El covid-19 deixarà la caiguda anual d'emissions de CO2 més gran fins ara

BarcelonaLa crisi del coronavirus pot ser una aliada inestimable (tot i que efímera, vet aquí el problema) de la lluita global contra l’emergència climàtica. La caiguda en el consum energètic de les grans potències econòmiques mundials i també les pèrdues que preveu el sector petrolier a causa de l’aturada econòmica per la pandèmia han ofert als experts les primeres dades concretes per fer el càlcul d’emissions per a aquest any. I segons aquest càlcul, publicat a Carbon Brief, el 2020 les emissions de CO2 podrien arribar a caure un 4%. Una davallada molt més gran que la que va deixar la crisi financera del 2008 (de l’1,5%) i també més forta que la caiguda anual més gran que es recorda, que va ser la del 1944-1945, a causa de la Segona Guerra Mundial. En altres paraules: serà la caiguda anual més accentuada mai registrada.

Els dos primers mesos de l’any, la Xina va reduir les seves emissions un 25% a l'aturar quasi del tot l'activitat econòmica. Ara, quan anem ja pel segon mes de confinament a Europa i el primer als Estats Units, el consum d'electricitat ha baixat fins al 30% en alguns països i fins i tot el govern dels Estats Units, el segon país que més emet després del gegant asiàtic, ha anunciat ja que preveu una caiguda de les seves emissions de fins al 7% aquest any.

Tot plegat ha elevat l'estimació que feia Pep Canadell, director de Global Carbon Project, fa tot just un mes, quan calculava que la caiguda de les emissions seria similar a la de la crisi financera del 2008, amb un 1,2%. Una xifra que tampoc estava gens malament tenint en compte que fins ara aquestes emissions de gasos d'efecte hivernacle pujaven al ritme del 2,7% anual, a excepció del 2019, quan només van pujar un 0,6%.

Però no llancem les campanes al vol. Primer perquè aquesta davallada parteix d’un volum d’emissions total sis vegades més alt que el dels anys de la Segona Guerra Mundial. I sobretot perquè la retallada, tot i ser històrica, no serà suficient per evitar l’escenari catastròfic d’un escalfament global superior a 1,5 ºC. Segons els científics de l’ONU, caldria reduir un 7,6% les emissions cada any entre el 2020 i el 2030 per aconseguir la fita, inclosa en l’Acord de París.

Pep Canadell, un dels científics que han contribuït a l’estudi de Carbon Brief, demana cautela en les xifres, perquè encara queden molts mesos per davant per acabar l’any i les previsions podrien canviar. També perquè “la lliçó apresa de la crisi del 2008 són precisament els paquets d’estímul econòmic enormes” amb què els governs van reactivar després l’economia i que van tornar a disparar les emissions de CO 2. “Mai en la història els EUA havien aprovat un paquet d’estímul de 2 bilions de dòlars” com l’activat ara per Donald Trump per la crisi del covid-19, apunta.

La crisi del petroli dels anys 70 sí que va tenir una certa repercussió positiva a llarg termini perquè “va obligar a fer cotxes més petits que consumissin menys”, explica Canadell, però les crisis econòmiques que van venir després es van recuperar amb molta inversió dels governs, sovint en els sectors més contaminants.

Ara, però, el món té l’oportunitat d’aprofitar la caiguda d’emissions que li ha proporcionat el covid-19 per intentar continuar la trajectòria descendent. De fet, la caiguda -sigui de la magnitud que sigui finalment- aconseguirà el que els científics reclamen des de fa temps i que fins ara semblava impossible: que el 2020 fos el primer any de davallada d’emissions. Però després encara quedarà reduir al 50% les emissions fins al 2030 i arribar al zero el 2050 per evitar els pitjors efectes de la catàstrofe climàtica.

“Les companyies més profitoses i més preparades per créixer i generar llocs de treball després d’aquesta crisi són les d’energies renovables”, apunta Canadell, que reclama que els paquets d’estímul s’encaminin cap aquí. Proposa aprofitar també les lliçons del confinament per eliminar milers de vols per a reunions de feina i estalviar així milions de tones de CO2 a l’atmosfera.

Aquesta mateixa setmana deu ministres de Medi Ambient de la Unió Europea, entre ells la ministra d’Espanya, van escriure una carta a la Comissió Europea per reclamar que el pla econòmic europeu per sortir de la crisi del covid-19 tingui “com a marc el Pacte Verd” i prioritzi les inversions en transformació energètica i tecnologia neta. Una crida que, tot i això, no ho té gens fàcil per tirar endavant a causa de les resistències internes. El govern polonès, el més reticent a la transició energètica per la seva dependència del carbó, ja va demanar a mitjans de març a Brussel·les que es deixi en suspens el mercat d’emissions europeu o almenys que s’eximeixi Polònia de complir-lo. El país vol que li permetin saltar-se les reduccions d’emissions compromeses per afrontar, diu, la recuperació econòmica després del covid-19. El risc que altres economies del món vulguin fer el mateix pot acabar malbaratant la caiguda històrica d’emissions que s’hagi aconseguit el 2020 pel coronavirus.