El coronavirus redueix un 20% les remeses que envien els immigrants

MartorellLa parada en sec de l'economia mundial a causa del confinament rebaixarà un 20% els enviaments de diners que fan els treballadors immigrants als seus països d'origen. La davallada suposa més del doble del 8% que van patir en la crisi financera del 2008. El Banc Mundial calcula que es passarà de la xifra rècord de 698.000 milions de dòlars que van suposar les remeses del 2018 als 445.000, i no contempla recuperar els bons nivells fins a mitjans de la dècada.

Per entendre les marcodades cal tenir en compte que aquestes remeses tripliquen la inversió estrangera directa i l'ajuda al desenvolupament, així que el futur pinta magre per a “milions de famílies pobres si no reben aquests diners”, explica Roy Germano, autor d'Outsourcing Welfare, un llibre en què analitza com les remeses contribueixen a l'estabilitat i el progrés dels països receptors.

Les remeses són un "salvavides" financer per a les famílies receptores, que destinen entre el 80% i el 90% de la transferència “a necessitats bàsiques, com ara menjar, roba, assistència sanitària, habitatge i educació, i per pagar deutes”, diu aquest professor associat de la Facultat de Dret de la New York University. Són, doncs, un puntal que a la llarga ha contribuït a pal·liar la pobresa, segons el Banc Mundial, ajudant les famílies a invertir en educació i alimentació alhora que evita que milions de criatures hagin de treballar, diu Germano.

Per regions, Europa de l'Est rebrà el pitjor cop, amb una reducció del 27% que, de fet, ja s'està notant per la impossibilitat que els temporers arribin per treballar en les collites o en el sector serveis. Per darrere, l'Àfrica subsahariana, el Sud-est Asiàtic (23% i 22% menys), seguits del Magrib, el Pròxim Orient, l'Amèrica Llatina (-19%) i Àsia (-13%). Els grans perjudicats seran els països que més depenen de les grans potències, de “la Xina, els Estats Units, Europa i els països del Golf”, detalla el professor Germano.

Milions de treballadors centreamericans treballen als Estats Units, un país on l'atur s'ha disparat a xifres rècord, en feines del sector de la cura de les persones, indústries alimentàries, el transport o l'hostaleria, precisament els sectors més castigats en aquesta primera fase de la pandèmia, indica Gustavo Berganza. Sense feina ni ingressos, aquest analista de l'ONG Doses de Guatemala sosté que faran mans i mànigues per continuar enviant diners perquè molts dels que no tenen permís legal “hauran de continuar pagant el coyote [el contrabandista que els va ajudar a creuar la frontera] perquè saben que la seva vida o la de familiars perilla si no ho fan”.

Els més afectats

Els immigrants “són els que reben el primer impacte”, afirma Cristina Fernández-Durán, assessora d'Oxfam Intermón en migracions i que està analitzant sobre l'impacte de la crisi en les remeses. Sosté que la importància d'aquests diners és vital als països en desenvolupament perquè pal·lien carències estructurals i ajuden a adquirir benestar però també en els països desenvolupats, és a dir, on es guanyen.

“Les remeses són un sistema natural d'empoderament i d'agenda pròpia del migrant”, una qualitat que no tenen ni les ajudes externes ni la cooperació, diu l'experta, per a qui un dels efectes clars i directes de la pandèmia és ja “el fre a la immigració”, amb el qual els països notaran “la pèrdua de la seva contribució a la seguretat social” i les arques públiques. A nivell mundial el treball de la immigració suposa el 10% del PIB, tot i que el col·lectiu només representa menys del 4% de la població.

En aquestes setmanes de confinament global la pèrdua de les remeses no es pot atribuir només a l'atur o la reducció del sou dels immigrants, matisa Fernández-Durán, que també assenyala com a causa el fet que s'hagin tancat els establiments on el col·lectiu acostuma a fer les transaccions. “No hi ha cultura de fer-les online sinó que es fa de manera presencial”, apunta i valora que el Regne Unit, per exemple, hagi atès les peticions de la comunitat estrangera i hagi declarat els locutoris i els locals que fan les transferències “un servei essencial” i els autoritzi a obrir.

La reducció de les remeses pot tenir un altre efecte d'inestabilitat social. Germano assenyala que, si fins ara les famílies beneficiàries es buscaven la vida pel seu compte sense esperar res dels governs –que d'alguna manera “es treien pressió de donar serveis assistencials i garantir un nivell bàsic de vida”–, ara poden expressar el seu malestar "amb protestes i aldarulls" que poden fer trontollar la política d'alguns països. Però els països tenen molt poc marge de maniobra perquè o bé presenten unes elevades taxes d'endeutament o tenen una gran dependència del mercat de les matèries primeres i el turisme, que no tenen bones perspectives de recuperar-se. El risc és que, a sobre, amb "menys dòlars" circulant per aquestes zones en desenvolupament, les seves divises es depreciïn més i la població perdi poder adquisitiu, alerta Berganza.

En el seu informe, datat el 21 d'abril, el Banc Mundial apunta a l'alt cost de les comissions per les transferències de les remeses que, en el cas de l'Àfrica, poden suposar un 9% del total de l'ingrés.