Ball de restriccions a Europa abans de Nadal
Les mesures de França i Espanya contrasten, sobretot, en l'obertura de l'hostaleria
Brussel·les/ Londres"Hem d'aprendre de l'estiu i no cometre els mateixos errors. Relaxar-nos massa i massa ràpid és un risc per a una tercera onada després de Nadal. Fa setmanes vaig dir que aquest Nadal serà diferent i sí, serà més silenciós." Així s'ha expressat aquest dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, metge de professió, davant l'Eurocambra. L'alemanya ha demanat cautela, tant a la ciutadania com a les autoritats ara que augmenta la pressió per desescalar de cara al Nadal.
Els uns i els altres, però, l'entenen de manera diferent. El que passa a França i Espanya serveix d'exemple de la diferència de mesures. Mentre que, entre altres, el president Emmanuel Macron mantindrà tancats els bars i restaurants fins, com a mínim, el 20 de gener, a l’estat espanyol la desescalada és un fet en algunes comunitats autònomes. Ni que sigui amb limitacions, Catalunya ha reobert l’hostaleria i altres serveis, i la situació es revisarà cada dues setmanes; Madrid mai no l’ha tancada. Sobta, però, que les xifres espanyoles en comparació amb les de França no siguin tan abismalment diferents. 483,7 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies al país veí mentre que la mitjana espanyola és de 418,1, segons les dades del Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC). La de Catalunya és de 361, més baixa que la mitjana espanyola, però molt més alta que la xifra de 120 amb què l'ECDC ja en té prou per pintar de vermell un territori.
El problema és pensar en una desescalada quan, de fet, bona part d’Europa continua immersa en plena segona onada. Les xifres d’Itàlia (761,4), Polònia (830,8), Àustria (1.030,6) o Luxemburg (1.284,7) no deixen lloc al dubte. Només Finlàndia (75,8), Islàndia (51,5) i Irlanda (102,8) estan per sota dels 120 esmentats. En aquest sentit, un informe de l’ECDC anticipa que si les restriccions s'anul·len a mitjans de desembre i es relaxen encara més durant les festes, es podrà esperar un nou rebrot a principis de gener. I, sens dubte, un tercer confinament seria encara més devastador des del punt de vista econòmic per a tots els països afectats.
Per què, doncs, els estats prenen mesures que són no només diferents sinó que semblen contradictòries i fins i tot contraproduents? La resposta és múltiple: més o menys capacitat de pal·liar econòmicament les aturades en l’economia, el diferent moment de la pandèmia en unes zones i altres –Madrid, per exemple, va arribar al pic de la segona onada abans que Catalunya, i Espanya abans que Itàlia o la mateixa França– i també la capacitat de suportar la pressió per part dels serveis hospitalaris. No debades, aquesta va ser la gran condició que dimarts posava el president francès a l'hora d'anunciar la reobertura del país: les etapes aniran avançant sempre que no es posi en risc de col·lapse els hospitals.
En tot cas, la cautela és generalitzada en la majoria de països. En la seva compareixença de dimarts el president francès, Emmanuel Macron, va evitar fer servir la paraula desescalada quan va anunciar, com ja s’ha apuntat, que ni restaurants ni gimnasos tornaran a obrir abans del 20 de gener. El cap de setmana obrirà el comerç no essencial però sota un estricte protocol. El 15 de desembre s'eliminaran les restriccions de desplaçaments i només el 24 i el 31 de desembre estan exempts del toc de queda de les 21 hores. Amb les mesures de confinament, França ha aconseguit rebaixar dels 60.000 positius en 24 hores a principis de novembre a 13.000 a principis d'aquesta setmana, i ha reduït també les morts de més de 600 a fins a 250. Aquest dimecres, però, n'ha registrat 384 i 16.228 contagis, un increment notable en relació amb els menys de 10.000 de la jornada anterior.
Els lands alemanys demanen una treva
Alemanya tampoc no ha aconseguit revertir la corba. La cancellera Angela Merkel s'ha reunit aquest dimecres amb els ministres dels 16 lands que demanen relaxar les mesures entre el 23 i l'1 de gener, malgrat que n'és escèptica. Proposen poder reunir fins a 10 persones sense comptar nens menors de 14 anys. Alemanya ha registrat un nou màxim de víctimes mortals (410 en 24 hores) i 18.633 contagis segons l'Institut Robert Koch. Des de principis de novembre tenen abaixada la persiana l'oci nocturn, restaurants, cultura i esport en espais tancats, però es manté el comerç i es desaconsellen els desplaçaments.
El govern de Merkel, com la majoria de països europeus, tenen fixada la vista en la festivitat de Nadal. En aquest sentit, les quatre nacions que formen el Regne Unit –Anglaterra, Irlanda del Nord, Gal·les i Escòcia– han acordat obrir la mà al voltant dels dies festius. Entre el 23 i el 27 de desembre –del 22 al 28 quan siguin residents a Irlanda del Nord– els britànics podran moure’s lliurement per tot el territori i es permetrà la reunió de fins a tres grups familiars diferents, sense límit de persones. Aquest dijous s’anunciaran en quin nivell de l’escala de restriccions se situen els diferents districtes del país. Per a les pitjors zones, la mesura més impactant és el tancament de restaurants i pubs, establiments que a tot Anglaterra romanen amb les persianes abaixades des del 6 de novembre i, en principi, fins dimecres que ve. En les últimes 24 hores el Regne Unit ha registrat 18.213 nous casos i 696 morts. La incidència acumulada és de 457,7.
La permissivitat britànica durant el Nadal no té un reflex a Itàlia. Giuseppe Conte vol que les pistes d’esquí de tot el país, als Alps i les Dolomites, no obrin. I ha demanat que França faci el mateix. Tots els mercats de Nadal s’han prohibit. Aquest dimecres, el país transalpí ha notificat gairebé 26.000 nous contagis i 722 morts per covid-19.