Quantes vacunes hi ha i qui les rebrà primer?

LondresGairebé un any després de l'inici de la pandèmia de coronavirus, la cursa mundial per disposar d'una vacuna ha donat els primers fruits. En les pròximes 24-72 hores a tot estirar, el Regne Unit esdevindrà el primer país occidental que començarà a immunitzar la població, inicialment amb 800.000 dosis, per a 400.000 persones, després que dimecres Londres autoritzés la vacuna de les companyies Pfizer/BioNTech.

Seguint les ordres del president Vladímir Putin, que va impartir immediatament després de conèixer l'autorització britànica, Rússia ha començat aquest mateix dissabte a vacunar de forma generalitzada els primers milers de persones a Moscou. S'utilitza l'anomenada Sputnik V, prototip registrat per l'autoritat sanitària de Moscou al mes d'agost. A més, des de l'estiu la Xina ha administrat el prototip de CanSino Biologics a personal militar i, segons la farmacèutica xinesa estatal Sinopharm, un milió de persones ja han estat vacunades. El 10 de desembre, molt probablement el regulador dels Estats Units, la Food and Drug Administration, donarà el vistiplau a Pfizer/BioNTech i una setmana més tard autoritzarà la de Moderna. I també és molt possible que l'Agència Europea del Medicament faci el mateix abans o a l'arribar el 29 de desembre i, com a molt, el 12 de gener, respectivament.

El món, doncs, sembla haver trobat en un temps rècord el Sant Grial per combatre el covid-19. Molts interrogants, però, segueixen oberts.

La fi del malson

¿Acabaran les vacunes amb la pandèmia?

A molt llarg termini és possible. A curt i mitjà, no. Ho va recordar el mes passat el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom: "Des del començament de la pandèmia sabíem que una vacuna seria essencial per controlar-la. Però és important subratllar que una vacuna complementarà altres eines que tenim, no les substituirà".

També serà fonamental la capacitat de fabricació i implementació de les vacunes, i ja s'han produït els primers problemes en la cadena de subministrament de Pfizer. Una altra de les moltes incògnites encara per resoldre, per exemple, és si les vacunes eviten la transmissió. Per ara, els primers resultats indiquen que prevenen la malaltia i, especialment, les seves formes més greus. Però una pandèmia, per definició, és global. Per tant, la vacuna ha d'arribar arreu com més aviat millor per acabar amb ella o per reduir-la al mínim.

Els països més rics acaparen la producció

A on arribaran les primeres vacunes?

Les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna, especialment, arribaran primer als països més rics. Són de les més cares i el món occidental n'ha acaparat tota la producció del 2020 i pràcticament la del 2021. "L'aproximació de les farmacèutiques, però, és molt diferent", explica Ellen 't Hoen, de l'associació holandesa Medicines Law and Policy, que intenta que els medicaments arribin arreu del món en les millors condicions. "AstraZeneca, suposo que per la implicació de la Universitat d'Oxford, treballa amb grans productors de països en vies de desenvolupament [entre d'altres, el Serum Institut de l'Índia]. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha creat la plataforma Covid-19 Technology Access Poll perquè es comparteixi la tecnologia utilitzada per crear les vacunes i els tractaments, però de moment no ha tingut prou suport internacional", alerta.

Geopolítica sanitària

¿Tindran els països en vies de desenvolupament la vacuna el 2021?

Es calcula que cal que el 70% de la població mundial estigui immunitzada per reduir l'epidèmia a la mínima expressió. Assumint que Europa i Nord-amèrica poden tenir la vacuna de forma generalitzada durant el 2021 –més aviat el segon semestre–, l'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia depenen de l'efectivitat dels productes d'AstraZeneca/Oxford, de Rússia, la Xina i l'Índia per garantir-ne una distribució i inoculació massiva i, molt en segon terme, de les donacions d'occident.

