L’anunci de Johnson de dissabte que Londres i el sud-est d’Anglaterra entraven en una nova zona 4, en què es limita al màxim la mobilitat, va provocar veritables escenes de caos en les principals estacions de tren de Londres, amb milers de persones intentant sortir-ne abans de la mitjanit. Els passatgers es van trobar amb vagons plens a vessar just minuts després que el cap mèdic del Regne Unit, Chris Whitty, declarés en la roda de premsa, que “la gent que es plantegi abandonar les zones del nivell 4 ara haurien de desfer la maleta i quedar-se a casa”.
Europa aïlla el Regne Unit per por a la nova soca del covid-19
Diversos països europeus tallen connexions amb les illes per frenar l’arribada de la nova variant
Barcelona / LondresEnmig dels dies “més decisius” –tal com els han qualificat des de Londres i des de Brussel·les– per aclarir, d’una vegada per totes, la futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea després del Brexit, bona part del continent s’ha blindat ja de les illes Britàniques. I no pel Brexit, sinó per la pandèmia. La nova soca del covid-19 que s’ha identificat a Londres i al sud-est del Regne Unit i que, segons les autoritats britàniques, és un 70% més contagiosa ha provocat que diversos països europeus hagin optat per protegir-se per intentar frenar les arribades d’aquesta nova variant del virus. Per això, aquest diumenge han suspès el transport aeri, per ferri i per tren amb les illes els Països Baixos, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Bulgària, Luxemburg, Irlanda i França, que també aturava el trànsit de camions des de Dover al continent. Espanya, però -igual com Grècia-, no s’havia afegit a la llista i havia anunciat que reforçarà en aeroports i ports el control de verificació de proves PCR a les persones que arribin de territori britànic.
La reacció en cadena dels estats europeus -que van encetar els Països Baixos- arribava després que dissabte el premier Boris Johnson incrementés les mesures restrictives a la capital i en altres parts del país com a conseqüència del marcat increment de les taxes de contagi dels últims dies. Un augment, gairebé exponencial, que Downing Street ha atribuït a la ràpida transmissió de la nova soca. Les anàlisis inicials que arriben des de Londres suggereixen que la mutació està al darrere de, com a mínim, el 62% dels nous casos detectats a la capital. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ahir es va posar en contacte amb les autoritats britàniques per compartir informació, va demanar als estats europeus que “reforcin els controls”. L’organisme també va detallar que s’havien detectat contagis d’aquesta soca a Dinamarca -amb com a mínim 9 casos-, a Austràlia i a Sud-àfrica.
Hores més tard, els Països Baixos i Itàlia també confirmaven que havien detectat pacients infectats per aquesta variant. En el cas italià, el d’una persona que acabava d’arribar a Roma en un vol procedent del Regne Unit. Tant ell com la seva parella es trobaven aïllades, segons informacions del ministeri de Salut del país transalpí. El govern neerlandès, en canvi, continuava ahir investigant l’origen del contagi.
Des de Londres, però, s’insisteix que no hi ha proves que provoqui una malaltia més greu o una mortalitat més alta. Els experts, que demanen prudència i que no donen per segur que la nova soca sigui tan contagiosa, també apunten que la variant no seria més greu.
La UE, descoordinada
Mentrestant, l’episodi ha servit per evidenciar de nou, i com ja va passar durant la primera onada de la pandèmia, la manca d’una resposta coordinada dels països de la Unió Europea. Malgrat que governs com l’espanyol, el francès i també l’alemany van demanar a Brussel·les la necessitat d’optar per una reacció comuna, ahir no es va produir. I això que Charles Michel, president del Consell Europeu, va decidir convocar una reunió d’urgència per videoconferència amb els representants permanents dels països per analitzar l’evolució del virus i de les noves soques. Finalment, cada país va acabar optant per aplicar les mesures de manera unilateral, que estaran en vigor entre les properes 48 hores i fins a Cap d’Any, segons cada cas. Avui al matí, però, la presidència alemanya de la Unió Europea té convocada una altra reunió d’urgència per intentar fixar una estratègia compartida.
El tancament de fronteres obre ara una nova incògnita sobre l’estratègia sanitària de la Unió Europea: durant els últims mesos havia aconseguit mantenir obertes les comunicacions entre els estats membres -també el Regne Unit, que continua sent-ne membre de facto fins al 31 de desembre- i evitar així el caos que es va viure durant la primavera passada.
Itàlia, un dels estats que ahir ja va tallar comunicacions, va llançar un missatge clar. “Com a govern, tenim l’obligació de protegir els italians. Per aquest motiu, després d’haver avisat el govern britànic, estem a punt de signar l’ordre de suspensió de vols”, va justificar-se, en un missatge a Twitter, el ministre de Relacions Exteriors, Luigi Di Maio. El ministre de Salut del país transalpí, Roberto Speranza, afegia: “He parlat amb científics i ministres de Salut d’Europa, també el britànic. Suspenem els vols amb el Regne Unit per precaució. Tenim al davant un nou problema. Els nostres científics necessiten temps per aprofundir-hi, entendre’l i valorar-lo”.
Restriccions a Londres
A tot això, els britànics veien com en qüestió d’hores el seu país quedava pràcticament aïllat de l’entorn. La situació epidemiològica feia dies que era preocupant i una prova d’això van ser les mesures que, finalment, va anunciar Boris Johnson dissabte. L’executiu britànic cancel·lava definitivament el Nadal d’uns 20 milions de persones decretant el confinament total en els 32 districtes de la capital i de la pràctica totalitat dels comtats de Kent, Buckinghamshire, Berkshire, Surrey, Gosport, Havant, Portsmouth, Rother i Hastings, Bedfordshire, Hertfordshire, Essex i Peterborough.
Per aquest motiu, Johnson va ordenar el tancament de tots els serveis no essencials i l’obligatorietat de quedar-se a casa, excepte per anar a la feina quan no sigui possible el teletreball, per emergències sanitàries o per abastir-se d’aliments. Les mesures, que ja van estar en vigor encara amb més duresa des de finals de març fins al juny, i després durant el novembre i fins al 2 de desembre, s’allargaran, de moment, dues setmanes.
Ahir el ministre de Salut, Matt Hancock, reconeixia que, “malauradament, la nova soca està fora de control”. “Hem de tornar a tenir-ne el control i l’única manera d’aconseguir-ho és restringint els contactes”, afegia. Amb tot, les primeres notícies que es van tenir al Regne Unit d’aquesta mutació són de l’octubre, però d’unes mostres recollides al mes de setembre. Amb tot, no es va confirmar al ministeri fins divendres passat. I les dades se’n ressenten. Les autoritats britàniques van notificar ahir gairebé 36.000 contagis en les últimes 24 hores, el rècord històric al país des que va començar la pandèmia. L'alcalde de Londres, Sadiq Khan, optava per fer-ho entendre d'una altra manera: la capital, deia, viurà les festes "més tristes des de la Segona Guerra Mundial".