Europa lidera l'augment de casos de coronavirus

LondresSegona onada de covid-19 a Europa? Segona explosió, més aviat, si fem cas de l'informe més recent del Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politènica de Catalunya, publicat aquest dilluns, i que aborda la situació als 27 països de la Unió Europea, els quatre de l'Associació de Lliure Comerç Europeu (EFTA, en les sigles en anglès: Suïssa, Noruega, Liechtenstein i Islàndia) i el Regne Unit.

Però rebi el nom que rebi, les dades són molt preocupants des de fa un parell de setmanes a tot el continent. Els 32 països de l'estudi (EU+EFTA+Regne Unit) "lideren en termes absoluts el creixement de nous casos diaris".

Es tracta, doncs, de posar-hi remei, "frenar la propagació" del virus i reduir la taxa de reproducció, actualment per sobre d'1. "Acceptant que necessitem conviure amb la pandèmia, hem de ser capaços de fer-ho amb uns nivells d'incidència que permetin fer l'estudi de contactes", insten els autors de l'anàlisi, amb la professora Clara Prats al capdavant.

Un dels exemples més recents de creixement disparat és Holanda. Després que dilluns es diagnostiquessin quasi 7.000 nous contagis, el govern de Mark Rutte ha anunciat aquesta mateixa tarda de dimarts l'entrada en vigor de noves mesures restrictives. Com en el casos recents de Bèlgica o Escòcia –la setmana passada–, o la zona de Liverpool a partir d'aquest dimecres, Holanda busca mesures molt definides, quirúrgiques. I les que pren afecten pràcticament els espais de més socialització, els bars i restaurants, que estaran tancats des de demà i durant un mínim de dues setmanes. Més enllà d'aquest tancament de locals, els holandesos tampoc no podran comprar alcohol ni a les botigues ni online després de les 20 h. Tampoc no podran adquirir marihuana. Els Països Baixos registren a hores d'ara la segona taxa més alta d'Europa d'infeccions acumulades per cada 14 dies i 100.000 habitants (307), després de la República Txeca (395.8). La ciutat de Groningen és un dels focus principals d'Europa, amb 849 casos.

La República Txeca, per la seva banda, imposa un nou estat d'emergència a partir d'aquesta mateixa mitjanit que decreta durant tres setmanes el tancament d'escoles, bars i clubs, i restringeix l'activitat dels restaurants al lliurament de menjar per emportar. Les escoles bressol continuaran obertes, amb una disposició especial per als fills dels treballadors de sectors crítics, però les residències universitàries hauran de tancar. El país entra, doncs, pràcticament en estat d'hibernació fins al 3 de novembre.

En el seu informe d'aquest dimarts, el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, en les sigles en anglès) mostra que els nous registres confirmats de covid a la República Txeca en els últims 14 dies sumen ja 55.538, una xifra notablement superior als 42.032 de la veïna Alemanya, amb una població vuit vegades més gran.

Precisament, a Alemanya, país exemplar pel que fa al control de la pandèmia (41,1 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies), se n'han duplicat l'última setmana: d'uns 2.000 als 4.122 reportats aquest dimarts. El nerviosisme s'ha apoderat de les autoritats federals i la canceller Angela Merkel s'ha reunit amb els presidents dels lands per primer cop en set mesos de forma presencial.

L'obligatorietat de dur mascareta i la prohibició de viatjar de les zones més afectades a les que ho estan menys s'han posat damunt de la taula després que la setmana passada ja es van limitar els horaris dels bars a ciutats com Berlín.

En qualsevol cas, la gran pregunta que es fa tothom a França, el Regne Unit, Holanda, Txèquia o Espanya és si aquest tipus d'accions preventives tindran l'efecte desitjat o si potser seria millor seguir els consells que fa cinc dies donava el Fons Monetari Internacional (FMI), que, en un estudi presentat durant la celebració de la reunió de tardor de l'organisme, apostava per confinaments curts però durs, com una forma més efectiva de preservar l'economia, i no tant per restriccions suaus o relativament suaus, tot i que per als sectors afectats –sobretot l'hostaleria– són potencialment terminals.

Una sensació d'esgotament –la famosa fatiga pandèmica– i d'impotència comença a apoderar-se del Vell Continent, que s'endinsa en la tardor sense una resposta conjunta ni una perspectiva de millora abans de la primavera o l'estiu. Com afirma l'epidemiòleg Hans Heesterbeek, de la Universitat d'Utrecht, "amb la propagació mundial de la malaltia de nou a l'alça, sembla poc probable que les mesures disponibles actualment puguin fer res més que controlar-la, excepte en països que poden aïllar-se efectivament del món exterior. El fet que la gran majoria de les persones siguin susceptibles de ser contagiades, fins a cert punt significa que hi ha prou combustible perquè el foc continuï cremant durant força temps." Heesterbeek, de fet, esbossa un futur en què el covid-19 sigui una malaltia endèmica, fins i tot en el cas en què es trobi una vacuna relativament aviat.

Sigui com sigui, com ha resumit Prats a darrera hora de dilluns en una piulada molt reveladora poc després de la publicació de l'informe, la situació a Europa és "explosiva".