Creuar el Río Bravo cap al Somni Americà: "Qui no arrisca no guanya"

Piedras Negras (Mèxic)Milers de migrants estan travessant les últimes setmanes el Río Bravo fugint de la misèria i la violència que assola els seus països. Només unes desenes de metres separen el Primer i el Tercer Món en una frontera en què Mèxic permet que persones de Centreamèrica i Sud-amèrica busquin el Somni Americà als Estats Units. Les últimes caravanes de migrants conformades al sud de Mèxic van aconseguir arribar sense complicacions al nord del país, després que el govern d'Andrés Manuel López Obrador els atorgués un salconduit de 30 dies per circular lliurement sense risc a la deportació.

Les caravanes es van dispersar i aquest document es va convertir en un talismà per als que desitjaven arribar als Estats Units. Però abans d'arribar al seu destí, van ser assaltats en nombrosos controls per la policia mexicana en el tram entre Monterrey i Piedras Negras, a l'estat de Coahuila. La policia deté els busos fins a set vegades, fa baixar els migrants i els exigeix diners a canvi de permetre'ls continuar el seu viatge cap al Río Bravo, tal com va poder constatar l'ARA al viatjar en un d'aquests vehicles.

Un cop a Piedras Negras i després de recórrer milers de quilòmetres en busos, els migrants intenten buscar un lloc adequat per brincar cap al municipi d'Eagle Pass (Texas) a través del Río Bravo. A la riba del riu només hi circula una patrulla de migració de Mèxic. Els seus agents es limiten a observar indiferents com cada dia centenars de famílies, moltes amb nadons i fills petits, s'endinsen a les aigües del riu per arribar als EUA. De vegades, fan la intenció de perseguir els migrants que corren cap a l'aigua, si bé una vegada es fiquen dins, Migració de Mèxic no fa absolutament res per evitar que arribin al país veí, on seran detinguts per una patrulla fronterera nord-americana.

Però no tots tindran la mateixa sort, ja que els migrants de Veneçuela, Cuba i Nicaragua sí que poden sol·licitar asil als EUA i romandre al país fins que un tribunal resolgui la seva situació, atès que el govern de Joe Biden considera que fugen de dictadures. Per contra, els que procedeixen de Guatemala, Hondures, el Salvador i Mèxic són tornats a aquest últim país pel pont fronterer, sense donar-los cap possibilitat de quedar-s'hi. Això suposa que les persones originàries d'aquests quatre països queden encallades a Piedras Negras, des d'on intenten diverses vegades travessar el Río Bravo amb la mateixa sort, al ser tornades a Mèxic gairebé de manera immediata, en virtut del Títol 42, que segueix vigent i que només s'aplica als migrants d'aquestes nacionalitats.

Es tracta d'una norma que va emetre el llavors president dels EUA, Donald Trump, el març del 2020, i que permet negar l'entrada al país als que siguin considerats un perill per a la salut pública del territori. L'actual president, Joe Biden, la va mantenir per evitar la propagació del coronavirus, encara que aquest any va decidir eliminar la norma sense èxit. Un jutge federal de Louisiana va suspendre la intenció del govern federal de tornar a la situació anterior, en què els migrants podien sol·licitar asil.

“Anirem a mullar-nos”

Tot i això, els migrants no es rendeixen, com Dilma Patricia, del Salvador, que es troba a l'anomenat passeig del Riu observant amb la mirada fixa els EUA, on diverses persones juguen en un camp de golf a l'altre costat de la riba, indiferents a la crisi migratòria. “Ho intentarem les vegades que siguin necessàries perquè me'n vaig anar del meu país per amenaces de mort de les bandes”, recalca, però lamenta que quan ha travessat altres vegades no els han donat "ni l'oportunitat de parlar". "I ens envien de tornada cap enrere".

Tot i això, anuncia: “De totes maneres anirem a mullar-nos”, i vol dir així que ho tornarà a intentar en els pròxims minuts. La Patricia, finalment, travessa el Río Bravo amb Zaida Hernández, d'Hondures, que està embarassada de vuit mesos i viatja amb una altra nena d'un any i quatre mesos i el seu marit. Abans d'introduir-se al Río Bravo, Hernández reconeix que no té por, tot i que molts migrants han mort ofegats en els últims anys en el seu intent d'arribar als EUA. “És la primera vegada que creuaré i, si em tornen, em quedaré aquí a esperar per tornar a passar perquè a Hondures no hi ha gens de futur”, assegura. “Qui no arrisca no guanya”, li secunda un home que es dedica a netejar el passeig i que és testimoni del flux diari de migrants.

Mentrestant, a l'estació de bus d'Eagle Pass, als EUA, desenes de migrants de Veneçuela i Cuba que acaben de ser alliberats per la patrulla fronterera després de coronar el Río Bravo s'aglomeren al voltant del vehicle que els traslladarà a San Antonio. Des d'aquí, aniran amb avió o amb autobús cap al seu destí, i iniciaran així el seu somni americà. Entre les passatgeres hi ha María del Carmen Suárez, de Camagüey (Cuba), que es dirigeix cap a Orlando per retrobar-se amb el seu fill. Allí, aquesta dona de 67 anys coneixerà per primera vegada un dels seus nets que va néixer als EUA. “No vaig pensar mai en la meva vida que deixaria el meu país, però ho he decidit ara perquè la vida a Cuba està molt cara”, sentencia.

En aquest context, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, es va reunir aquesta setmana a Washington amb el seu homòleg dels EUA, Joe Biden, amb qui es va comprometre a invertir 1.500 milions de dòlars els pròxims dos anys per aconseguir una frontera “més resistent, eficient i segura”. Tots dos es van comprometre a prendre mesures “immediates i coordinades” per gestionar els fluxos sense precedents de migrants i evitar tragèdies com la del camió en què van morir asfixiats 53 migrants de Mèxic, Hondures, Guatemala i el Salvador després de ser abandonats a finals de juny per un coiot en una carretera de San Antonio (Texas).