El covid acaba amb la popularitat indestructible de Jacinda Ardern
El prestigi de la primera ministra de Nova Zelanda decau després de dos anys de confinaments, restriccions i el tancament de la frontera
AucklandEl covid va convertir Jacinda Ardern en la primera ministra més popular dels últims cent anys en la història de Nova Zelanda. Gràcies al seu programa contundent per derrotar el coronavirus, amb llargs confinaments i el tancament absolut de la frontera, la mortalitat per la pandèmia s’ha mantingut entre les més baixes del món: 53 morts en un país de 5 milions d’habitants.
Després de dos anys, però, la fatiga pandèmica està començant a passar-li factura. En l’última enquesta de lideratge, Jacinda Ardern ha obtingut l’índex d’aprovació més baix des del 2019, i per primer cop l’ha superada el cap de l’oposició, Christopher Luxon, del centredretà Partit Nacional. Un sondeig tan demolidor que la líder laborista s’ha vist obligada a analitzar-lo davant de la premsa. Ardern argumenta que el seu declivi de popularitat es deu a “les decisions tan difícils” que ha pres per protegir Nova Zelanda també de la variant òmicron: “Encara confio plenament que la gent sap que hem pres aquestes decisions per les raons correctes. És clar que tenen un impacte en les enquestes, però això no canvia que les decisions que hem pres estan ajudant Nova Zelanda”.
Completament aïllada
Quan els primers casos comunitaris de l’òmicron van detectar-se el 23 de gener, la primera ministra va activar el nivell d’alerta per covid més alt en tot el país per alentir els contagis, amb l’enduriment de les restriccions i noves limitacions en aforaments. La decisió va desencadenar la cancel·lació en cadena de tots els festivals i espectacles en plena temporada estival. L’oposició va passar immediatament a l’ofensiva per criticar unes mesures que consideren exagerades en un país que ja compta amb més del 93% de vacunats entre els majors de 12 anys.
La crítica que compta amb més suport popular és la que denuncia que les fronteres continuïn tancades amb pany i forrellat. Fa gairebé dos anys que Nova Zelanda està completament aïllada de la resta del món. El país no tan sols està tancat als turistes, sinó que a més els ciutadans neozelandesos que són a l’estranger ho tenen molt difícil per tornar a casa a causa del límit de places en els hotels de quarantena obligatòria per accedir al país. Christopher Luxon exigeix la relaxació immediata de les fronteres: “Molt aviat, milers de persones amb òmicron hauran d’aïllar-se a casa mentre que als neozelandesos que viuen a l’estranger que estan vacunats i no tenen covid se’ls impedeix tornar a casa. Això no és correcte. Hem de reobrir les portes al món: primer als neozelandesos i després als estrangers que estan vacunats i obtenen un test negatiu de covid”.
La intersecció més complicada de Jacinda Ardern
L’oposició no és l’única que demana l’obertura de fronteres. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) acaba de publicar un informe en què alerta que l’economia neozelandesa patirà si es mantenen les fronteres tancades. A més, també recomana al govern laborista que comenci a controlar la despesa pública amb què ha fet front a la pandèmia, per frenar indicadors preocupants com la inflació, que ha arribat al 5,9%, la xifra més alta dels últims 30 anys.
A causa del covid, Jacinda Ardern es troba davant d’una de les interseccions més complicades de la seva carrera política. El país registra ara mateix 1.702 casos actius de covid amb només vuit persones a l’hospital. Si les decisions de la primera ministra afavoreixen que l’òmicron es dispersi amb rapidesa, creixerà la pressió sobre el sistema sanitari. Nova Zelanda compta amb un dels nivells més baixos d’unitats de cures intensives per càpita de l’OCDE: 4 llits per cada 100.000 habitants (a Espanya són 10). El Col·legi d’Infermeres ja ha alertat que la capacitat de medicina intensiva no està preparada per a una onada de covid i que tampoc hi ha prou personal per afrontar-la. Durant els dos anys de pandèmia el govern laborista no ha fet res per reforçar el sistema sanitari: el desembre passat va anunciar una inversió multimilionària, però no s’espera que les noves unitats de cures intensives estiguin a punt fins d’aquí sis mesos.