"Les úniques que han adquirit el 100% d'immunitat són les farmacèutiques"

LondresPeter C. Gøtzsche, danès, de 71 anys, metge i investigador científic, va ser nomenat el 2010 catedràtic de disseny i anàlisi d'investigacions clíniques de la Universitat de Copenhaguen després d'una llarga trajectòria professional. El 1975 va començar la seva carrera a la farmacèutica sueca AstraAB, que el 1999 es fusionaria amb la britànica Zeneca i formaria l'ara molt coneguda AstraZeneca. El 2017, Gøtzsche va ser elegit membre del consell rector de Cochrane, entitat que analitza i cataloga

El setembre del 2018, però, en va ser expulsat per crítiques a l'organització, que Gøtzsche va considerar que tenia "una El 2019 Gøtzsche va fundar un nou Institut per a la Llibertat Científica, l'objectiu del qual és "preservar l'honestedat i la integritat en la ciència".

El 2013 va publicar en versió espanyola el llibre Medicamentos que matan y crimen organizado. I ara tot just acaba d'aparèixer la versió, també en castellà, de Vacunas, verdades, mentiras y controversias (Capitán Swing). El text inclou un capítol final sobre el covid-19. Amb una visió extremadament racional i científica, alguns dels seus plantejaments poden xocar per la seva radicalitat.

Si en tinc l’oportunitat, m’haig de posar la vacuna contra el covid-19?

Des de la perspectiva de la salut pública, és altament racional vacunar-se, generalment sobre la base del coneixement que ara tenim de les vacunes i les conseqüències devastadores de la pandèmia. En els assaigs clínics només un dels 50 casos greus de covid-19 s’ha produït en els grups vacunals i hi ha hagut dues morts en els grups control. Són resultats impressionants. Per tant, esperem que les vacunes redueixin substancialment la mortalitat.

I els nens?

Un argument habitual és que hauríem de vacunar els nens per protegir la gent gran. Em sembla poc ètic, sobretot perquè les vacunes podrien causar danys importants i danys desconeguts encara per aclarir. El covid-19 no és una malaltia greu per als nens. Cap dels primers 975 danesos que van morir de coronavirus no tenia menys de 30 anys. No vacunem els nens contra la grip tot i que alguns han mort durant les pandèmies de grip. Per tant, tampoc no ho hem de fer contra el covid-19. Em sembla que el que estem afrontant és similar a una grip molt dolenta. S'han descrit moltes mutacions del coronavirus, la taxa d'infectivitat i de mortalitat per casos és similar a la grip i és probable que la immunitat adquirida després de la infecció sigui pobra. Això suggereix que les vacunes contra el coronavirus podrien ser ineficaces a la llarga i que les persones vacunades podrien infectar-se.

¿Ens ha de preocupar la seguretat i l’eficiència de les vacunes disponibles ara mateix? ¿Podem estar segurs que no s’ha anat massa de pressa en l'aprovació de l’EMA, la FDA i l’MHRA?

Actualment, no sabem absolutament res sobre els danys a llarg termini i algunes persones han argumentat que les aprovacions es van atorgar massa ràpidament. A més, els governs de diversos països han concedit als fabricants de vacunes una protecció legal a les empreses contra la demanda de pacients per danys causats per la vacuna. Per tant, les úniques que han adquirit el 100% d’immunitat són les companyies farmacèutiques.

¿Cal confiar en les dades proporcionades per aquestes grans farmacèutiques?

Les dades mai no són de fiar. En el passat han manipulat rutinàriament els resultats i sovint van cometre fraus directes. Per exemple, ocultant al públic les morts i altres danys greus. És probable, però, que les vacunes siguin molt efectives. Tenen alguns efectes perjudicials a molt curt termini. Aquests efectes es documenten millor per a la vacuna de Pfizer/BioNTech. A l'informe de la FDA [el regulador dels Estats Units] es van detallar alguns dels casos adversos greus per a un subconjunt de voluntaris anomenat reactogenicitat [reaccions adverses esperades, especialment respostes immunològiques excessives i signes i símptomes associats, inclosa febre i dolor al braç al lloc de la injecció]. En pacients de 18 a 55 anys, les diferències entre la vacuna i el placebo després de la segona dosi van ser del 3,9% per a fatiga severa, del 2,5% per al mal de cap intens i del 2,1% per al dolor muscular intens. Tot i que la durada mitjana d’aquests símptomes va ser d’un sol dia, l’informe de la FDA explicava una història totalment diferent de la que va publicar la premsa. El nombre necessari per fer mal només era de 26 per a fatiga severa, això vol dir que per cada 26 persones vacunades se'n perjudicaria una que no hagués estat punxada amb placebo. Greu significa en aquest cas que el dany impedeix les activitats diàries. D'altra banda, no sabem quins són els perjudicis a llarg termini.

