Hospitals de Bèlgica demanen a sanitaris contagiats de covid-19 que continuïn treballant

Brussel·lesMetges i infermeres que no tenen símptomes però han donat positiu en una prova de covid-19 continuen treballant per atendre pacients que també tenen coronavirus als hospitals de la província belga de Lieja. Treballen extremadament protegits, només a les zones habilitades per a covid, mengen en espais aïllats i, fins i tot, tenen els seus propis passadissos dins l'hospital per no contagiar companys o altres pacients. Són les condicions amb què s'està treballant als hospitals de la província belga de Lieja, segons explica a l'ARA el president de l'Associació Belga de Sindicats de Metges, Philippe Devos, de la unitat de cures intensives de l'Hospital CHU de Lieja. Bèlgica és justament des d'aquest dimarts el país de la UE més colpejat pel coronavirus, amb més de 1.390 casos per cada 100.000 habitants. Però a la zona de Lieja hi ha districtes que tripliquen la taxa.

"No tenim alternativa, si no treballessin sanitaris positius les unitats haurien de tancar i els pacients no podrien ser tractats", diu Devos, que explica que la incidència a la zona és tan alta que amb el nombre de sanitaris malalts s'han vist amb l'obligació d'escollir entre "una alternativa dolenta i una de pitjor". Segons Devos, són pocs els sanitaris que han rebutjat la mesura per una qüestió "d'ètica i moral".

El president d'aquesta associació sindical assegura que aquest mateix matí han parlat amb les autoritats per demanar poder activar infermeres i doctors en formació però encara no han obtingut resposta: "S'ho estan pensant, però esperem que deixin de pensar-s'ho abans que acabi la crisi", diu amb indignació. Explica que els hospitals no poden assumir més pacients i que traslladar-ne a d'altres regions no és una opció viable en la majoria de casos perquè si les famílies ho rebutgen no ho poden forçar: "Prefereixen ser atesos per personal positiu amb totes les mesures que marxar a un hospital llunyà on potser no parlen la seva llengua".

Bèlgica, país d'Europa amb més incidència del virus

Les xifres al conjunt del país són alarmants. Segons el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC), la incidència del virus a Bèlgica ha superat la de la República Txeca, que en té 1.379 casos per cada 100.000 habitants. Espanya està actualment en 446 casos per 100.000 habitants. A Charleroi, els metges han protestat despullats, per denunciar la desprotecció que senten en les condicions de treball en la segona onada.

Cada dia ingressen unes 500 persones als hospitals i segons les xifres del centre de risc de Bèlgica, Sciensano, hi ha 5.260 persones hospitalitzades, 809 a l'UCI. Això vol dir que gairebé la meitat dels llits de cures intensives estan plens i amb aquest ritme d'hospitalitzacions, en només dues setmanes les 2.000 unitats de cures intensives del país centreeuropeu podrien estar ocupades, d'acord amb l'afirmació del portaveu del centre de crisi belga, Yves Van Laethem, que allargava l'ombra d'un segon confinament absolut al país: "S'haurà de decidir aquest cap de setmana si s'ha de passar a un altre confinament total", va dir en declaracions a la cadena RTBF.

La regió de Valònia està sent especialment colpejada, amb Lieja a l'epicentre. Segons les dades de Sciensano, Lieja duplica les xifres nacionals, amb una incidència de 2.275 casos per cada 100.000 habitants. El districte d'Herve, supera els 4.000 casos. D'aquí que alguns mitjans com France 24 l'hagin qualificat de la ciutat més "contagiada" d'Europa.

A Brussel·les, la situació també és especialment dramàtica, amb xifres similars a les de Valònia i amb un ritme de 100 hospitalitzacions diàries. Davant aquesta situació, el nou govern federal (que va prendre les regnes del país a principis d'octubre) ja ha hagut de decretar el primer toc de queda nacional des de la Segona Guerra Mundial i a Brussel·les i Valònia s'ha dictat el toc de queda de les 22 hores fins a les 6 hores. Però "si no es millora el cap de setmana, haurem de preparar-ho tot per a un confinament", deia Van Laethem dilluns.

"Prémer el botó de pausa de l'activitat social", demanava el viròleg Steven van Gucht del centre de crisi belga. I als carrers de la capital es nota, a les 16 hores d'un dia qualsevol entre setmana el barri europeu de Brussel·les acostuma a ser un constant tràfec de gent. La majoria d'oficines es concentren als voltants dels diversos edificis de les institucions europees i, per tant, també tots els bars, restaurants i perruqueries que funcionaris, lobbistes, polítics i periodistes freqüenten sempre atrafegats. Però aquesta setmana passejar aquesta hora pel barri europeu és fer-ho en solitari, entre edificis grisos i portes tancades sota les banderes onejants de la Unió Europea.