AstraZeneca farà un nou assaig per certificar les dades del 90% d'eficàcia

LondresAstraZeneca, la farmacèutica anglosueca que col·labora amb l’Institut Jenner de la Universitat d'Oxford en l’elaboració d'una vacuna contra el coronavirus, farà un assaig clínic addicional. En declaracions a Bloomberg, el conseller delegat de la companyia, Pascal Soriot, ho ha assegurat després del descobriment accidental de l’equip científic que lidera la professora Sarah Gilbert que indica que els millors rendiments han tingut lloc quan es va administrar mitja dosi i, tres setmanes després, una de completa.

"Ara que hem trobat el que sembla una eficàcia millor, hem de validar-ho, de manera que hem de fer un estudi addicional", ha dit Soriot. És probable que sigui un "d'internacional, però podria ser més ràpid, perquè sabem que l'eficàcia és alta, de manera que necessitem un nombre menor de pacients", ha afegit. És poc probable que l’elaboració del nou assaig impedeixi que en les pròximes setmanes el regulador del Regne Unit es pronunciï sobre la validesa –o no– de la vacuna per a un ús generalitzat, creu Soriot.

A principis d’aquesta setmana AstraZeneca va anunciar que la vacuna tenia fins al 90% d’efectivitat en la prevenció del covid-19 quan s’administra en la seqüència esmentada. Sorprenentment, quan es van administrar dues dosis completes l’eficàcia va baixar al 62%. D'aquí que el missatge principal de la companyia i el laboratori va ser que la mitjana d’eficiència era del 70%. Però aquest dimecres, en un comunicat, la Universitat d'Oxford va explicar que alguns dels vials utilitzats en l'assaig no tenien la concentració adequada de vacuna.

Un dels elements que vol descartar l’ampliació de l’assaig és que les conclusions siguin poc menys que un atzar estadístic. En la branca de l’assaig que va rebre mitja dosi i després una dosi hi van participar 2.741 persones, mentre que en la que en van rebre dues els voluntaris van ser 8.895.

Dubtes als Estats Units

El professor Andrew Pollard, director del Grup de Vacunes d'Oxford, ha assegurat que la troballa d'eficàcia del 90% ja ha complert les "proves estadístiques necessàries que requereixen els reguladors". Però el cap científic de l'Operació Warp Speed dels Estats Units, el programa per administrar vacunes a tot el país, ha plantejat preocupacions sobre la metodologia de la presentació de les dades. Moncef Slaoui ha dit en conversa amb un grup de periodistes aquest dimecres, després de conèixer el comunicat de la Universitat d'Oxford, que el règim de mitja dosi més una només s’havia inoculat a menors de 55 anys. En general, és prou conegut que les persones més grans presenten més problemes a l’hora de desenvolupar immunitat després de l’aplicació d’una vacuna.

Peter Openshaw, professor de medicina experimental de l'Imperial College de Londres, considera que, si es confirma que només els menors de 55 anys havien arribat al 90% d’eficàcia després de dosi i mitja, "això podria significar que no tenim cap mena d’informació sobre aquest fet en adults més grans". Amb tot, la mateixa AstraZeneca, referint-se a les dades de la segona fase de l’assig clínic, ja va assegurar la setmana passada que el prototip proporcionava una "forta" immunitat en majors de 65 anys.

Menelas Pangalos, cap d'investigació i desenvolupament de productes biofarmacèutics d'AstraZeneca, ha informat també que el descobriment de l'eficàcia d'una mitja dosi més una de sencera es va fer després que un contractista que desenvolupava l’assaig cometés un error. En tot cas, els reguladors van ser informats immediatament –una de les característiques de tots els assajos que s’estan duent a terme amb la vacuna del coronavirus és que la informació flueix en temps real i no s’espera a remetre-la al final de l’estudi– i van acordar continuar la prova de la vacuna amb la proporció de la dosi de l’errada. En declaracions a The New York Times, Pangalos ha assegurat que “podria acabar sent un error molt útil".

Les dades de la vacuna d'Oxford es van publicar dies després que es coneguessin els resultats provisionals, encara sense revisar, de les de Pfizer i Moderna. Segons les seves pròpies valoracions, eren del 95% i del 94,5%, respectivament. Aquest dijous les accions d’AstraZeneca a la borsa de Londres van acabar baixant un 0,7%.