Abans de l’hivern, les autoritats espanyoles, les del Regne Unit i, en general, d'Europa van recomanar a la població més gran que es posés la vacuna contra la grip. Al seu llibre diu que no la necessitem. ¿Manteniu l'afirmació fins i tot en un context de pandèmia? ¿Per què creieu que les autoritats ho van demanar? ¿Va passar el el mateix a Dinamarca?

L’efecte de les vacunes contra la grip és força baix. Els grans assaigs aleatoris no han demostrat cap efecte sobre els resultats realment importants, com ara la transmissió a altres persones, l'ingrés hospitalari, la infecció bacteriana pulmonar o la mortalitat. La cobertura entre adults a Dinamarca és només del 4% per a persones d'entre 15 i 64 anys. En persones de 65 anys o més la cobertura és del 47%. Però a aquest grup d’edat se’ls ofereix la vacuna; no se’ls obliga a posar-se-la. I no hem canviat la recomanació durant la pandèmia. Ningú no ho hauria de fer, però molts països ho han fet i alguns estats nord-americans fins i tot han obligat a les vacunes contra la grip, cosa que suposa una horrible violació dels drets humans.

¿Com a contribuents, tenim dret a conèixer el cost de tota la cartera de vacunes que ha comprat la UE (2.300 milions de dosis)? ¿Per què aquesta falta de transparència? ¿S'ha sacrificat la democràcia i la transparència a causa de la pandèmia a Europa?

Sí. L’epidèmia de coronavirus no només ha matat persones, també les nostres normes ètiques.

En termes generals, en el seu llibre vostè és molt crític amb la manera com la primera onada de la pandèmia s'ha gestionat pels governs occidentals, especialment sobre les restriccions draconianes imposades a la població i l'economia. ¿Encara ho creu o ha canviat d’enfocament atesa la gravetat de la situació?

A l’octubre el Banc Mundial va estimar que la pandèmia de coronavirus havia provocat un augment d’uns 100 milions de persones vivint en situació de pobresa extrema. Després que l'Índia introduís el confinament, els treballadors migrants temien que la fam els matés abans que ho fes el coronavirus. La meva estimació superficial d’un cost de 8 milions d’euros per cada persona de 82 anys la vida de la qual s’allarga gràcies a les nostres draconianes mesures contra el coronavirus és probablement massa optimista. Mirant el món sencer, és probable que haguem perdut molts més anys de vida dels que hem guanyat.

¿No és contradictori combatre una pandèmia probablement generada per l’efecte de l’ésser humà sobre el medi ambient, com sosté Andreas Malm al llibre Corona, climate, chronic emergency

La pandèmia de covid-19 no ha sigut causada pel canvi climàtic. Som massa persones en aquest planeta, això és la causa del canvi climàtic, i que també augmenta el risc de pandèmies.

Des del punt de vista científic, ¿com l'enorme inversió feta per desenvolupar ràpidament les vacunes pot afectar el progrés científic en el futur immediat? ¿Podríem dir que gràcies a un any de pandèmia de covid hem avançat el que hauríem avançat en deu sense covid?

Els estàndards científics s’han rebaixat i les empreses no poden ser demandades per pacients perjudicats per les vacunes. Això és molt preocupant per a futures pandèmies. Però, en tot cas, la notable rapidesa amb què s’han desenvolupat les vacunes mostra què es pot obtenir quan els governs inverteixen molt en la ciència. M’agradaria veure un compromís similar amb el desenvolupament d’una vacuna eficaç contra la tuberculosi, que mata milions de persones. Un terç de la població mundial alberga bacils tuberculosos. És molt impactant. Per què els nostres governs no intenten seriosament erradicar aquesta horrible malaltia? Perquè és una malaltia de l'home pobre en el món en desenvolupament. Això és vergonyós.

¿Podem dir que la carrera mundial per la vacuna també ha tingut un component no només de desafiament científic, sinó també elements de propaganda política?

La tragèdia de la pandèmia segurament ha sigut manipulada amb finalitats polítiques i s'han vulnerat els nostres drets humans bàsics. És un camí perillós per a les nostres democràcies quan viola els drets humans. La història ha demostrat que els líders que ens asseguren que la situació és tan greu que hem de renunciar a la nostra llibertat o als nostres principis ètics, o a tots dos, per obtenir seguretat contra un perill intern o extern, normalment no ens donen ni llibertat ni seguretat, sinó que es perpetuen ells mateixos en el poder absolut. Al Regne Unit, s’ha demostrat una gran quantitat de corrupció relacionada amb el covid-19.

