El papa Francesc reclama a la UE que mostri "solidaritat" en la resposta al covid-19

RomaEn una Setmana Santa a porta tancada i en streaming, el missatge del papa Francesc aquest Diumenge de Resurrecció ha anat més enllà de la tradicional crida a favor de la pau i del record per les víctimes de les guerres i la fam. Aquest cop, el pontífex s'ha dirigit als governants i ha reclamat solidaritat a Europa davant la pandèmia, un "desafiament històric" que necessita "solucions innovadores" i que ja ha causat més de 100.000 morts al planeta.

"La Unió Europea està al davant d'un repte històric del qual dependrà no només el seu futur, sinó el de tot el món. Que no perdi l'ocasió per demostrar, una vegada més, la solidaritat, fins i tot recorrent a solucions innovadores", ha dit Francesc en un contundent missatge. "És l'única alternativa a l'egoisme dels interessos particulars i a la temptació de tornar al passat, amb el risc de posar en una dura prova la convivència pacífica i el desenvolupament de les generacions vinents", ha afegit després de la benedicció urbi et orbi, a la ciutat i al món, que ha impartit aquest diumenge.

En una basílica de Sant Pere gairebé buida, el Papa ha recordat els que han estat afectats directament pel coronavirus, "els malalts, els que han mort i les famílies que ploren per la mort dels seus éssers estimats, i que en alguns casos ni tan sols han pogut donar-los l'últim adeu", i també a aquells que estan en condicions vulnerables i als que treballen als hospitals o són en casernes i presons.

"En aquestes setmanes, la vida de milions de persones ha canviat sobtadament", ha dit Bergoglio, que no s'ha oblidat en el seu missatge dels que viuen aquest període preocupats per un futur incert, "per la feina que corren el risc de perdre i per les altres conseqüències que la crisi actual comporta". En aquest sentit, el pontífex ha demanat als qui tenen responsabilitats polítiques que treballin "activament" per permetre que tots els ciutadans puguin tenir "una vida digna" malgrat la crisi.

Guerres, refugiats i sancions internacionals

Però enmig d'una crisi excepcional com l'actual, el pontífex ha demanat no oblidar els que estan travessant altres emergències. "Que la crisi que estem afrontant no ens faci deixar de banda tantes altres situacions d'emergència que porten amb si el sofriment de moltes persones", ha dit, i ha posat com a exemple Veneçuela, per a qui Francesc va demanar "solucions pràctiques i immediates" que permetin ajudar la població que pateix a causa de la "greu conjuntura política, socioeconòmica i sanitària".

En el seu missatge, que va ser retransmès per televisió i internet, com totes les celebracions litúrgiques d'aquesta insòlita Setmana Santa, Francesc ha fet una crida per instaurar un "alto el foc global" a països com el Iemen, Síria, Iraq, el Líban, Moçambic o Ucraïna, on no només s'enfronten al coronavirus sinó que també continuen patint les conseqüències de guerres, fam, conflictes polítics i crisis humanitàries. Francesc ha implorat que israelians i palestins "reprenguin el diàleg" i ha demanat que s'acabin "els atacs terroristes" perpetrats contra innocents en diversos països de l'Àfrica.

El mateix dia que l'ONG alemanya Sea Watch ha denunciat el naufragi d'una embarcació al Mediterrani amb desenes de migrants a bord, el papa Francesc, que sempre ha prestat una atenció especial a la crisi dels refugiats, ha demanat no oblidar totes les persones obligades a emigrar a causa de guerres, sequeres i caresties. En aquest sentit, també ha posat el dit a la llaga de la nova crisi humanitària a la frontera entre Grècia i Turquia, que va començar justament abans de la pandèmia, i ha tingut paraules de suport per als "nombrosos migrants i refugiats –molts són nens– que viuen en condicions insuportables, especialment a Líbia i a la frontera entre Grècia i Turquia". "I no vull oblidar l'illa de Lesbos", ha afegit.

En un món "aclaparat per la pandèmia, que sotmet la nostra gran família humana a dura prova", el Papa ha demanat "el contagi de l'esperança" i ha fet una crida perquè "es relaxin" les sancions internacionals de les nacions més afectades (com seria el cas de l'Iran) i es redueixi o fins i tot es condoni "el deute que pesa en els pressupostos" dels països més pobres.