De 'descobrir' el Che Guevara a tenir una filla pro-LGTBI : 10 coses que (potser) no saps de Raúl Castro

BarcelonaFidel Castro tenia 90 anys quan va morir. El seu germà Raúl, successor del revolucionari i president de Cuba, en té 85 i tot i així se'l considera un líder polític en auge. En el temps que fa que és al càrrec (des de 2008), el germà de Fidel ha construït la seva pròpia reputació planetària gràcies a determinats moments històrics com la visita del Papa Francesc a Cuba, la seva mediació entre el govern colombià i les FARC, la reunió amb Barack Obama, que va marcar l'inici del desgel de les relacions amb els Estats Units, o el seu discurs a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), el 2015, el primer que va fer com a president en un espai multilateral. Raúl ha rebutjat durant el seu mandat alguns dels preceptes que Fidel havia considerat sagrats afavorint una política de reformes per "actualitzar" el sistema socialista. Aquest dissabte va informar el poble cubà de la mort de Fidel, un succés que anuncia canvis, però en cap cas ruptura ni desestabilització del règim.

Repassem 10 anècdotes sobre Raúl Castro, la persona que controlarà aquests canvis i el seu ritme, que potser no coneixies.

1. Un dels líders de la Revolució cubana

Raúl Castro va ser un dels líders de la Revolució Cubana. Va participar l'assalt al quarter Moncada, el 1953, i va integrar l'expedició al iot 'Granma' el 1956, una embarcació que van utilitzar 82 expedicionaris –entre els quals hi havia també el Che Guevara, Camilo Cienfuegos i Juan Almeida Bosque– en el desembarcament que van fer a la platja de Las Coloradas i que va marcar l'inici de la lluita guerrillera.

2. A l'ombra del seu germà durant mig segle

Durant gairebé 50 anys, Raúl Castro va treballar a l'ombra del seu germà Fidel. Fins i tot després d'assumir la presidència de Cuba, no va aparèixer en públic fins a la tercera setmana de mandat. Es considera que Raúl té un caràcter pragmàtic, més flexible que el del seu germà. Després del triomf de la Revolució Cubana, es va dedicar a dirigir les Forces Armades Cubanes com a ministre, des del 1959 fins al 2008. Raúl va ser sempre el número dos, i fins i tot s'ha dit que Fidel el va "fabricar": d'adolescent, el líder revolucionari el va animar i ajudar a estudiar a la universitat, el va portar a participar a la revolució i, posteriorment, a ocupar un càrrec al poder.

3. Va introduir el Che Guevara a la lluita

El juny del 1955, a Mèxic, Raúl Castro va conèixer Ernesto Che Guevara, i el va presentar a Fidel. Dues setmanes després, Fidel va oferir a l'argentí que s'unís als grups armats com a metge, a la qual cosa va accedir.

4. La seva filla, Mariela Castro, activista pels drets LGTBI

La comunitat LGTBI ha patit durant anys la persecució del govern de Fidel, que va arribar a dir, el 1965, que "una desviació" com l'homosexualitat "està en contradicció amb el concepte que tenim sobre el que ha de ser un militant comunista". Dos anys abans ja havia assegurat que la societat cubana "no pot donar cabuda a aquestes degeneracions". Declaracions com aquestes es van traduïr en polítiques de persecució del col·lectiu que van ser especialment repressives entre els anys 60 i 80.

No obstant això, aquestes polítiques es van anar suavitzant durant la dècada dels 80, fins al punt que, en una entrevista concedida a Tomás Borge el 1992, Fidel va rectificar la seva postura inicial i va admetre que l'homosexualitat és una "tendència natural de l'ésser humà que s'ha de respectar", i va reconèixer que la persecució que havia patit el col·lectiu era "una injustícia".

Una de les principals activistes pels drets LGTBI, pels quals s'ha avançat especialment en l'última dècada, ha estat la filla de Raúl Castro, Mariela Castro, directora del Centre Nacional d'Educació Sexual de Cuba (CENESEX) i de la revista 'Sexología y Sociedad'. El govern de Raúl ha legislat a favor dels drets de la comunitat a partir de normatives molts cops impulsades per Mariela, com ara el compromís del ministeri de Salut de fer operacions gratuïtes de canvi de sexe. El 2011 es va celebrar el primer matrimoni entre homosexuals a Cuba.

5. El seu primer viatge com a president va ser a Veneçuela

El desembre del 2008, Raúl Castro va fer el seu primer viatge com a president a Veneçuela, on el va rebre Hugo Chávez. Veneçuela s'ha convertit en un dels principals socis comercials de Cuba, però més enllà de l'àmbit econòmic hi ha l'afinitat ideològica: Chávez va assegurar en diverses ocasions que considerava Fidel Castro una referència política molt important. Curiosament, el primer viatge a l'exterior que va fer Fidel com a cap del govern revolucionari, amb un fusell a l'esquena, també va ser a Caracas. Castro va decidir visitar la ciutat per agraïr el suport de Veneçuela a la guerrilla. En aquell moment el president electe del país era Rómulo Betancourt.

