El coronavirus va camí de convertir-se en una pandèmia
Un home de Wuhan mort a les Filipines és la primera víctima fora de la Xina
Nova YorkEl coronavirus de Wuhan que s’escampa des de la Xina porta camí de convertir-se en una pandèmia d’abast mundial, segons alguns dels principals experts en malalties infeccioses. La perspectiva és desconcertant. Una pandèmia (una epidèmia continuada en dos o més continents) pot tenir efectes globals, malgrat les restriccions de viatge i les quarantenes extraordinàries que s’han imposat. En les últimes tres setmanes, el nombre de casos confirmats en laboratori ha augmentat d’uns 50 a la Xina a 14.000 a 23 països, i hi ha hagut més de 300 morts. Ahir es va registrar el primer fora de la Xina: un home de Wuhan que havia viatjat a les Filipines.
Els científics encara no saben com de letal és el nou coronavirus. Però hi ha cada cop més consens que el patogen es transmet fàcilment entre els humans. “És molt, molt transmissible i gairebé segur que serà una pandèmia”, apunta el doctor Anthony S. Fauci, director de l’Institut d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses nord-americà. “Però serà catastròfic? No ho sé”. Diversos models epidemiològics estimen que el nombre real de casos és de 100.000 o fins i tot més. Si bé aquesta expansió no és tan ràpida com la de la grip o el xarampió, suposa un salt enorme respecte al que van veure els viròlegs quan van sorgir els brots anteriors causats per coronavirus, la SARS i la MERS. Quan la SARS va ser erradicada el juliol del 2003 després d’expandir-se durant nou mesos, només se n’havien confirmat 8.098 casos. La MERS circula des del 2012, però només hi ha hagut uns 2.500 casos coneguts. La SARS va matar al voltant d’un 10% dels afectats, un percentatge que s’eleva a un de cada tres en el cas de la MERS.
La grip espanyola del 1918 va matar el 2,5% dels infectats, però, com que es van contagiar milions de persones i l’atenció mèdica era aleshores molt més rudimentària, va causar la mort d’entre 20 i 50 milions de persones.
Una mortalitat del 2%
La taxa de mortalitat per casos coneguts del coronavirus de Wuhan ha estat al voltant del 2%, tot i que és probable que baixi a mesura que es facin més proves i es detectin casos més lleus. “És cada cop més improbable que es pugui contenir el virus”, explica el doctor Thomas R. Frieden, exdirector del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties que ara gestiona Resolve to Save Lives, un organisme sense ànim de lucre dedicat a lluitar contra les epidèmies. “Per tant, és probable que es propagui com ho fan la grip i altres organismes, però encara no sabem fins a quin punt”. Els primers dies de la pandèmia de grip del 2009, “a Mèxic parlaven d’Harmagedon”, recorda el doctor Fauci. El virus va aparèixer per primer cop en granges de porcs de l’estat de Veracruz. “Però no va ser tan greu”, afegeix.
No serà possible una estimació precisa del grau letal del virus fins que no es puguin fer determinats tipus d’estudis: anàlisis de sang per veure quantes persones tenen anticossos, estudis per saber amb quina freqüència infecta els membres d’una família i seqüenciació genètica per determinar si algunes soques són més perillosos que d’altres...
Els tancaments de fronteres davant de patògens altament infecciosos mai tenen èxit, segons els experts, perquè totes les fronteres són poroses. Però sí que poden contribuir a guanyar temps per desenvolupar tractaments i vacunes. Altres grans incògnites són si hi ha grups de risc, exactament quins són els mecanismes de transmissió, si el virus pot mutar i si s’esvairà quan pugin les temperatures.
Els efectes d’una pandèmia probablement serien més durs en alguns països que en d’altres. Si bé els Estats Units i altres països rics poden detectar i posar en quarantena els primers transportadors, els països amb sistemes de salut fràgils no podran. El virus ja ha arribat a Cambodja, l’Índia, Malàisia, el Nepal, les Filipines i la Rússia rural.