Els Estats Units, davant la pitjor crisi de salut pública de la història

WashingtonNo és inevitable, però els Estats Units s'aboquen a viure “els temps més difícils de la història de la salut pública d'aquest país”. El diagnòstic l'ha fet aquesta setmana Robert Redfield, director dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès), la principal agència de salut del govern nord-americà. El país ha perdut més de 273.000 vides des de l'inici de la pandèmia, però, si no hi intercedeix un miracle (o una resposta política coordinada a nivell federal), Redfield va advertir dimecres que abans del febrer el país podria estar "prop de les 450.000 defuncions". Només la setmana de Nadal els CDC preveuen que sumaran entre 10.000 i 20.000 morts. Fins llavors, un desembre costa amunt en què es percebran els efectes de les recents reunions familiars per Acció de Gràcies.

“No és un fet consumat”, va apuntar Redfield sobre el seu diagnòstic, però que no ho sigui depèn d'una cosa en què els Estats Units estan profundament dividits: el compliment de les mesures de mitigació aconsellades pels experts en salut pública. “No funcionarà si només la meitat de nosaltres fa el que cal”, va avisar el director dels CDC. I aquesta setmana és una mostra que són molts els nord-americans que no semblen estar posant-les en pràctica: dimecres es van superar els 100.000 pacients hospitalitzats pel virus, més de 19.000 dels quals són a cures intensives. És una xifra que pràcticament dobla el nombre de llits ocupats durant el pic de casos de la primavera. Llavors la pandèmia havia colpejat especialment la Costa Est, amb Nova York com a epicentre. Avui tot el país està afectat. L'alcalde de Los Angeles, Eric Garcetti, ja ha advertit que per Nadal la seva ciutat es podria quedar sense llits hospitalaris.

Les bones notícies sobre els assajos clínics amb diverses de les possibles vacunes i l'esgotament després de mesos de pandèmia han pogut contribuir a un relaxament de part de la població. Però el cert és que els Estats Units viuen el seu pitjor moment des de l'inici de la crisi i aquesta setmana s'han arribat als 200.000 positius detectats en 24 hores. La mitjana diària de casos pràcticament triplica el sostre que s'havia tocat al juliol, quan era d'una mica més de 60.000.

Com a mínim el percentatge de persones que es contagien i acaben morint ha anat declinant, del 6,7% a l'abril a l'1,9% que reflecteixen les estadístiques dels CDC del setembre. Magre consol quan dimecres es van registrar més de 2.800 morts, la xifra més alta en tots aquests mesos. Probablement només evidencia un fenomen global: ara es fan molts més tests que durant la primera onada.

La passivitat de Trump

La gravetat de la situació no va acompanyada d'unes mesures a l'altura. La Casa Blanca sembla haver perdut tot l'interès en la pandèmia, amb el president Donald Trump consumit per la seva rebequeria de mal perdedor. L'experiència no compta, s'ignora. Després d'haver acollit diversos actes que van donar lloc a múltiples contagis, incloent-hi el del mateix president, l'administració Trump sembla no haver après la lliçó i ja ha començat a concentrar convidats amb motiu del Nadal i d'altres celebracions religioses. Sobre aquesta qüestió, dimecres la portaveu de la Casa Blanca, Kayleigh McEnany, va establir una estranya comparació quan va defensar que “si pots saquejar negocis, incendiar edificis, participar en protestes, també pots anar a una festa de Nadal”. En la mateixa compareixença davant dels mitjans, McEnany va arribar a afirmar, sense aparent ironia, que Trump “ha seguit sempre la ciència”.

Mentre el president continua intentant revertir el resultat de les eleccions, els expresidents intenten omplir el buit que deixa Donald Trump. Aquest dijous s'ha fet públic que Barack Obama, George Bush i Bill Clinton, els tres mandataris anteriors a Trump, s'han ofert voluntaris per inocular-se la vacuna contra el covid-19 davant de les càmeres per incrementar així la confiança de la població. Una enquesta recent de Gallup xifrava en un 58% el percentatge de nord-americans disposats a vacunar-se. En una entrevista radiofònica, Obama va dir: “Si Anthony Fauci em diu que la vacuna és segura i t'immunitza davant el covid me la posaré, sens dubte”. El demòcrata mostrava d'aquesta manera la seva confiança en el principal expert en malalties infeccioses de l'administració, que aquest dijous ha mantingut la seva primera reunió virtual amb el president electe Joe Biden.