El confinament hauria evitat 3,1 milions de morts en onze països europeus

LondresInvestigadors de l'Imperial College de Londres, una de les institucions que va advertir a mitjans de febrer, abans que moltes altres, de la gravetat de la pandèmia a què s'enfrontava el món, consideren que gràcies a les mesures de confinament general i tancament de les escoles que es van prendre en onze països europeus entre el 2 i el 29 de març s'han pogut salvar 3,1 milions de vides. La conclusió, extreta de l'anàlisi de dades que arriben fins al 4 de maig, l'han feta pública aquest dilluns en un estudi publicat a la revista científica Nature. Els autors consideren que la reducció de la transmissió del virus gràcies a l'adopció de mesures de tipus no farmacèutic ha estat del 81%.

La metodologia seguida per l'Imperial College no s'ha basat en l'anàlisi de les xifres de casos detectats sinó en la mortalitat registrada. I comparant el nombre de morts que havien previst amb les morts que s'han produït –tot i les variacions entre estadístiques d'excés de morts i les oficials dels respectius governs–, arriben a la xifra dels esmentats 3,1 milions de persones. Els onze països que han estudiat són Alemanya, Espanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Bèlgica, Àustria, Dinamarca, Noruega, Suïssa i Suècia, aquest últim el que ha imposat menys mesures restrictives a la població, renunciant a la pràctica al confinament.

Una altra de les conclusions de l'estudi és que en el període assenyalat als esmentats onze països s'haurien infectat entre 12 i 15 milions de persones, entre el 3,2% i el 4% de la població. Aquesta informació avalaria la sospita de molts epidemiòlegs que consideren que bona part dels casos de coronavirus o no s'han detectat o han estat asimptomàtics. Ja que, d'acord amb comptador de la Johns Hopkins University, aquest dilluns només hi ha, oficialment, 1,3 milions de persones contagiades, una xifra que no arribava al milió a primers de maig, quan es va tancar l'estudi.

Limitacions

Els autors admeten, però, que una de les limitacions del seu model matemàtic és que pressuposa que cada mesura presa –tancament d'escoles i confinament– té el mateix efecte en tots els països. La realitat, però, és ben diferent perquè "hi ha hagut una variació d'un país a un altre en les característiques del confinament".

Les conclusions de l'Imperial College suposen un toc d'atenció sobre com s'ha de controlar el virus en el futur. L'estudi, però, no posa en relleu el cost social i econòmic del confinament, que només es podrà avaluar totalment en els propers mesos.

D'altra banda, en un estudi de característiques diferents, però publicat també a Nature, investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley han utilitzat un mètode alternatiu (modelatge economètric, que habitualment s'utilitza per mesurar com les decisions polítiques afecten el creixement econòmic) per avaluar els resultats dels processos de contenció del virus duts a terme a la Xina, Corea del Sud, Itàlia, Iran, França i els Estats Units. Els investigadors van utilitzar dades sobre les taxes d'infecció diàries i les van comparar amb els centenars d'intervencions puntuals i localitzades fetes fins al 6 d'abril. A continuació van comparar les taxes de creixement de la infecció abans i després d'aplicar aquestes polítiques de contenció. Comparant-ho amb un escenari en el qual no s'havia posat en marxa cap mesura, van estimar que les intervencions podrien haver evitat o endarrerit al voltant de 62 milions de casos confirmats de covid-19 als sis països.

La disparitat entre els dos estudis confirma, també, la rellevància del mètode a l'hora d'extreure unes o altres conclusions i que, en el fons, els investigadors s'han enfrontat inicialment al covid-19 pràcticament a les palpentes.