CanSino Biologics, de la Xina, per exemple, distribuirà 35 milions de vacunes a Mèxic, on està conduint un dels assajos. Sinopharm, també xinesa, en fa en deu països. I encara que ha sigut menys transparent sobre els seus acords comercials, segueix la voluntat de Pequín de desenvolupar la diplomàcia de la vacuna, un moviment geoestratègic a llarg termini. Dos prototips de la vacuna de la companyia estan en fase 3. El destí és, principalment, el Pròxim Orient i l'Amèrica Llatina. Als Emirats Àrabs Units, el xeic Mohammed bin Rashid al-Maktoum ja s'ha ofert voluntari per vacunar-se en els assaigs. I ja se n'han aprovat per a ús d’emergència.

Rússia fa acostaments similars amb, per exemple, Turquia o fins i tot Hongria, i tots els països de les repúbliques exsoviètiques. A banda de l'acord amb AstraZeneca, l'Índia, el país que té la més gran capacitat productora de vacunes del món, espera disposar de la seva a finals de febrer. Serà una fita per al subcontinent, molt castigat pel covid-19.

Iniciatives del sud

Qui es queda la propietat intel·lectual i les patents?

Sud-àfrica i l'Índia han fet una proposta conjunta a l'Organització Mundial del Comerç per aconseguir una excepció sobre els drets de patents i propietat intel·lectual de la tecnologia emprada en les vacunes i els tractaments. És, bàsicament, donar carta de legitimitat a través d'una altra via a la proposta impulsada per l'OMS amb la Covid-19 Technology Access Poll. Raquel González, de Metges Sense Fronteres, argumenta la necessitat de fer-ho: "Si es fa ara el que es va fer el 2001 amb els productes per combatre la sida, s'abarateix el preu i es permet augmentar la producció a escala". La proposta busca un acord que es mantingui, almenys, mentre duri la pandèmia. Només 99 països s'hi han sumat, tots del sud econòmic. Ni els Estats Units, ni el Regne Unit, tampoc la Unió Europea, ni Canadà, Noruega, Suïssa, el Japó o Austràlia. Si no es fa col·lectivament a través de l'OMC o de la plataforma de l'OMS, es corre el risc de vacunar només una part, la més rica, de la població mundial.

Inversió pública

¿Hi ha cap obligació per cedir la propietat intel·lectual i les patents?

Ellen 't Hoen admet "la legitimitat de les companyies privades de buscar el benefici per als accionistes", però recorda també que per posar fi a la pandèmia "cal que es vacuni tot el planeta". I Raquel González assegura que MSF "empeny tant com pot" per aconseguir l'excepció sobre els drets de la propietat intel·lectual. Una propietat que, en part, ha sigut esperonada per les inversions públiques. El nivell de despesa, però, és pràcticament impossible de conèixer. La UE, per exemple, ha mantingut en tot moment el secret sobre el preu dels contractes signats amb les farmacèutiques. Però sí que ha anunciat el lliurament de 500 milions d'euros al mecanisme Covax (a banda d'altres aportacions estatals: Espanya hi aporta 50 milions), per garantir que països en vies de desenvolupament tinguin accés a la o a les vacunes. Alhora, contradictòriament, no dona suport a la iniciativa d'exempció de la propietat intel·lectual de Sud-àfrica i l'Índia. El resum de la situació és la pregunta que formula Ellen 't Hoen: "BioNTech s'ha beneficiat de gairebé 400 milions d'euros del govern alemany i 100 més del Banc Europeu d'Inversions. ¿És just que no vulguin cedir la propietat intel·lectual dels seus descobriments?" I encara més, ¿és coherent que el govern alemany o la UE no vulguin jugar la carta de l'exempció de la propietat intel·lectual? Aquest 10 de desembre, en una altra reunió informal de l'OMC, Sud-àfrica i l'Índia continuaran pressionant perquè la vacuna pugui ser, veritablement, per a tothom.