L'OMS adverteix que els EUA seran aviat el focus central de la pandèmia

WashingtonDiu Donald Trump que "no pot ser pitjor el remei que la malaltia". L'últim gir de la seva sorprenent transformació de negacionista a expert en pandèmies, i després d'assegurar que n'han après molt en els últims dies, és anunciar el ràpid retorn dels Estats Units a la normalitat laboral. Les mesures que exigeix el remei sanitari a la pandèmia causen, en la seva opinió, un mal molt pitjor: el d'una economia en recessió.

A l'espera que el 30 de març es compleixin els quinze dies que la Casa Blanca es va donar per frenar la propagació del virus, Trump comença a preparar el terreny per tornar a aixecar la persiana de l'economia. "M'agradaria tenir-los oberts per Pasqua", ha anunciat aquest dimarts, parlant dels Estats Units. "Aquest país no es va crear per estar tancat", repeteix com un mantra. Tot això mentre l'OMS adverteix que els Estats Units estan "veient una gran celeritat en la propagació de casos". El país està a punt de ser un focus central de la crisi global.

El raonament del president va contra el consens de la comunitat científica. Però Trump té voluntaris per al martiri. El vicegovernador de Texas, Dan Patrick, ha declarat a Fox News que "molts avis" hauran de morir si es tracta de salvar l'economia dels EUA. "¿Estàs disposat a jugar-te la supervivència a canvi de conservar per als teus fills i nets l'Amèrica que tot Amèrica estima?", s'ha preguntat. Ell ha dit que hi està completament disposat.

Música per al president, que en una entrevista al mateix canal insistia en comparar els efectes de la propagació del nou coronavirus amb els de la grip o les morts per accident de trànsit. "Perdem milers i milers de persones a l'any per la grip i no tanquem el país –ha apuntat–. Perdem molt més que això en accidents de cotxe i no demanem que no fabriquin cotxes". Trump creu que el país "perdrà més gent" si arriba una recessió i que, per tant, es pot compatibilitzar el control de l'expansió del virus amb el retorn a la feina.

Tot això mentre a poc a poc, en un degoteig, els governadors van prenent mesures restrictives als seus respectius estats i amb Nova York emetent senyals d'alerta roja. A la seva roda de premsa diària, el governador de Nova York, Andrew Cuomo, ha advertit aquest dimarts que els casos creixen i els números són "astronòmics i preocupants, més alts del que s'havia projectat". En un missatge dirigit a la presidència, ha assegurat que "moriran 26.000 persones, perquè només s'han enviat 400 respiradors". Washington "no és conscient de la magnitud del problema", ha dit. El vicepresident, Mike Pence, ha anunciat l'enviament de 4.000 respiradors a Nova York en els pròxims dies, una cinquena part dels que el govern té en reserva, segons The New York Times. Cuomo en reclama 30.000. Els hospitals nord-americans en tenen en total uns 160.000, en un país de més de 320 milions d'habitants.

Falta de mascaretes i respiradors

Respiradors, llits, mascaretes... La falta de recursos mèdics per fer front a una allau hospitalària és alarmant. Segons l'opinió de Cuomo, és un avís per a la resta del país. "El que passi a Nova York passarà en altres estats". Dimarts a mitja tarda, hora catalana, el seu estat havia registrat 26.665 positius, 3.234 hospitalitzacions i 756 pacients a cures intensives. Aquest estat concentra la meitat dels casos diagnosticats en total. La densitat de població ho podria explicar, però també que es practiquen més tests que en altres parts del país. El nombre d'infeccions "es duplica cada tres dies", de manera que el governador calcula que el pic de casos podria arribar d'aquí dues o tres setmanes, i que necessitaran 140.000 llits. Actualment en tenen 53.000, dels quals 3.000 són de cures intensives (n'hi ha 93.000 a tots els Estats Units).

Al drama per la previsible falta de llits i recursos del sistema sanitari s'hi suma la pròpia naturalesa de la sanitat nord-americana. Gairebé 30 milions de ciutadans no tenen assegurança. Encara que un recent paquet de mesures aprovades pel Congrés fa que els tests siguin gratuïts, el govern no ha dit res de les despeses d'atenció mèdica en cas d'hospitalització. La revista Time va recollir fa uns dies el cas de Danni Askini, una dona sense assegurança, malalta pel coronavirus, que ha rebut una factura de gairebé 35.000 dòlars. "Personalment no conec ningú que tingui aquests diners", ha apuntat l'afectada.