Crisi humanitària a l'Índia a causa del covid-19

Fins a 450 milions de treballadors de l'economia submergida malviuen sense sou degut al confinament

Un treballador immigrant dorm a la fàbrica tèxtil on treballava a Bombai.
Sònia Sánchez
03/04/2020
4 min

Barcelona"A les colònies de barraques és impossible que el confinament s'apliqui bé: és un fals confinament. Per aturar la propagació del virus calia evitar grans concentracions de gent en males condicions higièniques, però això és exactament el que el confinament està aconseguint" a l'Índia, denuncia per telèfon des de Delhi Usman Jawed, un dels voluntaris de l'ONG local Workers’ Dhaba. Aquesta entitat reparteix aquests dies fins a 800 dinars cuinats diaris a tres colònies de treballadors pobres als suburbis de Delhi.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En el segon país més poblat del món, la principal mesura global per combatre la pandèmia del covid-19 –el confinament– s'ha revelat com una norma clarament elitista. Els treballadors d'empreses reglades, que formen part de les classes alta i mitjana del país, porten setmanes fent teletreball des de casa, i poden encarregar que se'ls porti menjar a casa –en els últims dies la policia ja no apallissa els repartidors com al principi del tancament, ens diuen des de Delhi–, però per a un gruix immens de la població, situada als graons més baixos de l'escalafó social, el confinament de 21 dies decretat pel govern és una altra història. Una quimera impossible i alhora un malson que durarà almenys dues setmanes més.

Només a Delhi, el govern regional ha habilitat ja 224 albergs i 325 escoles públiques per acollir temporalment sensesostre i els treballadors que s'han quedat sense feina pel tancament econòmic, molts d'ells immigrants que no han pogut marxar als seus pobles.

Segons càlculs de la policia local publicats per The Print, només en vuit d'aquests centres situats en un barri concret s'hi amunteguen ja de 5.000 a 10.000 persones, quan cadascun d'ells té capacitat per a 225. D'aquestes, només s'havia pogut distribuir aliments a entre 4.000 i 7.000.

Si bé el coronavirus sembla que no ha arribat encara a aquests possibles focus de propagació -només s'ha detectat de moment un brot a un d'aquests suburbis, el de Bhiwandi a Bombai-, probablement serà la fam el que s'acarnissarà amb ells.

El govern indi calcula que al país hi ha més de 450 milions de treballadors en l'economia submergida.Tots ells (o la immensa majoria) s'haurien quedat ara sense feina per l'aturada econòmica i en molts casos, a més, sense cap seguretat de reprendre-la després. "Molts treballadors que estaven construint el metro de Bangalore, com que ho feien a través d'empreses subcontractades [en negre], s'han quedat ara al carrer i la persona que els va contractar ha desaparegut: han desconnectat el mòbil directament", explica a aquest diari Angarika Guha, membre del col·lectiu Maraa, que treballa des de fa 10 anys ajudant els treballadors immigrants del país.

L'activista explica que molts ni tan sols han rebut l'últim salari i ara no poden localitzar els seus caps. També Human Rights Watch denuncia que moltes empreses occidentals de roba han deixat al carrer d'un dia per l'altre els seus treballadors en fàbriques tèxtils de l'Índia i altres països asiàtics "i han cancel·lat les ordres de producció sense assumir cap responsabilitat financera, fins i tot quan els treballadors havien acabat ja els productes".

Els mitjans del país ja parlen de "crisi humanitària" i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) se'n fa ressò intentant posar en valor les promeses del govern de Narendra Modi, que ha aprovat ajuts per als treballadors pobres per 22.000 milions d'euros, racions de menjar gratis per a 800 milions de persones i gas gratis per cuinar a 80 milions de cases. Uns ajuts, però, que les organitzacions sobre el terreny no saben com arribaran, sobretot quan molts dels treballadors afectats no estan registrats oficialment com a tals.

Per acabar-ho de complicar, si aquests treballadors surten al carrer a buscar-se la vida o demanar ajuda la policia els apallissa, el mètode que han adoptat les forces de l'ordre per fer complir el confinament a l'Índia. "Hi ha clarament un biax classista en la repressió policial, als que van en cotxe no els peguen, però depèn de l'aspecte que tinguin [si semblen pobres o immigrants, vaja], sí", explica Jawed.

Els primers dies del confinament, la setmana passada, es van repetir les imatges de treballadors immigrants tractant de sortir de les ciutats massivament per tornar als seus pobles. Altres van intentar pujar a alguns autobusos que el govern va posar, després de dos dies, per alleugerir la situació. Però va ser pitjor el remei que la malaltia. En saber que hi havia busos, molts més immigrants es van presentar a les estacions i les multituds amuntegades (impossibles d'encabir als pocs vehicles disponibles) mostraven un retrat desolador que feia saltar pels aires qualsevol distància social.

Ara, els carrers tant de Delhi com de Bangalore, i d'altres ciutats del país, tornen a estar buits. Molts treballadors immigrants finalment han arribat a casa (alguns van caminar fins a tres dies seguits per aconseguir-ho), però molts d'altres han decidit quedar-se a les ciutats. Però el seu confinament, amuntegats tant en instal·lacions públiques, siguin escoles o mercats municipals, com en barriades de barraques als afores de les urbs, en lloc d'una mesura de prevenció pot ser més una bomba de rellotgeria per a l'expansió del coronavirus a l'Índia.

"Dormen fins a 10 o 15 homes en una mateixa habitació, compartint el mateix lavabo entre desenes i bevent del mateix tanc d'aigua, un brot en alguna d'aquestes colònies de treballadors seria un complet desastre", alerta Guha. El mateix retrat desolador que fa Jawed dels barris de barraques al nord de Delhi, i que porta a creuar els dits en veure que l'Índia té encara només 2.800 casos i 73 morts registrades, per una població de 1.300 milions.

"Més enllà del nom, no sabem què és el coronavirus", deia des d'un dels albergs públics una dona de 60 anys, Saholi, que parlava per al diari local The Print mentre portava un nadó en braços: "Jo l'únic que sé és que aquest nen no ha menjat. Li hem donat de mamar, però si les mares no mengen res, com poden alimentar els seus fills?"

stats