¿Per què els negacionistes, com en diu vostè dels anti-vaxxers

Hauríem d'oblidar-nos de les teories de la conspiració. Ni tan sols són teories, sinó fragments de la imaginació en comunitats anti-vaxxer, on les persones són totalment irracionals i poc científiques. Però la influència de Gates sobre l’OMS és massa gran i ha estat criticada per persones racionals. Al meu llibre he escrit sobre això. El fundador de Microsoft, Bill Gates, aporta gairebé 500 milions de dòlars anuals a l’OMS, o el que és igual, més d’una cinquena part de les donacions, mitjançant la Fundació Bill i Melinda Gates i l'Aliança Gavi. Un dels objectius és recollir donacions de països rics per ajudar els governs del tercer món a adquirir vacunes. Aquestes iniciatives lloables tenen efectes secundaris. El fet de centrar-se en la vacunació pot restar atenció a altres problemes de salut importants com la contaminació, l’aigua contaminada, la falta de clavegueram i la pobresa. El 2008 el director del programa de l'OMS contra la malària es va adreçar al director general de l'OMS per denunciar les "enormes conseqüències indesitjables" que el finançament de Gates va tenir a la seva àrea d'investigació. Els científics van ser encotillats en un càrtel de finançament que feia que les revisions independents dels estudis cada cop fossin més difícils. I va advertir que la determinació de la fundació de fer servir la seva recerca per guiar les seves recomanacions podria tenir conseqüències negatives per al procés de formulació de polítiques. Bill Gates és conegut per ser molt respectuós amb la indústria i donar suport a les patents. Metges Sense Fronteres ha criticat l’enfocament de Gates perquè se centra a introduir noves vacunes costoses, en lloc de posar l'èmfasi més fort a millorar els serveis bàsics de salut i les vacunacions amb vacunes barates.

Per què creieu que hi ha hagut una aproximació completament diferent de Pfizer/BioNTech i Moderna (molt més comercial, enfocada al negoci) i d'AstraZeneca, adoptant-ne un molt més altruista?

Perquè els investigadors que van desenvolupar la vacuna de la Universitat d'Oxford van insistir que hauria de ser assequible. La Universitat va negociar per primera vegada amb Merck, però va abandonar-ho i va signar un acord amb AstraZeneca que era més raonable. La vacuna d'Oxford és molt més barata que les altres. Una ministra belga va tuitejar els preus com a part d'un debat sobre les despeses del govern, però la seva piulada va ser eliminada a la velocitat de la llum. Pfizer va ser la primera a criticar-la, però gràcies al seu coratge sabem quins són els preus d’una dosi de vacunes: Oxford/AstraZeneca, 1,78 euros; Johnson & Johnson, 7,00 €; Sanofi/GlaxoSmithKline, 7,56 euros; Curevac, 10 €; Pfizer/BioNTech, 12, i NIH-Moderna, 14,75.

Creieu, com ho demanen l’Índia i Sud-àfrica, que la patent de les vacunes ha de ser gratuïta?

Sí. He argumentat prou per què els pacients han de passar per davant de les patents.

Vostè diu al seu llibre que la vacuna contra el xarampió hauria de ser més o menys obligatòria per a tothom. ¿L’estat també hauria d’obligar els seus ciutadans a rebre la vacuna contra el covid-19? ¿Si ho rebutgen sense motius mèdics, se’ls hauria de prohibir qualsevol interacció social? Això no és correcte. Jo he recomanat que tothom se la posi. Però tinc tot un capítol que explica per què la vacunació obligatòria és una mala idea. Les persones que no es posin la vacuna contra el covid-19 no haurien de ser tractades de manera diferent de les altres persones. No hauríem de permetre cap tipus de discriminació, per raça, gènere, estat de vacunació, etc. Si us heu de vacunar o no depèn de l’edat, d’altres factors de risc i, sobretot, del lloc on viviu, ja que el risc de mort varia més de 3.000 vegades entre països. Si vius a Taiwan, no veig cap bona raó per vacunar-me: només 7 persones han mort, d'una població de 23 milions d’habitants; han controlat l’epidèmia millor que cap altre país. Però suposem que viviu a Dinamarca i que teniu entre 50 i 59 anys. El 2020 36 persones d’aquest grup d’edat van morir a causa del covid-19, que és l’1,1% de totes les defuncions per covid. Per tant, el risc de morir d'aquesta malaltia és només de l’1% del risc total de morir. Ningú no té dret a preguntar a una altra persona sobre si s’ha vacunat o no.