El coronavirus amenaça amb tornar a portar al límit les negociacions del Brexit

Londres / Brussel·lesAbans que esclatés la pandèmia del coronavirus, negociar el Brexit en 11 mesos ja semblava missió impossible. Ara, amb una crisi sanitària per gestionar i una futura recessió econòmica per mitigar, encara sembla més complicat. A Brussel·les des del principi s'ha vist com a gairebé inevitable l'opció d'una pròrroga de les converses (perquè el Brexit ha de ser efectiu a finals del 2020), però Londres sempre s'hi ha oposat. Fins i tot ara, que les reunions han de ser per videoconferència i que s'han hagut de cancel·lar o ajornar a causa del coronavirus. Londres i Brussel·les tornen a estar als antípodes en aquesta decisió i la pandèmia amenaça amb tornar a portar les negociacions del Brexit al límit.

Aquest dilluns hi ha hagut la primera reunió del comitè tècnic per a la implementació de l'acord de retirada per videoconferència, entre el ministre britànic Michael Gove i el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic. Per afegir-hi pressió, el Partit Popular Europeu, al qual pertanyen 11 líders europeus inclosa Angela Merkel, ha emès un comunicat demanant allargar el període de transició més enllà d'un any per evitar el Brexit dur. "Sota aquestes circumstàncies extraordinàries, no veig com el govern del Regne Unit triaria exposar-se al doble impacte del coronavirus i la sortida del mercat únic, que inevitablement s'afegirà a la disrupció, hi hagi acord o no n'hi hagi", diu en el comunicat el negociador dels populars europeus de l'Eurocambra, Christophe Hansen, que reclama que s'imposi el "sentit comú".

El coronavirus ha alterat tota l'agenda amb la previsió que no pugui recuperar-se certa normalitat fins d'aquí mesos, cosa que deixa les negociacions del Brexit sense gaire temps a la pràctica. Però Downing Street ha confirmat aquest migdia que el govern no té intenció d'ajornar-lo, d’acord amb fonts citades per l’agència Reuters. A més, segons el portaveu del primer ministre, “aquest és un fet sobre el qual el govern ho ha tingut molt clar: no té cap intenció d'ampliar el període de transició, que acaba el 31 de desembre del 2020". "Això està consagrat a la legislació britànica”, ha dit. Una de les primeres conseqüències d’una ampliació del període de transició seria que el Regne Unit hauria de continuar aportant diners a la caixa comunitària, una idea que no plau gens a Londres.

De moment, el resultat de la primera trobada del comitè tècnic és la posada en marxa de sis comitès especialitzats més en àrees concretes de la negociació i la constatació que "és urgent" presentar un calendari detallat per tirar endavant en qüestions tan espinoses com els drets dels ciutadans, la frontera amb Irlanda i la relació comercial. També se citen per a la pròxima reunió d'aquest comitè, que no es preveu fins al juny, sense mencionar si s'ha avançat molt o poc en la redacció del text legal sobre la relació futura.

El cert, però, és que la pandèmia ha desbaratat tots els plans del govern britànic en relació amb el Brexit i també els de la resta de les nacions del Regne Unit. Aquest matí el president del govern del País de Gal·les, Mark Drakeford, ha anunciat que bona part de les ajudes (1.230 milions d’euros) que el seu govern destinarà per fer front a la pràctica hibernació de l’economia en què també ha entrat el país provenen del que s’havia previst invertir en missions comercials per al post-Brexit.

Ja s'ha cancel·lat una primera ronda de negociació a causa del coronavirus i hi ha molts dubtes sobre si continuaran les converses de la setmana que ve. La gran quantitat de persones que participen en les converses post-Brexit entre la Unió i el Regne Unit fa que la videoconferència sigui una opció difícilment realitzable. Més manejable ha sigut per al grup més reduït que aquest dilluns s’ha trobat per discutir sobre l’aplicació del pacte de divorci. L'acord diu que l'extensió a un o dos anys és que hi hauria d'haver un acord mutu.