El coronavirus revifa la polèmica sobre la doble seu de l’Eurocambra
Des del febrer que no se celebra cap ple a la seu francesa de la institució
Brussel·lesEurodiputats, assistents parlamentaris, lobistes, investigadors i periodistes especialitzats en afers europeus donen vida a la particular bombolla de la capital de Bèlgica i de la burocràcia europea. Alguns només hi viuen entre setmana, d’altres s’hi acaben quedant de per vida. Però, tot i treballar la majoria del temps a Brussel·les, per llei 12 setmanes a l’any han de desplaçar-se a Estrasburg, on ja s'hi reunien des dels cinquanta perquè alberga la seu oficial del Parlament Europeu, hereva de l'Assemblea de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer. Una transhumància forçosa des del 1992, quan es va incloure als tractats per una iniciativa amb segell francès que només el coronavirus ha aconseguit trencar. Des del febrer que no se celebra cap ple a la ciutat d'Alsàcia, tampoc el que s’havia de fer la setmana passada, cosa que ha revifat el polèmic debat sobre si és necessari, ecològic i econòmic que l’Eurocambra tingui una seu francesa i una de belga.
El nom d’Estrasburg prové de l’alemany i significa “poble entre dos carrers que s’encreuen”, però s’escriu i es pronuncia a la manera afrancesada. L’etimologia, en aquest cas, resumeix la història. Al llarg dels anys, la capital d’Alsàcia ha sigut objecte de conquestes i reconquestes entre França i Alemanya. Concedir-li a França una de les capitals europees (juntament amb Brussel·les, Luxemburg i Frankfurt) té més aviat un valor simbòlic, de pau entre les dues potències europees que finalment van decidir unir-se en pro dels interessos econòmics compartits i de la voluntat d’evitar una nova guerra. Estrasburg ja albergava els plens del Parlament Europeu abans del 1992 però aleshores es va formalitzar als tractats.
Per a una França on la política europea és gairebé interna, mantenir la seu d’Estrasburg és una qüestió quasi d’honor. Però a la pràctica, són pocs els eurodiputats i treballadors del Parlament Europeu que defensen la doble seu. Hi ha diverses resolucions aprovades que demanen que es repensi la situació amb arguments com ara el cost milionari de mantenir una seu que només es fa servir uns 60 dies a l’any. El mateix Parlament Europeu va calcular el 2013 que eliminant la seu d’Estrasburg s’estalviarien 103 milions d’euros a l’any (un 6% del pressupost de la institució). En emissions de CO 2, suposa entre 11.000 i 19.000 tones anuals.
Però perquè això canviï primer cal canviar els Tractats de la UE, cosa que implica una unanimitat impossible d’aconseguir a causa del veto francès. El ministre d’Afers Europeus francès, Clément Beaune, va lamentar en un comunicat la decisió del president del Parlament Europeu, David Maria Sassoli, de no celebrar a Estrasburg el ple de la setmana passada pel covid, malgrat que la ciutat francesa ha treballat en un protocol sanitari per garantir-ho.
“França està fermament compromesa amb la legitimitat d’Estrasburg com a seu de l’Eurocambra i demana tornar-hi la celebració dels plens”, deia el comunicat. Sassoli va assegurar que no “abandonen” la gent d’Estrasburg, tenint en compte que molts hotels, restaurants, bars i serveis depenen fortament de la despesa que hi fan els milers de treballadors vinculats a la institució. Beaune ha posat fins i tot damunt la taula la necessitat de compensar la ciutat alsaciana.
114 M€
És la despesa anual que el Tribunal de Comptes europeu calcula que costa mantenir la seu francesa del Parlament Europeu, segons un informe del 2014.
10.000
Són les tones de CO 2 que es calcula que genera l’activitat de la doble seu de l’Eurocambra, tant pels seus costos de manteniment com pels desplaçaments de tots els treballadors i eurodiputats.
12
Són els plens que anualment s’han de celebrar a Estrasburg, segons els Tractats Europeus. Implica que s’hi traslladin més de 4.000 persones durant uns 50 dies a l’any, ja que no només s’hi desplacen eurodiputats, sinó també assistents, treballadors, lobistes i periodistes.
* Aquest article ha estat modificat. Inicialment es feia referència a la seu parlamentària d'Estrasburg com la 'segona' de les seus de l'Eurocambra, quan és la considerada seu 'oficial' i lloc de treball del Parlament Europeu.