La vacuna del covid-19 del Regne Unit, cortina de fum d'un ministre contra les cordes

LondresEl caos en l'administració britànica és majúscul. I s'intenta amagar rere grans anuncis que prenen forma d'exclusiva i primícia però que no ho són. O que són confusos i que semblen cortines de fum. Anuncis, en tot cas, que evidencien la magnitud i la profunditat del desordre que hi regna.

A mitja tarda d'ahir dimarts, des de la sala de premsa de Downing Street, el ministre de Sanitat del Regne Unit, Matt Hancock, ha fet saber al món, a bombo i plateret, que aquest dijous començarien les primeres experimentacions en éssers humans amb el prototip de vacuna contra el covid-19 que investiga l'equip de la Universitat d'Oxford que lidera la professora Sarah Gilbert, en què també participa el professor espanyol David Pulido-Gómez.

"Puc anunciar que la vacuna del projecte Oxford començarà a provar-se en persones a partir d’aquest dijous", va dir Hancock, per a continuació afegir la postil·la: "Però no hi ha cap certesa sobre aquest procés". En tot cas, sigui com sigui, un temps rècord des que va començar el brot a Wuhan, que Gilbert espera haver batut encara més quan, a mitjans de maig, el prototip de vacuna hagi estat provat ja per 500 persones. Hancock també va informar sobre el segon projecte de vacuna que desenvolupa un equip de l'Imperial College.

La primera de les incerteses, però, és quan exactament han de començar, o si ja han començat, els assajos en humans. Dissabte passat, 18 d'abril, el professor també d'Oxford John Bell, membre del grup de treball creat pel govern Johnson per a la consecució de l'antídot, va assegurar al programa de BBC Radio4 Today que les proves clíniques en humans s'havien iniciat el dijous anterior, 16 d'abril.

L'anunci, recollit el mateix dia per la premsa escrita britànica, no va ser desmentit en cap moment per la investigadora en cap, Sarah Gilbert, quan pràcticament al mateix temps va comentar a la BBC, i també a la revista Lancet, les possibilitats que el prototip fos un èxit: al seu judici, "del 80%".

Però l'endemà, diumenge 19 d'abril, en una intervenció al programa de la BBC One Andrew Marr Show, la mateixa professora Gilbert desmentia que s'haguessin iniciat els assajos en humans. Deia el següent: "Encara no hem immunitzat ningú. Estem a punt de començar, esperem, els assajos clínics cap a finals de la setmana vinent. Estem esperant l'últim test de seguretat i la última aprovació final, però mentrestant hem rebut el permís per començar a reclutar voluntaris, explicar-los el procés dels assajos i obtenir mostres seves per conèixer el seu estat de salut".

Fins que no es duguin a terme els assajos i es tinguin els primers resultats, el gran misteri serà l'eficàcia de la vacuna. "Si podem comprovar una forta resposta immune a mitjans o finals de maig, aleshores el projecte seguirà endavant", va dir Bell al Today, de BBC Radio4. El pas següent, un altre desafiament, seria "l'enorme problema de com es produeixen a gran escala molts milers de milions de dosis".

L'anunci de Hancock, però, i la confusió generada a l'entorn d'una fase del projecte d'investigació que en altres circumstàncies hauria trigat molt més temps a arribar, ha servit al ministre per, momentàniament, desplegar una nova cortina de fum sobre la nefasta gestió que està fent de la crisi. Una gestió molt més que deficient que també afecta el primer ministre, Boris Johnson, encara convalescent de la infecció de coronavirus que el va dur a l'UCI de l'Hospital de Saint Thomas, al centre de Londres, el dia 7 d'abril, per sortir-ne, finalment, una setmana més tard.

Falta d'equipament

Aquest dimarts, com ja fa més de quatre setmanes, el govern ha hagut de tornar a entomar moltes i molt dures crítiques sobre la falta d'equipament de protecció a què s'ha exposat el personal sanitari que està lluitant en primera línia contra el coronavirus. Simon McDonald, el número 1 dels alts funcionaris del Foreign Office, ha denunciat que Downing Street va refusar, "per raons polítiques", prendre part en un programa de la Unió Europea (UE) de compra d'aquest material i també de respiradors. Una afirmació que, hores després, el vespre de dimarts, va retirar al·legant una confusió. A mitja tarda, de fet, Hancock havia desmentit l'afirmació de l'alt funcionari.

Però aquest matí de dimecres la BBC ha informat que, efectivament, quan es va parlar amb Brussel·les sobre la compra de material la conveniència política de la decisió de participar-hi es va posar damunt la taula. El motiu no és cap altre que el Brexit.

Tot i que l'embolic sobre l'equipament va encara molt més enllà. Perquè Jim Griffin, propietari de l'empresa Interflex, del comtat de Nottingham, ha denunciat a la BBC la incapacitat de poder abastir material de seguretat per als metges i sanitaris britànics quan ho ha estat fent per cobrir demandes provinents de la República d'Irlanda.

Griffin només és un dels molts empresaris que s'han ofert al govern Johnson per fabricar l'equipament que es necessita, mentre que avions de la RAF han viatjat aquest dimarts a Turquia per recollir tones d'equips de protecció que es va prometre que arribarien dissabte, després diumenge, més tard dilluns i que només han tocat territori britànic en les primeres hores de la matinada d'aquest dimecres.

Per la seva banda, en la roda de premsa en què ha fet l'anunci sobre els assajos en humans del prototip de vacuna de l'equip d'Oxford, Hancock ha informat també que "des de l'inici de la crisi s'han repartit mil milions d'objectes d'equipament personal". Una manera de manipular grollerament la realitat, perquè més del 60% ha estat format per mascaretes i guants. A hores d'ara, i des de fa moltes setmanes, les grans mancances són ulleres protectores i bates aïllants.

Primera sessió de control als Comuns

Quan, finalment, Boris Johnson torni a sotmetre's a les preguntes dels parlamentaris, en una Casa dels Comuns en què es permetran les preguntes per vídeo i que apareixerà més buida que mai, no només haurà de satisfer totes aquestes incògnites, sinó també d'altres: com és possible que Hancock assegurés a principis d'abril que a finals de mes el Regne Unit estaria fent 100.000 tests diaris si ahir, 21 d'abril, només n'ha pogut fer poc mes de 18.000? Si pot fer realment els 100.000 i té la capacitat tècnica per tirar-los endavant, com diu Hancock, per què no es fan?

Johnson també haurà de respondre si és cert que durant els mesos de gener i febrer es va saltar cinc reunions del Comitè Cobra, en què s'havia d'analitzar la crisi del coronavirus que ja assetjava la Xina, perquè va preferir dedicar el temps a remodelar el govern i centrar l'atenció en el Brexit, passar dues setmanes de vacances amb la seva promesa, Carrie Symonds, i enllestir l'original d'un nou llibre pel qual ja ha rebut un important avançament.

Moltes preguntes que la convalescència de moment aplaça però no farà desaparèixer. I aquest migdia, en la primera sessió mixta (virtual i presencial) de control dels Comuns, el nou líder de l'oposició laborista, sir Keir Starmer, tindrà l'oportunitat de fer-ho al, de moment, substitut de Johnson, el ministre d'Afers Exteriors, Dominic Raab.