Entre salvar vides i salvar l’economia
PeriodistaDijous l’Índia va registrar 9.985 nous contagis per coronavirus, el seu major pic des que la pandèmia va traspassar les seves fronteres. Amb prou feines 280.000 positius –supera per pocs milers els contagis a Espanya, tot i tenir 1.350 milions d’habitants– les xifres semblen fins i tot tranquil·litzadores, si no fos per dues raons: les autoritats de l’estat de Delhi, amb 31.300 contagiats, calculen que a finals de juliol només en el seu departament se superaran les 550.000 infeccions, i a més la setmana passada els governs indi, pakistanès i de Bangladesh van posar fi al confinament per reactivar una economia que es basa, sobretot, en l’activitat informal.
El temut augment de contagis indi, combinat amb els avisos de rebrot dels experts, resulta inquietant perquè és un reflex del que pot passar en aquesta zona d’Àsia on es concentren 1.700 milions de persones, una setena part de la humanitat, obligades a decidir entre morir de fam o morir pel virus.
Als països occidentals, amb un sòlid estat del benestar i economies capaces de protegir la supervivència de la població almenys durant uns mesos, la quarantena ha sigut clau per contenir la primera onada de contagis. No cal dir que si no haguéssim estat confinats, els hospitals seguirien col·lapsats, i les xifres de víctimes serien calamitosament superiors. La quarantena va minimitzar l’impacte de la tragèdia, com van fer les campanyes de conscienciació higiènica, les mascaretes que ens podem pagar i l’aigua potable amb què ens podem rentar. Però en el subcontinent indi no hi ha res d’això, en molts casos ni tan sols una casa on tancar-se. La prevenció és impossible quan es viu amuntegat, quan no hi ha diners per a mascaretes ni aixetes de les quals surti aigua. L’aixecament de la quarantena alleujarà les economies domèstiques, però implicarà més contagis, i en aquest món global, on els virus no coneixen fronteres, serà qüestió de temps que s’estenguin com la pólvora.
Absència de proves
El comportament imprevisible del virus fa difícil comprendre per què, malgrat la seva proximitat a la Xina, les condicions d’amuntegament i insalubritat i la deficient xarxa d’infraestructures sanitàries, l’Índia, el Pakistan i Bangladesh han tingut un impacte tan moderat. A la regió hi ha 350.000 contagis i només 9.000 morts, encara que resulta temptador pensar que l’explicació rau en l’absència de proves mèdiques i en l’escassa precisió local a l’hora d'anunciar víctimes. Segons la revista The Economist, que citava fonts del Pakistan, la xifra real de morts pot ser dues o tres vegades més gran que l’admesa per les autoritats. John Clemens, de l’Institut d’Investigació Sanitària de Bangladesh, estima que només a la capital, Dhaka, podria haver-hi ja 750.000 contagis tot i que el govern n’admet tot just 60.000. Aquestes previsions, sumades a l’augment de casos, fan témer que a finals de juliol els contagis sobrepassin els cinc milions i la xifra de morts combinada en els tres països superi els 150.000. És a dir, el pitjor encara ha d'arribar.
Els hospitals estan saturats i les unitats de cures intensives són escasses. En un hospital de Bombai, tres metges interins van gravar un vídeo per denunciar que havien estat deixats a càrrec de 35 malalts de covid-19 sense doctors, infermeres ni assistents. Un altre vídeo mostrava malalts convivint amb cadàvers embolicats en plàstic, atès que el dipòsit de cadàvers estava saturat. A aquestes condicions se suma la falta de centres i personal: l'Índia té la meitat de la proporció entre sanitaris i pacients de la Xina, i una quarta part de l’europea.
Per als polítics, el dilema comença a ser protegir la vida o protegir l’economia, i a mesura que s’eternitza l’emergència sanitària hi ha països que opten pel segon, com l’Índia, el Pakistan, Bangladesh i també Mèxic, Rússia o l’Iran. Però la pandèmia no està controlada, encara que sembli donar-nos una treva a Europa davant la necessitat psicològica de la població de recuperar els carrers. Ja hi ha set milions de contagis mundials i mig milió de morts i, segons l’OMS, el covid-19 està en plena expansió. Caldrà veure si l’aposta per l’economia compensa el cost en vides, per a ells i per a la resta de món.
