Per què el nou coronavirus ja es podria considerar una pandèmia?

BarcelonaSi bé fins fa poc l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defensava que el Covid-19 estava en fase epidèmica "amb múltiples focus", dimarts el director de l'organisme, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va admetre que el món s'havia de "preparar per a una potencial pandèmia". La declaració institucional, però, no arriba. Les autoritats sanitàries internacionals argumenten que l'exposició al virus no és global i que encara hi ha marge per evitar-ne la propagació. Però, què significa aquesta consideració i perquè l'OMS procedeix amb tanta cautela? L’ARA conversa amb diversos experts en virologia per entendre l’impacte que tindria la declaració de fase pandèmica.

Què significa que una malaltia es consideri pandèmica?

Etimològicament, el mot pandèmia significa "la malaltia de tot el poble" i les autoritats sanitàries el fan servir per referir-se a les patologies que són impossibles de contenir i afecten una xifra molt elevada d'individus de diferents parts del món. Per tant, que una malaltia sigui pandèmica o no dependrà de la seva transmissió entre humans i presència a diferents regions del món. També de si es dona de manera sostinguda i continuada. L'etiqueta de pandèmia, però, no té en compte la letalitat o mortalitat associada a una malaltia: no mesura la gravetat de la patologia, sinó el seu l'abast. Fins ara s'han confirmat casos en 36 països, la immensa majoria a la Xina.

Qui declara la pandèmia i en què es basa?

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) és l'única que pot categoritzar l'expansió d'una malaltia i, en funció de l'abast i de la gravetat, pot declarar la fase de pandèmia. La classificació de l'organisme es basa en sis fases o nivells d'alerta, que van de menys a més perill. Es tenen en compte criteris com la rapidesa de la transmissió, la severitat en la salut de la població, la seva letalitat i l'impacte que suposa atendre els casos en els sistemes nacionals de salut afectats. Si hi ha una potencial amenaça, l'OMS prepara un conjunt d'actuacions i recomanacions preventives que, en recerca, reben el nom de preparedness.

Quins són els criteris?

Quan es considera que un virus està entre les tres primeres fases significa que el microorganisme circula entre els animals i que es produeixen molt poques infeccions entre humans, totes controlades. El primer gran toc d'atenció arriba quan es produeixen contagis zoonòtics (d'animals a persones) en grups grans i hi ha contagis secundaris entre persones. Es parla, doncs, de fase quatre.

Quan el virus s'estén entre la població però està localitzat i contingut en una zona, malgrat que pugui haver-hi molts afectats en més d'un país de la mateixa regió geogràfica, l'OMS considera que la malaltia està en una fase 5, anomenada fase prepandèmica. No és fins que es desborda i es propaga en diverses regions d'arreu del món i de manera sostinguda que es converteix en una amenaça global. En aquest moment, l'OMS dispara l'alerta 6 i declara la fase pandèmica.

Consultades per l'ARA fonts de l'OMS recorden que el Covid-19 té el potencial de convertir-se en una pandèmia però que "les mesures per controlar la seva expansió a diferents països encara poden evitar-ho". El comitè d'Emergència de l'OMS va declarar el 30 de gener una emergència sanitària de salut pública internacional i no s'ha elevat aquesta categoria perquè "no es reuneixen els criteris de gravetat i extensió geogràfica".

En quina fase està el nou coronavirus?

"Actualment estem en fase 5, però transicionant cap a fase 6", explica Oriol Mitjà, infectòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Tot i que encara s'estudia la dinàmica de transmissió del virus, es calcula que ja és present en almenys 35 països i que, si no s'actua immediatament, pot arribar a pandèmia i afectar entre el 40% i el 60% de la població mundial només el primer any.

Ara bé, el cap de la unitat de biocontenció del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Xavier Abad, afirma que sovint es malinterpreta la denominació de pandèmia. "La gent ho associa amb una malaltia de gran mortalitat i aquesta categorització només indica que l'abast de la infecció és mundial", apunta el viròleg. La Sida, per exemple, es considera una pandèmia perquè hi ha risc de contagi a tot el món. També l’obesitat. De fet, Abad assenyala que fa dies que l'epidèmia causada pel SARS-CoV-2 compleix "la potencialitat" per considerar-se una pandèmia.

L'OMS pot aplicar mesures de protecció de salut pública?

El fet que l'OMS declari que una malaltia està en fase pandèmica no significa que pugui obligar els estats a prendre cap mesura. És una etiqueta que no modifica cap actuació o protocol. L'organisme només pot aconsellar i monitorar-la i, per això, ha preparat un document d'orientació i recomanació per a tots els països i que, segons explica Mitjà, es resumeixen en tres eixos d'acció: vigilància, planificació i informació.

Les autoritats sanitàries de cada país han de vigilar l'estat de l'epidèmia, i han de preparar els centres d'atenció primària i els hospitals per a l'arribada de sospites de contagi, així com garantir que les UCI poden atendre les persones que pateixen quadres greus. Tot –apunta l'infectòleg– comunicant sempre a la població de manera transparent i empàtica l'estat de la situació, sense amagar informació i sense generar alarmisme.

"El que és evident és que els criteris de detecció que s'utilitzaven fa dues setmanes no funcionen: ja no només es pot preguntar si algú ha estat a Wuhan o en contacte amb algú que hi hagi estat perquè el contagi no només es dona a la Xina", subratlla el viròleg Xavier Abad. De fet, el criteri epidemiològic s'hauria d'estendre també a les regions italianes de Llombardia, Vèneto, Piemont, Emília-Romanya; a Corea del Sud; Iran i Singapur.

Es pot predir el comportament del virus?

No és ni una tasca fàcil ni del tot fiable fer una prognosi d'un virus tan desconegut i amb una gran facilitat de contagi com el nou coronavirus. "Hi ha diversos possibles escenaris: que passi com el SARS, que acabi remetent, o que s'acabi establint com a brot endèmic i estacional com ja passa amb la grip o amb els refredats", explica la investigadora del grup de coronavirus del CReSA Júlia Vergara-Alert.

El que sí que se sap és que les cadenes de transmissió del nou coronavirus dibuixaran un panorama clarament més complicat en aquells sistemes de salut més febles. "Ho veiem amb l'Iran", assenyala Abad, que afegeix que, precisament, el missatge de l'OMS es dirigeix als països amb una xarxa assistencial menys preparada o col·lapsada.

Afectarà de la mateixa manera tots els països?

"Farà dos mesos que el virus va desencadenar-se i, fins ara, la Xina ha fet una bona tasca de contenció. Molts països han guanyat temps per preparar el sistema sanitari, però era evident que s'escaparia", explica Abad. No és el mateix, doncs, gestionar pocs casos importats, com els tres detectats a l'Estat, que una vintena de greus, com ha passat a Itàlia.

El també viròleg i president de la Societat Espanyola de Virologia, Albert Bosch, admet que la preocupació és innegable i que és normal que la població pugui tenir certa por, ja que estadísticament hi ha risc de transmissió a tot arreu –també a Catalunya–, però remarca que hi ha un detall a favor: la fase de grip està remetent i els centres de salut no estan col·lapsats.

Quins precedents de pandèmia hi ha?

L'última declaració de pandèmia, i la primera del segle XXI, la grip aviària A (H1N1), va donar-se l'any 2009. A nivell històric la més coneguda, a causa de la seva letalitat, és la de la grip espanyola del 1918, que va provocar uns 40 milions de morts en dos anys. En altres casos, com l'Ebola o el Zika, l'OMS ha declarat alertes sanitàries internacionals, però en cap cas es van categoritzar de pandèmia.