"He sentit una emoció més gran entrant a Caracas que quan vaig entrar a l'Havana", va assegurar el Comandante en el seu discurs, en un dels actes polítics més importants que ha viscut el país, on van assistir més de 100.000 persones.

La història de Veneçuela no s'entén sense la cubana. Durant l'etapa de Chávez, a més, les relacions entre ambdós països es van intensificar. El petroli que reben els cubans de Veneçuela ha estat bàsic per satisfer la demanda d'energia de l'illa.

6. Picada d'ull al catolicisme

El 2012, Raúl Castro es va reunir en privat amb el Papa Benet XVI a Cuba. El mandatari religiós li va demanar que convertís el Divendres Sant (6 d'abril) en un festiu nacional, a la qual cosa va accedir. Aquesta va ser la segona vegada des de 1959 que el govern cubà va reconèixer un dia festiu religiós. Tot i que el catolicisme és la religió majoritària a Cuba, el país està molt influït per altres cultes. A més, el govern de Fidel ha debilitat força l'Església, en part com a conseqüència de la seva necessitat de buscar suports a la Unió Soviètica, molt bel·ligerant amb la fe.

7. Un rol en la repressió cubana que intenta deixar enrere

Raúl va exercir com a repressor durant la revolució i en el període postrevolucionari. Als anys 60 va portar a terme la investigació, denúncia i judici de l'anomenada "microfracció" –la crítica d'un sector de l'esquerra al projecte castrista– dins el Partit Comunista. A més, es va encarregar de la repressió d'homosexuals i altres col·lectius mal vistos pel govern, i va dirigir el tancament d'una revista d'intel·lectuals el 1971. El dirigent es va guanyar el sobrenom de "Raúl el Terrible" pel seu rol en la repressió del règim. Fins i tot se'l relaciona amb l'execució d'un amic, el general Arnaldo Ochoa, juntament amb el coronel Antonio de la Guardia, que van ser condemnats a mort per narcotràfic en circumstàncies estranyes, tal com explica el periodista José Manuel Martín Medem en el llibre 'El secreto mejor guardado de Fidel'. Fidel li hauria encarregat aquesta missió. Amnistia Internacional ja ha denunciat en múltiples ocasions els "centenars d'execucions sumàries" que es van fer en el període postrevolucionari i l'existència de centenars de "presos de consciència" en l'actualitat.

Durant la roda de premsa que Raúl Castro va oferir el passat mes de març juntament amb Barack Obama, el dirigent cubà es va ofendre per la pregunta d'una periodista sobre els presos polítics: "Dona'm ara mateix la llista de presos polítics i els deixaré en llibertat. Dóna-me-la ara", va etzibar a la professional.

8. La seva dona, Vilma Espín, va exercir de primera dama

Quatre mesos després del triomf de la Revolució, Raúl es va casar amb Vilma Espín Guillois, una enginyera química provinent d'una família benestant. Espín va exercir sovint com a primera dama de Cuba, ja que Fidel no feia pública la seva vida privada. També va ser membre del comitè central del Partit Comunista i presidenta de la Federación de Mujeres Cubanas. El 1977-1978 va ser guardonada amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobres. Va tenir quatre fills i vuit néts amb Raúl Castro. Va morir el 2007.

9. Una renovació generacional del govern

És difícil trobar un govern més rígid que el cubà. En diverses ocasions, Raúl ha defensat el model de partit únic com a "arma d'unitat davant l'imperi", i la seva única reforma formal per flexibilitzar-lo ha estat limitar a 10 anys el mandat dels càrrecs polítics i estatals, inclosa la presidència (el seu acabaria el 2018).

Precisament aquesta rigidesa ha fet molt complicat el relleu generacional dels càrrecs. El règim s'enfronta a un difícil problema de successió, ja que una vella guàrdia inflexible ha desconfiat sistemàticament de líders més joves i carismàtics.

Per acabar amb aquesta tendència, Raúl ha fet diversos canvis a les estructures de poder, on han augmentat els menors de 60 anys, les dones i els representants de diferents grups ètnics. Un any després d'assumir la presidència, el 2009, Castro va iniciar una remodelació ministerial dràstica que va acabar amb la sortida del govern de vuit ministres i diversos alts càrrecs. Així, des del 2008, ha renovat gairebé el 80% del Consell de Ministres i la cúpula del Govern.

10. La germana rebel: Juanita Castro

No tots els sis germans de Fidel l'admiren tant com Raúl. Una d'ells, de fet, Juanita Castro, s'ha convertit en una de les moltes persones cubanes que s'han hagut d'exiliar del seu país per les seves idees. Aquest cap de setmana, informa 'El País', va advertir que ni tan sols acudiria al funeral de Castro. "Fa 51 anys vaig arribar a aquest exili a Miami, com tots els cubans que han lluitat per trobar un espai en què es pugui lluitar per la llibertat del seu país", va assegurar.