El covid-19 ha fet del món un lloc més insegur

LondresEl covid ha fet del món un lloc més perillós i insegur. No només per les evidents conseqüències sanitàries de la pandèmia, sinó per les enormes repercussions polítiques, econòmiques i socials que ha desfermat arreu, tant a curt com a mitjà i llarg termini. Aquesta és una de les conclusions bàsiques de la quinzena edició de l'informe sobre l'Índex de la Pau Global que ha fet públic aquesta setmana l'Institute for Economics and Peace (IEP). El think tank mesura, amb 23 indicadors diferents –des d'atur fins a nivell d'exportació d'armes, ràtios de població empresonada o crims violents–, tant la pau social al món com les perspectives i la situació de tranquil·litat social de cada país.

Steve Killelea, emprenedor amb negocis en tecnologia digital i fundador de l'IEP, ha destacat que la pandèmia ha accelerat canvis significatius en la pau mundial: "Tot i que s'ha produït una caiguda dels conflictes i de l'activitat terrorista el 2020, la inestabilitat política i les manifestacions violentes han augmentat". Directament relacionats amb el covid, l'IEP han comptabilitzat entre el gener del 2020 i l'abril del 2021 uns 5.000 incidents que van derivar en algun grau de violència. L'Índia, Xile, Itàlia, França, Alemanya i Sud-àfrica van ser els països on les accions van tenir més impacte.

L'estudi també ha identificat 14.871 incidents violents al llarg del 2020, amb un cost econòmic total de gairebé 15.000 bilions de dòlars, equivalent a l'11,6% del PIB mundial o quasi 2.000 dòlars per persona. "La inestabilitat política arran de la pandèmia s'ha deteriorat en 46 països, el doble que en els països en què va millorar", també conclou l'IEP. Potser la diferència més gran entre dos països la mostra la comparació dels fets a l'Índia, on la situació arran de la pandèmia es va deteriorar "exageradament", amb Austràlia, on "l'estabilitat i la tranquil·litat pràcticament no s'han vist alterades".

D'acord amb Killelea, "les conseqüències econòmiques de la pandèmia crearan encara més incertesa, especialment en els països que ja en patien molta abans de la pandèmia. I com més problemàtica i difícil sigui la recuperació econòmica, més probabilitats hi haurà que hi hagi agitació social i més inestabilitat política". En aquest punt, ha esmentat Espanya, juntament amb Itàlia i Grècia, com alguns dels estats europeus i membres de l'OCDE que tenen més risc de veure empitjorada la situació de tranquil·litat social. El gran nivell d'atur i d'endeutament de les seves economies "els pot impedir una estimulació més vigorosa". L'informe aposta per una molt més que probable i ràpida recuperació econòmica a la República Txeca, Alemanya, Estònia, Lituània, Noruega i els Països Baixos.

Assalt al Capitoli

Però allà on, a escala regional, la barreja de la pandèmia i la tensió social va crear més conflicte va ser als Estats Units, un país on hi va haver el "deteriorament regional més acusat a causa de la inestabilitat política, els homicidis i les manifestacions violentes" que s'hi van succeir. En aquest sentit, l'informe apunta que l'assalt al Capitoli de Washington va ser el punt culminant de tot un procés que va arrencar amb l'assassinat de George Floyd i les moltes manifestacions en suport del moviment Black Lives Matter que el van seguir.

Un altre dels elements destacats de l'anàlisi del think tank australià és la denúncia de la "degradació" de la situació a Bielorússia, especialment arran de les acusacions de l'oposició al president Lukaixenko d'haver comès tupinada en les eleccions de l'agost de l'any passat. La tensió política l'ha fet caure 19 llocs en el rànquing de la tranquil·litat social, la davallada més gran per a un estat des de l'anterior informe, del 2019.

La lliga dels millors i dels pitjors

La classificació que fa l'IEP també mostra, anualment, quins són els països amb més bones condicions per viure-hi, tot i que els estàndards culturals no hi tenen gens de pes, ja que no són dades objectivables. Així, aquesta peculiar classificació l'encapçala Islàndia. El llistat, fins al número 10, el segueixen: Nova Zelanda, Dinamarca, Portugal, Eslovènia, Àustria, Suïssa, Irlanda, la República Txeca i el Canadà.

A l'altre extrem, en les deu pitjors posicions, hi ha, del 154 al 163, Rússia, la República Centreafricana, Líbia, el Congo, Somàlia, l'Iraq, Sudan del Sud, Síria, el Iemen i l'Afganistan.

Els resultats són molt diferents també en funció de la percepció de patir violència o la sensació de seguretat, en aquest cas, amb dades extrapolades de la Lloyds Register Foundation. Si més no, des del punt de vista occidental, xoca que la Xina sigui un dels estats on el percentatge de població que creu que la violència és el risc més gran per a la seguretat només arriba al 2,3%. Paradoxalment, però no pas per casualitat, a Hong Kong gairebé el 80% de la població se sent ara menys segura que fa cinc anys, després que Pequín hagi acabat pràcticament amb totes les llibertats de l'excolònia britànica.