Des del kurdistan sirià: “Hi ha un cotxe davant de cada casa per si cal fugir dels bombardejos”
Rojava està sent bombardejat per Turquia i els grups armats de l’oposició siriana
Tirbespiye (síria)La guerra contra el Daeix s’havia acabat, deien. La gent podia tornar a casa seva, deien. No. Res d’això està passant. De fet, és tot el contrari. Rojava, el Kurdistan sirià, està sent bombardejat per Turquia i els grups armats de l’oposició siriana. Tota la zona de la frontera amb Turquia és objectiu dels atacs: les localitats de Qamixli, Derik, Serekaniye, Tal Abyad i Kobane, el símbol de la lluita contra l’autodenominat Estat Islàmic.
La frontera està a pocs quilòmetres de les principals poblacions de Rojava. De fet, en algunes, com a Dirbesiye, Qamixli i Kobane, la frontera passa fins i tot pel mateix terme municipal. Alguns pobles que són a tocar de Turquia han quedat buits perquè la gent ha fugit. Per exemple, el meu, Mahmakia, que és a només 100 metres de la frontera. Molts dels meus familiars han passat la nit al carrer, a casa de coneguts o al mig del camp.
La situació és caòtica. Aquí, al Kurdistan sirià, hi viuen més de tres milions de persones, de les quals més d’un milió són desplaçades d’altres ciutats sirianes que ara es veuen obligades a fugir de nou. Davant de cada casa hi ha un cotxe aparcat per poder sortir si hi ha bombardejos. Hi ha cues a les farmàcies i forns. Els hospitals demanen sang. Les mesquites sol·liciten que la gent es protegeixi en soterranis, tot i que no hi ha infraestructures preparades per encabir tantes persones. Les escoles també acullen desplaçats de les localitats de Serekaniye i Tal Abyad. Hi ha molta solidaritat entre la gent, tots intenten ajudar-se els uns als altres.
Les ciutats de Rojava estaven protegides per les anomenades forces d’Asayish (policia local), que tenen punts de control a les entrades i les sortides. Ara, però, no queda ningú en aquests punts de control, perquè tots els agents s’han traslladat a la frontera per protegir els civils o els familiars. Ara hi ha por d’atemptats de cèl·lules dorments de l’Estat Islàmic, perquè dues de les presons on estaven interns els combatents han estat bombardejades. A més, s’assegura que les seves dones s’estan organitzant al camp d’Al-Hol, a uns 80 quilòmetres de Qamixli. És un problema que s’afegeix a tot el caos de la invasió turca. Els civils s’estan armant. Els homes vigilen les seves cases de nit, i durant el dia es manifesten prop de la frontera. Hi ha un sentiment de decepció. La gent se sent sola davant d’un dels exèrcits més forts al món. Amina Hussein és una periodista kurda de Barcelona que és al Kurdistan sirià visitant la seva família.
