La vacuna d'Oxford produeix una "doble defensa" contra el covid-19

LondresTot just l'endemà que la biotecnològica nord-americana Moderna anunciés resultats positius en la primera fase de l'estudi clínic de la seva vacuna contra el covid-19, aquest dijous és l'equip d'Oxford, que lidera la doctora Sarah Gilbert, qui aporta bones notícies a la desesperada cursa per aconseguir un prototip que acabi amb la pandèmia de coronavirus.

Diferents mitjans de comunicació britànics, entre els quals The Times i The Daily Telegraph, informen aquest matí que el prototip d'Oxford desencadena una resposta segura i eficaç que pot oferir una "doble defensa" contra la infecció, d'acord amb les fonts que esmenten. Les conclusions d'aquesta primera fase dels assajos seran publicades el 20 de juliol per The Lancet. Els científics encara analitzen quina ha de ser la dosi més adequada per administrar a humans.

Les mostres de sang extretes d’un grup de voluntaris a qui se'ls va injectar una dosi de la vacuna han demostrat que estimula el cos a produir tant anticossos contra el virus com les anomenades cèl·lules T, que també en generen i que, a més, ataquen directament aquelles cèl·lules humanes que ja s’han infectat amb un virus. La producció d'aquestes cèl·lules és vital per lluitar contra diverses malalties, incloses el xarampió i el refredat comú.

El descobriment fet per l'equip d'Oxford és especialment prometedor perquè un estudi del King's College de Londres, publicat dilluns passat, ha suggerit que els anticossos poden desaparèixer en poc mes de tres mesos, mentre que les cèl·lules T continuen actives en el cos humà durant anys.

Malgrat aquesta doble línia de defensa, els investigadors alerten que els resultats, tot i que "extremadament prometedors", encara no han demostrat que la vacuna d'Oxford proporciona una immunitat duradora contra el covid-19. "Queda un llarg camí per recórrer", admetien les fonts consultades pel Telegraph.

Fase II i III, al Brasil i Sud-àfrica

Els esperançadors resultats es basen en la fase I de l'assaig clínic, que va començar a Oxford a l’abril, quan es van començar a inocular dosis de la vacuna a 500 voluntaris. A hores d'ara es duen a terme les fases II i III, que impliquen uns 10.000 voluntaris més, tant al Regne Unit com al Brasil i Sud-àfrica. El ministre de Sanitat britànic, Matt Hancock, n'ha parlat aquest dimecres a la nit en un programa informatiu d'ITV News. Entre altres afirmacions, ha assegurat que malgrat que podria ser que el prototip d'Oxford es demostrés segur, i estigués fins i tot disponible ja aquest octubre, "el més probable" és que no es pugui utilitzar fins al 2021.

Les bones notícies sobre els assajos d'Oxford, i especialment el fet que s'avalin en el següent número de The Lancet, han fet disparar aquest dimecres les accions de la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca, que han pujat a la borsa de Londres fins al 5,2%. La companyia ha firmat un acord de col·laboració amb la Universitat d'Oxford i l'Institut Jenner, on es desenvolupa la vacuna, per produir-la a gran escala. Al mateix temps, també n'ha establert d'altres per col·laborar amb diferents institucions, com el Serum Institute de l'Índia, per cedir-li la llicència i fer possible que l'antídot arribi arreu, inclosos els països amb menys ingressos.

Citat pel Telegraph, el professor David Carpenter, president del comitè d'ètica de recerca que va aprovar l'inici dels assajos d'Oxford en humans, ha assegurat que l'equip de la doctora Gilbert va "pel bon camí" però que "ningú no pot posar dates definitives". Qualsevol errada és possible, afirma, tot i que "la realitat és que [l'Institut Jenner] treballa amb una gran empresa farmacèutica [AstraZeneca], i aquesta vacuna podria estar molt àmpliament disponible al setembre".

Tant d'optimisme es fonamenta en el fet que les fases II i III de l'estudi d'Oxford s'estan fent també en dos països, Brasil i Sud-àfrica, a més del Regne Unit, on la circulació del virus és molt elevada, un element imprescindible per demostrar o no l'eficàcia d'una vacuna i per fer-ho, a més, en el mínim temps possible.

Tot i així, la setmana passada, en declaracions a The Times, Mene Pangalos, cap de recerca de descobriments farmacèutics d'AstraZeneca, va assegurar que les dades dels assajos més grans, que demostrarien definitivament si la vacuna d'Oxford funciona o no, arribarien cap a finals d'any. Així doncs, tenir la vacuna a punt per ser utilitzada al setembre o octubre només és una quimera.