més petit té cinc anys. Segons la policia, els nois segrestats malvivien en una situació d'esclavatge: gairebé no tenien menjar i els colpejaven i assetjaven habitualment.

El Suleiman sap què és això d'estar amb la panxa buida, i amb un grup d'amics, explica a periodistes de Reuters, van intentar aconseguir menjar, però van tenir mala sort i els van enxampar. Com a càstig, van rebre fuetades amb bastons de fusta. L'adolescent encara conserva ben visibles les cicatrius a l'esquena.

Algunes de les famílies portaven els fills de bon grat, pagaven la matrícula i creien que deixaven els nois en bones mans, en l'ensenyança de la norma islàmica. Fins i tot encara ara alguns han rebutjat que hi haguessin abusos contra els alumnes i han defensat els mètodes per donar-los disciplina davant dels seus comportaments.

El descobriment de la casa dels horrors ha fet evident com la falta de xarxa oficial d'escoles s'omple amb centres sense control o escoles coràniques, a les quals les famílies pobres de vegades recorren per protegir els fills i donar-los una certa educació. Nigèria és un país de població molt jove, amb una mitjana d'edat inferior als 16 anys i amb un ritme de creixement demogràfic impossible d'assumir pel govern per garantir la cobertura d'escoles o centres sanitaris.

Des de l'1 de setembre, l'estat de Kaduna garanteix el primer salari mínim per als treballadors d'uns 30.000 naires, uns 75 euros mensuals. La mesura pretén combatre els alts nivells de pobresa que hi ha sobretot al nord de Nigèria, de majoria musulmana, tradicionalment oblidat pel govern a l'hora del repartiment d'inversions i infraestructures procedents dels fons públics del petroli.