Una sola bandera per avançar en el desglaç entre les dues Corees

BarcelonaLa treva olímpica entre les dues Corees ja ha donat els primers fruits, si més no pel que fa als gestos de diplomàcia esportiva. En els Jocs Olímpics d’Hivern de Corea del Sud, que se celebren entre el 9 de febrer i el 18 de març, Corea del Nord i Corea del Sud tornaran a marxar juntes sota una única bandera. No és una imatge nova. De fet, l’estendard es va crear el 1991 específicament per ser utilitzat en esdeveniments esportius, però sí que representa un pas important en un moment de gran tensió a la península coreana, després de l’escalada armamentística de Pyongyang i el consegüent enduriment de sancions de l’ONU impulsades per Seül.

Després d’una setmana de converses, des que el 9 de gener van seure a la taula per primer cop en dos anys i van anunciar la participació de Corea del Nord als jocs, Seül i Pyongyang ja han tancat alguns detalls d’aquesta participació. Corea del Nord enviarà a l’estat veí una delegació olímpica de més de 400 persones, incloent-hi 230 animadores, 140 músics d’orquestra i 30 lluitadors de taekwondo per a una exhibició. La delegació començarà a arribar el 25 de gener, i al març 150 atletes nord-coreans més participaran als Jocs Paralímpics.

També formaran un equip unificat d’hoquei femení sobre gel, el primer que comparteixen en unes olimpíades, tot i que sí que han participat amb equips conjunts en altres esdeveniments esportius. Les jugadores sud-coreanes d’hoquei sobre gel, però, no estaven gens contentes amb la notícia. “Estan molt nervioses. Només vint-i-tres podran anar a les Olimpíades i pensen que aquestes nord-coreanes vindran a prendre’ls el lloc”, explicava l’entrenadora Sarah Murray, i afegia que la decisió no és definitiva, ja que cal l’aprovació del Comitè Olímpic Internacional (COI), amb qui els dos governs es reuniran aquesta setmana. Alguns diaris sud-coreans s’oposaven també a l’equip conjunt al·legant que dificultaria les possibilitats d’aconseguir alguna medalla.

“Els joves sud-coreans ja veuen el nord com un país del tot diferent”, deia l’analista del Cidob Irene Martínez, que veu molt improbable una reunificació política, però s’expliquen també els esforços de reconciliació per la proximitat cultural que encara existeix: “En realitat són cosins, són família, i això sovint no s’aprecia des de Washington o Tòquio”.

Els EUA i el Japó volen la línia dura

Certament, l’acostament entre les dues Corees no ha agradat gens als Estats Units ni al Japó, partidaris de mantenir la línia dura contra el règim de Kim Jong-un, que està cada cop més a prop d’aconseguir míssils capaços d’arribar al territori continental dels EUA. De fet, mentre Seül i Pyongyang debatien els termes de la seva treva olímpica, una vintena d’estats es reunien dimarts a Vancouver (Canadà) per estudiar la proposta dels EUA d’endurir encara més les sancions al règim nord-coreà per forçar-lo a abandonar el seu programa nuclear. El ministre nipó d’Afers Estrangers, Taro Kono, cridava a no deixar-se enganyar per “l’ofensiva encantadora” de Pyongyang. “No és moment d’afluixar o de recompensar Corea del Nord. El fet que estiguin comprometent-se al diàleg es pot interpretar també com a prova que les sancions estan funcionant”, deia Kono.

Un estendard intercoreà per a la diplomàcia esportiva

La bandera sota la qual desfilaran Corea del Nord i Corea del Sud en les Olimpíades d’Hivern d’aquest 2018, que arrenquen el 9 de febrer a la ciutat sud-coreana de Pyeongchang, no és un estendard polític, sinó un emblema creat especialment per a la reconciliació esportiva.

Corea del Sud

La bandera de Corea del Sud és (amb algun petit ajust) la que tenia la Corea històrica, abans de la divisió de la península en dos estats diferents. Va ser adoptada a finals del segle XIX per la dinastia reial Joseon i el 1949 es va definir com la bandera de Corea del Sud, després que el nord es declarés estat independent sota l’òrbita comunista l’any anterior.

Bandera unificada

Sobre un fons blanc neutre, la silueta de la península coreana (inclosa l’illa Jeju i altres illes a l’est) en blau és la imatge asèptica escollida com a bandera unificada intercoreana per participar en esdeveniments esportius. El primer cop que es va fer servir va ser al 41è Campionat del Món de ping-pong el 1991, després d’unes negociacions històriques.

Corea del Nord

La Constitució Socialista de la República Popular Democràtica de Corea del Nord, creada el 1948 per Kim Il-sung, fixa una nova bandera amb els símbols del comunisme i la revolució en l’estrella i el color vermell. Tot i així, Kim Jong-un apareix sovint també amb la bandera vermella amb la falç i el martell del Partit dels Treballadors de Corea del Nord.