El màxim assessor de Johnson no es penedeix d'haver trencat el confinament

LondresDominic Cummings, màxim assessor estratègic del primer ministre britànic, Boris Johnson, ha carregat aquest dilluns a la tarda contra el mitjans de comunicació britànics per publicar "històries falses" sobre la seva persona que, en última instància, han conduït a un assetjament de la seva residència de Londres. Assetjament que, de fet, ha posat com a excusa per marxar de la ciutat tot i que, fent-ho, va trencar el confinament a finals de març.

Cummings ha etzibat aquestes acusacions durant l'hora llarga de conferència de premsa en què ha intentat donar-ne explicacions –tard i no sempre convincents–, malgrat les clares ordres del govern de quedar-se a casa des del 23 de març per combatre la pandèmia del covid-19 i no sortir-ne, si no era per comprar aliments o fer exercici.

En cap moment Cummings no ha mostrat penediment pel que va fer, més aviat el contrari. "Vaig actuar sensiblement, raonablement, fent servir el meu judici davant d'unes circumstàncies excepcionals", ha dit. I ha continuat: "No em penedeixo del que he fet, però, com he dit, crec que persones raonables poden estar en desacord sobre com vaig pensar i què vaig decidir fer en aquestes circumstàncies".

Les circumstàncies a les quals ha fet referència eren la possibilitat que el seu fill, de 4 anys, quedés desatès si ell mateix o la seva dona emmalaltien de coronavirus i eren incapaços de cuidar-lo després de presentar-ne símptomes. Ha dit també que va prendre una decisió que suposava "el menor risc per al menor nombre de persones". I, tanmateix, ha aclarit que, malgrat la polèmica generada, "en cap moment no he ofert la meva dimissió". Al primer ministre no va informar del seu desplaçament.

Cummings és un aliat clau de Johnson. Va ser l'arquitecte fonamental de la campanya del Brexit i de la campanya electoral del desembre de l'any passat, que va donar al primer ministre conservador una folgada majoria de 80 diputats. El seu cap directe, en una conferència de premsa posterior, ha tornat a sortir al seu rescat un cop més, com ja va fer aquest diumenge, en aquest cas anunciant que l'1 i el 15 de juny es reobriran algunes botigues, així com que s'autoritzarà el retorn dels mercats a l'aire lliure. Un intent de distreure l'atenció amb unes mínimes bones notícies. La intervenció de Johnson, que s'ha embolicat a l'hora de negar alguns titulars de la premsa, ha sigut un exemple de mala gestió informativa, gairebé tan nefasta com ho ha estat la de la pandèmia.

Així, difícilment el premier ha pogut amagar darrere del seu anunci un dels punts més increïbles de les explicacions de Cummings, que ha tingut lloc quan ha confirmat que va conduir fins al castell de Barnard el quinzè dia d’aïllament (12 d'abril) –a 45 quilòmetres de la granja familiar on es va traslladar–, per assegurar-se si podria conduir amb seguretat els 400 quilòmetres de tornada a Londres després que la malaltia li hagués afectat la visió. Preguntat directament sobre la qüestió, Johnson ha defugit la pregunta.

Exercici de manipulació

La compareixença de Cummings ha tingut també molt d'exercici de manipulació curosament orquestrat, en què no ha faltat una referència a una visita d'urgència a un hospital, de nit, amb el seu fill, un cop ja eren a Durham.

Entre les històries falses de què l'assessor de Johnson ha acusat la premsa ha esmentat que s'hagués oposat al confinament o que s'hagués pres a la lleugera el perill del covid-19. Fins i tot ha recordat que en una data tan pròxima com l'any passat havia escrit sobre els riscos d'una pandèmia i la necessitat que el país estigués preparat per fer-hi front. A tenor dels resultats del Regne Unit, ningú, especialment el primer ministre, li va fer cas.

La pressió sobre Cummings, sobretot per part de diputats conservadors molestos per com Boris Johnson havia manegat la situació fins ara, l'ha forçat a comparèixer al Jardí de la Rosa de Downing Street en el que ha sigut una inusual i extraordinària conferència de premsa. Dissabte, però, després de les primeres informacions sobre el seu viatge quan les ordres del govern eren "quedeu-vos a casa", davant dels periodistes que feien guàrdia a les portes de la seva casa de Londres per recollir algunes reaccions, va assegurar: "No m'importa el que sembla [aquesta situació]".

Aquest dilluns, però, davant les crides a la dimissió des de les mateixes rengles del Partit Conservador i la pressió mediàtica, el primer ministre i Cummings han arribat a la conclusió que havia de donar la seva versió dels fets. Per una vegada, un home que acostuma a menysprear la premsa i els mitjans de comunicació en general ha hagut d’exposar-se davant dels periodistes.

Johnson surt prou tocat de l'episodi, perquè l'últim que li calia enmig de la pitjor crisi que travessa el país des de la Segona Guerra Mundial era una innecessària distracció com ha sigut aquest xou de Cummings.

Malgrat això, queda molt per a les pròximes eleccions, i tot dependrà de la capacitat i la velocitat de reconstrucció d’una economia tan desfeta com la de tots els països del voltant.

En qualsevol cas, de moment, tret dels incondicionals de Johnson, el públic en general difícilment podrà treure's del cap la idea que per a ells les normes tenen un sentit diferent que per a l'elit privilegiada de Westminster, populista fórmula que Cummings sempre ha fet servir per referir-se a la classe política i periodística britànica. Ell, però, en forma part. Sempre a l'ombra.