El covid-19 esmorteeix al Regne Unit les fanfàrries de "les llibertats del Brexit"

LondresLa nova era del Brexit. "Les llibertats del Brexit", segons l’expressió utilitzada pel primer ministre britànic, Boris Johnson, en el missatge de benvinguda al nou any, és el que hauria de marcar la tot just estrenada condició del Regne Unit, després que aquest 1 de gener hagi trencat definitivament els lligams que mantenia amb la Unió Europea (UE).

Llibertats que arriben, paradoxalment, en el moment de màximes restriccions i cotilles personals a causa de la pandèmia, però també, malgrat la propaganda del govern conservador, a causa de la separació del bloc de Brussel·les.

En la seva al·locució, però, el premier va mantenir tot el contrari. I va posar la vacuna d'Oxford com a exemple del que es pot aconseguir en la nova etapa. Segons Johnson, la fita científica il·lustra el camí a seguir d’un Regne Unit "lliure per fer les coses d’una manera diferent": "I, si cal, millor que els nostres amics de la UE". Paraules que menystenen el fet que la cooperació internacional és clau en ciència.

Johnson, en tot cas, ha volgut convèncer els britànics que "aquest és un moment increïble per al país": "Tenim a les mans la nostra llibertat i depèn de nosaltres aprofitar-la al màxim". Retòrica sorprenent que, com sosté l’escriptor irlandès Fintan O'Toole en el seu assaig Heroic failure, implica que fins al 31 de desembre del 2020, i per un espai de quasi 48 anys, el Regne Unit ha sigut un país sotmès, poc més que una colònia de Brussel·les.

En relació amb les suposades noves guanyades llibertats, la realitat és ben diferent. Almenys a curt termini. Un fet, fins i tot, admès pels ministres del govern Johnson. Perquè, de fet, a les 23 hores de dijous a Londres, una més al continent, les llibertats individuals dels britànics van fer un pas enrere, amb la prohibició, entre altres entrebancs, d’establir-se, treballar o estudiar en qualsevol país de la Unió sense cap mena de trava administrativa.

Passaport de Kent

Alhora, també es posava fi a les moltes llibertats de què gaudien les empreses, fins al punt que s’han restringit els llocs on els conductors de mercaderies poden viatjar a l’interior del Regne Unit. En altres paraules, "recuperar el control de les fronteres", que tant han cloquejat els brexiters, implica ara que un camioner britànic o de qualsevol altre país no pot entrar al comptat de Kent –porta de sortida del Regne Unit cap a la Unió Europea– si no ha formalitzat els diferents permisos que li demanen per poder-hi exportar mercaderies. És el que ja es coneix com el passaport de Kent, el Kermit, en una altra abreviació, un més dels molts exemples del que Boris Johnson i els seus seguidors anomenen "les llibertats del Brexit".

Llibertats que no tothom acaba de rebre amb el mateix entusiasme incondicional. Ni tan sols el pare del primer ministre, de fet. L’exfuncionari de la Comissió Europea i exeurodiputat Stanley Johnson, de 80 anys, va anunciar dijous, hores abans de l’adeu final del Regne Unit a la Unió, que havia sol·licitat la ciutadania de la República Francesa. La seva mare és francesa, l’àvia també i el passaport només formalitzarà una condició que no vol perdre: “Soc europeu”, va dir en una emissora de ràdio de París.

A diferència de tothom, Stanley podrà continuar movent-se lliurement pels 27 estats de la Unió Europea sense cap burocràcia.

Aquest 1 de gener, a Dover, punt neuràlgic i potencialment problemàtic de la nova situació per l’anar i venir de tràilers, no hi va haver grans embolics, però. Era el primer dia de la resta de la vida dels britànics i de la Unió sense els fins ara enutjosos veïns; era també 1 de gener, i el volum de trànsit no va ser especialment significatiu per poder mesurar futurs entrebancs.

1.651 dies després del referèndum, el Regne Unit navega en solitari. En el pitjor moment. Perquè el covid-19 –en les últimes 24 hores hi ha hagut 53.285 contagis– esmorteeix les fanfàrries de la llibertat.