10 milions de nord-americans s’apunten a l’atur en només dues setmanes

WashingtonEl gràfic és esgarrifós. Impossible comparar-lo amb el perfil d'una etapa d'una carrera ciclista. A menys que al final d'una etapa plana els corredors ascendissin una paret vertical. I això és el que ofereixen les xifres de sol·licitants de prestació d'atur als Estats Units (EUA). Un abrupte ascens del qual amb prou feines s'intueix el cim. En dues setmanes, prop de 10 milions de nord-americans s'han apuntat a l'atur. Només en aquesta última, 6.648.000 treballadors, el doble que la setmana anterior, que havia establert un rècord ja fet miques i que, al seu torn, havia superat l'establert el 1982, amb 695.000 sol·licituds en una setmana.

Són les conseqüències econòmiques del coronavirus, que ha obligat al tancament de l'activitat comercial de milions de negocis a tot el país. Els Estats Units disfrutaven fins fa només unes setmanes dels nivells més baixos de desocupació en pràcticament mig segle. Xifres històriques a les quals intenta posar un pedaç l'històric paquet d'ajudes aprovat recentment al Congrés, que va ampliar la cobertura de l'atur i va afegir 600 dòlars setmanals durant un màxim de quatre mesos a la prestació que ofereixi cada estat.

A falta que aquest divendres es conegui la xifra oficial del mes de març, el Wall Street Journal calculava que podria quedar al voltant del 7,5%, quatre punts per sobre del de febrer. Hi ha estimacions que apunten que per a finals d'abril la taxa arribarà al 15%. La més elevada en termes històrics és la del 1933, del 24,9%. Després va arribar el New Deal de Roosevelt.

Molts economistes albiren fins a 20 milions de llocs de treball perduts d'aquí un mes, més del doble dels 8,7 milions que es van perdre durant la Gran Recessió del 2008. Previsions dramàtiques per a un abril que la Casa Blanca ha assenyalat en vermell per poder frenar la propagació del virus.

El petit comerç, el més dependent del contacte entre persones, és el més afectat pel tancament obligat de restaurants, hotels, gimnasos, teatres, cinemes, sales de concerts, etc. No hi ha cap estat que s'hagi lliurat de l'increment de peticions de prestació per atur. El que més n'ha tingut ha sigut Califòrnia, amb més d'un milió de persones apuntades en els últims catorze dies. A Pennsilvània, un de cada vuit treballadors, el 12% de la seva força de treball. A Florida s'han triplicat d'una setmana a l'altra. Això fa pensar que el governador Ron DeSantis no va signar l'ordre de quedar-se a casa fins dimecres passat.

Per més impressionants que siguin les xifres, els mateixos estats admeten que no recullen tota la realitat. El sistema s'ha col·lapsat davant l'allau, per la qual cosa molts ciutadans encara no s'han pogut inscriure. Ho admetia, per exemple, el governador de Nova York, Andrew Cuomo, que dimarts es va disculpar "pel dolor" que s'afegeix a l'angoixa del moment. El seu estat, el més colpejat fins ara per l'embat del virus, registrava ahir més de 92.000 positius (227.000 a tot el país), més de la meitat dels quals registrats a la ciutat que dona nom a l'estat. En total, més de 2.300 morts dels 5.300 dels EUA.

El que encara no aclareixen les xifres és l'impacte que aquesta onada d'acomiadaments pot tenir en l'increment de la població sense cobertura sanitària. Un informa de la Fundació Kaiser recull que el 2018 el 49% dels nord-americans disposaven d'una assegurança mèdica vinculada a la seva feina. El Congrés va aprovar recentment la gratuïtat de les proves de coronavirus i algunes assegurances han acceptat eliminar els copagaments pel tractament de la malaltia. Però l'administració segueix sense donar resposta a què passa amb aquelles persones que no tenen assegurança (prop de 30 milions de nord-americans) i amb les que ara la perdran. En roda de premsa, Donald Trump es va limitar a dir: "Ho estem mirant".