Restriccions i quarantenes a la carta: descoordinació europea en la segona onada de pandèmia
El Centre Europeu de Control de Malalties admet que el volum de tests encara varia molt entre països
Brussel·les"Hi ha restriccions dels desplaçaments a la UE que generen dubtes i confusió", criticava el secretari d'estat per a la UE francès, Clément Beaune, aquesta setmana. I aquest dimecres, el president de l'Eurocambra ha urgit als estats a adoptar "mesures comunes", mostrant-se "sorprès" perquè encara no ho hagin aconseguit i criticant que vagin pel seu compte. La falta de coordinació i d'unificació de criteris dins la UE, a més de la falta de competències comunitàries, s'està posant en evidència també davant la segona onada de la pandèmia de coronavirus i, fins avui, les institucions encara no han presentat cap estratègia comuna per a la tardor.
Per això cada país de la UE ha fixat els seus propis criteris a l'hora de restringir-hi l'accés d'altres ciutadans europeus. L'opció més radical és la d'Hongria, que des d'aquesta setmana ha vetat l'entrada a tots els no residents amb l'excepció dels procedents de la República Txeca, Eslovàquia i Polònia que arribin amb allotjament reservat i almenys un test negatiu de coronavirus. A més, Polònia ha prohibit els vols provinents d'uns quants països, inclosa Espanya.
Quarantenes i restriccions a la carta
A tot això cal afegir-hi la disparitat de mesures de quarantena que aplica cada país als visitants. Bèlgica actualitza periòdicament una llista de zones "vermelles" per regions i fins i tot províncies i obliga a fer una prova PCR, a més d'una quarantena de catorze dies. De fet, aquest mateix dimecres ha anunciat que ampliava el veto vermell al conjunt de l'Estat espanyol amb l'excepció de Tenerife. I alguns països nòrdics com Dinamarca han mantingut el veto tot l'estiu a turistes provinents de llocs com Espanya i França.
La mateixa directora de l'ECDC, Andrea Ammon, ha admès aquest dimecres que el nivell de tests que fa cada país varia de manera molt àmplia, des dels 173 tests per cada 100.000 habitants fins als més de 6.000, cosa que "per descomptat influeix en la taxa de notificació de contagis". Ammon ha hagut d'afrontar unes quantes preguntes d'eurodiputats que posaven en relleu els problemes d'harmonització de les dades amb què treballa l'ECDC, que és l'organisme que emet recomanacions epidemiològiques a escala europea. La doctora s'ha escudat en el fet que les dades que recull l'organisme que dirigeix les proporcionen les autoritats oficials de cada país, i ha aprofitat l'avinentesa per demanar més competències i més recursos per a un organisme que només pot analitzar i guiar.
Per mirar d'evitar el caos actual, aquest dimecres els ambaixadors de la UE s'han reunit per intentar unificar criteris epidemiològics i frenar una nova allau de tancaments de fronteres unilaterals dins la Unió Europea que fracturin un espai Schengen que mai ha acabat de recuperar del tot la llibertat de circulació després de la primera onada. Intenten acostar posicions sota la batuta alemanya i marcar el camí a la Comissió Europea, que ha insistit que presentarà "els pròxims dies" una proposta per fixar les mateixes zones vermelles i mesures de quarantena, per exemple, de cara a la segona onada.
Tancar escoles: l'últim recurs
Una altra mostra de les diferents polítiques seguides és la reobertura de les escoles. A França, per exemple, tots els docents han de portar mascareta i també la majoria dels alumnes, mentre que a Alemanya la política varia segons les regions, on l'obligatorietat de portar-la pot quedar reduïda en alguns casos només als passadissos. I, a Espanya, la comunitat docent demana claredat i alguns col·lectius fins i tot no reobrir els centres. Però, si es posa en una balança, el tancament d'escoles per combatre l'expansió del coronavirus té més inconvenients que avantatges, segons l'ECDC. A la mateixa compareixença, Ammon ha afirmat que aturar l'activitat presencial escolar ha de ser "l'últim recurs" i ha emfasitzat que hi ha poques evidències de l'efectivitat de la mesura, mentre que sí que hi ha mostres de les conseqüències negatives per al benestar i l'educació dels nens.
"Tenim observacions d'alguns països que van reobrir escoles més ràpidament i no van patir augments en la transmissió dels contagis", ha explicat Ammon, que ha reiterat que la reobertura no pot ser una tornada a la normalitat, sinó que s'ha de fer amb mesures com mantenir el distanciament físic, rentar-se constantment les mans, evitar aglomeracions de nens i aïllar professors i alumnes simptomàtics. Ha insistit que les escoles són "una part molt essencial de la societat i la vida dels nens", cosa que pesa més que no pas l'impacte incert de tancar-les en la transmissió de virus. Per provar-ho, ha posat unes quantes xifres damunt la taula: "De tots els casos de coronavirus registrats a Europa, menys del 5% són de menors de 18 anys". I, a més, ha remarcat que al Vell Continent no s'ha registrat cap rebrot significatiu en un context escolar. A finals d'agost, 45 centres educatius alemanys van registrar contagis de coronavirus, d'un total de 825 escoles, un 5,4% dels centres reoberts.