Oxfam Intermón alerta que el covid-19 pot portar a la pobresa 500 milions més de persones
La fundació demana en un informe mesures per mitigar la crisi econòmica i descarta la recepta de l'austeritat
BarcelonaLa pandèmia del coronavirus també pot comportar una expansió de la pobresa. Fins a 500 milions de persones estan ara mateix en risc de caure en aquesta situació si no es fa res per evitar-ho, i se sumarien als més de 1.300 milions de pobres que ja hi ha al món, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) del juliol passat. És l'alerta que ha llançat aquest dijous Oxfam Intermón en un informe en què requeria mesures "dràstiques i urgents". Si aquest pronòstic s’arriba a complir, ha advertit la fundació, implicaria un retrocés "d’una dècada en la lluita contra la pobresa i, en alguns casos, de fins a trenta anys".
"Si aquesta crisi no s’aborda adequadament, farà incrementar les desigualtats extremes entre rics i pobres", assevera el document. "La pandèmia està tenint conseqüències econòmiques devastadores a tot el món", explica José María Vera, director executiu interí de la fundació, en un comunicat de l’entitat. "Els ministres de Finances del G-20, l’FMI i el Banc Mundial han d’acordar la immediata injecció de diners als països en desenvolupament per ajudar-los a rescatar els col·lectius en situació de pobresa i vulnerabilitat", ha reclamat de cara a la pròxima reunió del G-20, l'FMI i el Banc Mundial.
Com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Oxfam Intermón també reclama la suspensió del pagament del deute dels països en vies de desenvolupament i un estímul a l'economia proporcionat pel Fons Monetari Internacional (FMI). "Els pagaments del deute s'han d’anul·lar", exposa a l'ARA Liliana Marcos, experta en polítiques públiques i desigualtat de la fundació: "És l'única manera que tinguin liquiditat perquè puguin respondre a la pandèmia".
Llocs de treball en joc
En l’estudi, la fundació recorda que l’Organització Internacional del Treball (OIT) estima que es podrien perdre 25 milions de llocs de feina com a conseqüència de la pandèmia, i apunta que els treballadors podrien perdre "fins a 3,4 bilions de dòlars en ingressos". L'FMI ja va advertir que la crisi econòmica que segueixi a la sanitària pot ser pitjor que la del 2008.
Per aquest motiu, l'informe planteja un pla de rescat econòmic global que mobilitzi 2,5 milions de dòlars per impedir "el col·lapse econòmic mundial", prioritzant les "subvencions en efectiu per als que ho necessitin" amb la intenció que l'ajuda vagi directament als ciutadans. A més, proposa que el pla incorpori també el rescat d’empreses, però "donant prioritat a les petites empreses" i condicionant els ajuts a les grans companyies a la incorporació de mesures que defensin "els interessos dels treballadors". En el mateix sentit, reclama tant la suspensió del deute extern als països que ho necessitin com que s'incrementi la dotació de l'ajuda per part dels països rics als més pobres. "Han de complir el seu compromís de destinar" a la lluita contra la covid-19 "el 0,7% del PIB", assevera el text. Finalment, reclama l’aplicació d'"impostos solidaris d’emergència". Alguns exemples d’això últim serien l’aplicació d’un impost temporal sobre els beneficis extraordinaris a totes les empreses que en tinguin, l’augment substancial dels impostos sobre la riquesa o gravar els articles de luxe o els productes altament contaminants.
Sense garanties
Les persones amb una feina formal disposen de mecanismes de protecció laboral més efectius que els permeten confinar-se. No obstant, l’informe recalca que les persones més pobres "viuen al dia" i, per tant, no poden ni tan sols agafar-se dies de permís. "Dos mil milions de persones treballen en el sector informal", un tipus de feina que constitueix "el 90% del total en els països en desenvolupament, el 67% en els emergents i el 18% en els desenvolupats". A més, molts d’aquests treballadors són dones o immigrants. Segons Oxfam Intermón, el "92% de les treballadores tenen feines informals als països més pobres". De fet, l’estudi insisteix en la bretxa de gènere, que es podria engrandir pel coronavirus. Tot i que les dades apunten que la letalitat del covid-19 és més gran entre els homes, Oxfam Intermón recorda que "el 70% dels professionals de la salut", els més exposats al virus, "són dones". A més, recalca que les dones s’encarreguen del 75% de les cures no remunerades, ara més necessàries per les mesures de confinament aplicades en molts països. En el mateix sentit, apunta que moltes dones es poden sentir "atrapades" a casa seva, que no sempre és un lloc segur: segons la fundació, diversos informes mostren que els casos de violència de gènera s’han duplicat a les províncies de la Xina on es van imposar restriccions com el confinament.
Reconstruir part del sistema
"Els governs han d’aprendre les lliçons de la crisi financera global del 2008, quan es va rescatar els bancs i les grans empreses a costa de la resta de la ciutadania", ha criticat Vera. A partir d’ara, per tant, l’estratègia per fer front a les conseqüències de la pandèmia ha de ser una altra. Tot i considerar "positiu" el posicionament de diversos governs nacionals i organitzacions internacionals, com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que han fet una crida a descartar l’austeritat i ajudar els països en desenvolupament, Marcos, al seu torn, tem que un "augment del deute públic" ara es converteixi més endavant en "discursos de demanar retallades i prioritzar el pagament del deute". Pel que fa a la vacuna, explica, la fundació també està preocupada per si s’implementa "abans al nord que al sud". "Cal evitar un desfasament que costi milions de vides", sentencia.
