Debat obert a l'OMS sobre els confinaments: els científics discrepen

L'ens refusa la "immunitat de ramat", tot i la crida que hi han fet alguns destacats membres del col·lectiu científic

Un treballador sanitari practica, a Lyon, una prova PCR a un possible contagiat de covid-19
Quim Aranda
13/10/2020
4 min

Londres¿S'han acabat els confinaments totals, malgrat l'explosiva situació que sembla que torna a viure Europa? ¿L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha canviat la seva aproximació sobre com combatre de manera més efectiva la pandèmia? Les paraules que aquest cap de setmana passat ha etzibat David Nabarro, enviat especial de l'organització per al covid-19, així ho suggereixen. O com a mínim suposen una modulació del missatge en relació amb els inicials de l'OMS davant del que ja se'n pot dir segona onada del virus, sobretot a Europa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Amb tot, però, des de la mateixa direcció general de l'OMS també s'han afanyat a matisar les paraules de Nabarro. En el millor dels casos, ordre més contraordre garanteix un cert desordre, doncs.

En declaracions fetes diumenge a la cadena conservadora britànica Spectator TV, Nabarro assegurava: "A l'Organització Mundial de la Salut no defensem els confinaments com a principal mitjà de control d'aquest virus. L'única vegada que creiem que es justifica un confinament és per donar-nos espai per respirar, donar-nos temps per reorganitzar, reagrupar, reequilibrar els nostres recursos, protegir els professionals de la salut que estan esgotats, però en general preferim no fer-ho". "Els confinaments només augmenten la pobresa", afegia, fent servir també les seves xarxes socials.

Vint-i-quatre hores després, en la conferència de premsa que va fer ahir dilluns, a la tarda, des de Ginebra, el director general de l’entitat, Tedros Adhanom, coincidia amb els plantejaments generals de Nabarro però emfasitzava que, de vegades, el confinament total és l'única solució. "L'OMS recomana trobar els casos, aïllar-los, les proves [massives], l'atenció compassiva, el rastreig de contactes, quarantena, distanciament físic, higiene de mans, màscares, etiqueta respiratòria, ventilació, evitar aglomeracions. I reconeixem que, en certs casos puntuals, alguns països no han tingut més remei que emetre ordres de confinament als domicilis particulars i altres mesures per guanyar temps. Molts països han aprofitat aquest temps per desenvolupar plans, formar treballadors sanitaris, establir subministraments, augmentar la capacitat de proves, reduir el temps de proves i millorar l'atenció als pacients".

Un catàleg complert, per exemple, de tot el que no s'ha fet a la Comunitat de Madrid des que va acabar l'estat d'alarma de la primavera.

La setmana passada, des del seu blog, Nabarro –que afirma "que encara no hem passat el pitjor de la pandèmia"– ja apostava per aquest "camí del mig" entre els que demanen unes mesures estrictes, com les viscudes a Wuhan inicialment o per exemple a Espanya durant la primavera, i els que defensen aproximacions més equilibrada per combatre el virus, que no provoqui tants danys a l'economia.

Coexistència amb el virus

Amb el 90% de la població mundial encara susceptible de ser contagiada de covid-19, segons els càlculs de la mateixa OMS, Nabarro recomana "aprendre a coexistir amb aquest virus d'una manera que no requereixi constants tancaments de les economies, però, al mateix temps, d'una manera que no s'associï a grans nivells de patiment i mort". Es tracta, apunta, de "contenir el virus i mantenir les economies en funcionament".

Les seves reflexions són especialment rellevants atès el creixent debat existent entre prioritzar l'economia o la salut pública. També són significatives perquè, davant de l'augment de casos generalitzat a Europa, l'instint dels governs pot ser tornar als tancaments totals, del tot insostenibles econòmicament a mitjà o llarg termini.

Però el camí del mig que proposa Nabarro "requereix un alt grau d'organització per part dels governs i remarcables graus de compromís per a la gent, cosa que s'està demostrant prou difícil en alguns països". Per tirar endavant aquest pla es necessiten "equips molt ben organitzats de control local d'epidèmies". "La columna vertebral per controlar sempre aquestes infeccions és testar, el rastreig dels contactes i l'aïllament", explica. També parla d'un segon factor, la implicació al màxim possible dels actors locals. "La millor manera de controlar els brots és fer-ho de manera local, no des d'un control central". I, finalment, amb la col·laboració de tota la societat i el seguiment de les mesures ja prou conegudes: distància física, ús de mascareta i rentat de mans, i protecció dels més vulnerables.

Una declaració polèmica

L'aposta de l'epidemiòleg de l'OMS coincideix en part amb els plantejaments generals que fan els signants de la declaració de Great Barrington, que han promogut tres científics de rellevància mundial: Martin Kulldorff, de la Universitat de Harvard; Sunetra Gupta, d'Oxford, i Jay Bhattacharya, de Stanford. En el seu comunicat aposten pel que anomenen "protecció enfocada", adreçada als grups de risc, mentre que la resta, especialment els menys vulnerables, han de continuar amb la seva vida com fins abans de l'esclat de la pandèmia: "Aquells que no són vulnerables, immediatament han de reprendre la vida amb normalitat. Mesures senzilles d'higiene, com ara rentar-se les mans i quedar-se a casa quan estiguin malalts, s'han de dur a terme per reduir el llindar d'immunitat de ramat. Les escoles i universitats han d'obrir per a un ensenyament en persona. Les activitats extracurriculars, com ara els esports, s'han de reprendre. Els adults i joves de baix risc han de treballar amb normalitat, en lloc de fer-ho des de casa. Els restaurants i altres negocis han d'obrir. Les arts, la música, els esports i altres activitats culturals s'han de reprendre. La gent que es troba en màxim risc pot participar, si així ho vol, mentre la societat en conjunt gaudeix de la protecció atorgada als vulnerables per aquells que han desenvolupat immunitat de ramat".

Però aquest punt concret, i encara que no esmentava directament la declaració de Great Barrington, ha sigut durament criticat des de l'OMS. Un cop més, en la mateixa conferència de premsa de dilluns a Ginebra, Tedros Adhanom afirmava: "Recentment, hi ha hagut algunes discussions sobre el concepte d’arribar a l’anomenada immunitat de ramat deixant que el virus es propagui. La immunitat del ramat és un concepte utilitzat per a la vacunació, en el qual es pot protegir una població d’un determinat virus si s’arriba a un llindar de vacunació. En altres paraules, la immunitat de ramat s’aconsegueix protegint les persones d’un virus, no exposant-les-hi. Mai a la història de la salut pública s’ha utilitzat la immunitat de ramat com a estratègia per respondre a un brot, i molt menys a una pandèmia. És científicament i èticament problemàtic".

El debat, doncs, està servit, i la prova que el món aposta per l’equilibri entre economia i salut és que, malgrat "l'explosiva" situació a Europa, d'acord amb una piulada d'aquesta matinada de la doctora i investigadora de la UPC Clara Prats, de moment, en general s’aposta per les restriccions parcials i no pas pels confinaments totals. En funció de l'efectivitat de les mesures al continent que s'han activat en les últimes hores i que s'activaran, també a Catalunya, caldrà accentuar-les o bé es podran relaxar lleugerament.

stats