El covid-19 genera una pandèmia de deixalles plàstiques

Barcelona“Per primer cop després del confinament vam començar a veure una nova contaminació al mar, residus del covid. Sobretot guants i mascaretes”, explica per correu Julie Hellec, de l’ONG francesa Opération Mer Propre. Des de fa un any els submarinistes d’aquesta organització netegen de plàstics les badies de la Costa Blava, al Mediterrani francès. “Estem acostumats a trobar-hi moltes llaunes, ampolles i bosses de plàstic, a més de burilles i plàstics de tot tipus -explica-, però aquest 2020 hi hem detectat molta brossa del covid-19”. Hellec recorda que el govern francès ha comprat 2.000 milions de mascaretes per la pandèmia. El govern espanyol n’ha comprat 659 milions. I cada mascareta IIR, les més habituals al carrer, són 2 grams de polipropilè: plàstic.

Creixen els plàstics d’un sol ús

En lloc de tirar-se al contenidor del rebuig, on haurien d’anar, moltes s’han tirat directament a terra i han acabat embrutant el paisatge o surant al mar. Un efecte col·lateral de la pandèmia que amenaça amb desfer el camí encetat en els últims anys en la lluita contra els plàstics, alerta el responsable de residus de Greenpeace, Julio Barea. I és que no són només mascaretes i guants, sinó que la pandèmia ha incrementat el plàstic en general. A Catalunya han crescut un 15% les deixalles que arriben a les plantes de tractament de plàstic, sobretot envasos d’un sol ús. “Entre la pandèmia i el baix preu del petroli [primera matèria del plàstic], s’està perdent el que havíem avançat. Hi havia una conscienciació brutal sobre el problema dels plàstics abans del covid-19 i ara això està en risc”, diu Barea.

“Està molt clar que hi ha hagut un augment en el consum de plàstics d’un sol ús durant la pandèmia”, reconeix Antonis Mavropoulos, president de l’Associació Internacional de Residus Sòlids (ISWA). A més de mascaretes i guants, s’han disparat les vendes de pots de gel desinfectant, fets de plàstic, i de productes de neteja, que acostumen a anar en envasos de plàstic, alhora que el confinament feia créixer els serveis de compra online, de menjar i altres productes, que arriben embolicats en plàstic, apunta Mavropoulos. Només als Estats Units les vendes de menjar per emportar van pujar un 240% entre març i abril, la venda de desinfectant de mans va créixer un 320% i els productes d’higiene un 350%, segons dades de l’ISWA.

Un altre factor que ha fet créixer l’ús dels plàstics -i, per tant, aquests residus-és el rebuig als envasos reutilitzables generat per la por al contagi. “Moltes empreses han deixat de fer servir les tasses o envasos reutilitzables que feien servir per evitar una possible propagació del covid”, explica el president de l’ISWA. La gent s’ha convençut que els materials d’un sol ús són més segurs davant dels virus. I, a més, tant als Estats Units com a la UE la indústria del plàstic ha pressionat amb investigacions, finançades per ells mateixos, que afirmen que els envasos reutilitzables són més perillosos que els d’un sol ús davant el covid-19, denuncia Greenpeace.

Però experts sanitaris contradiuen aquesta afirmació. Una carta firmada per més de 130 experts en salut de diversos països assegura que “els productes d’un sol ús presenten problemes similars als reutilitzables” i, en canvi, aquests últims són “fàcilment netejables”, de manera que a la rentadora o al rentavaixelles, si es fa amb les condicions adequades, s’eliminaria el virus. Els experts apunten que el covid-19 pot romandre en superfícies de plàstic entre dos i sis dies segons diferents estudis i, per tant, alerten que “el plàstic d’un sol ús no és inherentment més segur que els productes reutilitzables i causa més problemes de salut pública un cop es llença”.

De fet, una altra derivada del covid és precisament el problema dels residus contaminats. Els residus mèdics generats pels hospitals durant la pandèmia “s’han considerat potencialment infecciosos quan habitualment es tractaven com un residu municipal més”, diu Mavropoulos. En els països desenvolupats, sobretot als EUA i la UE, aquests residus “han anat a parar a les incineradores o a plantes esterilitzadores, però en els països en vies de desenvolupament aquests recursos no estan disponibles en molts casos”, amb el risc que hagin acabat en abocadors no controlats, explica.

A la província xinesa de Hubei, origen del brot de covid, al mes de març es va arribar al pic de 240 tones diàries de residus mèdics, sis cops per sobre de l’habitual, segons dades del Banc Asiàtic de Desenvolupament. A Wuhan, la capital, es va construir una planta de tractament de residus temporal per afrontar l’emergència. Però en altres països com les Filipines, on Manila produïa 280 tones diàries més de residus mèdics, o Indonèsia, on Jakarta en produïa 212 tones, no va ser així. A Catalunya els residus mèdics han crescut també un 350%.

Arreu del món, a més, els confinaments i les mesures higièniques per la pandèmia van reduir el personal dedicat al triatge i la gestió dels residus, cosa que ha fet minvar també la quantitat de plàstics reciclada en molts països. A casa nostra en el pic del brot es va prohibir el triatge manual, i en països com Grècia es va reduir un 25% el personal en plantes de reciclatge.

Però, a més, Mavropoulos denuncia un “canvi d’hàbits de la gent” a causa del covid, que no només l’ha portat a consumir més plàstic, sinó també a deixar de prioritzar el reciclatge. Una pèrdua de conscienciació que pot sortir molt cara al planeta i a la mateixa salut humana, tenint en compte que, per exemple, segons un estudi publicat a Science, cada any cauen del cel més de 1.000 tones de microplàstics només a sobre dels parcs nacionals de l’oest dels Estats Units: l’equivalent a entre 120 i 300 milions d’ampolles de plàstic.