Kim Jong-un reobre la línia directa amb Corea del Sud per trencar el gel
Seül accepta asseure's a negociar amb Corea del Nord
BarcelonaDos anys després de tallar la comunicació, Kim Jong-un ha donat l'ordre de reobrir la línia directa amb Corea del Sud, l'únic canal de comunicació entre tots dos països, que no tenen relacions diplomàtiques. Aquest és un gran gest que ha de servir per alleujar la tensió a la península. L'anunci de Pyongyang respon a la voluntat de reprendre el diàleg expressada per Kim en el discurs de Cap d'Any, segons ha explicat Ri Son-gwon, cap de l'agència encarregada de gestionar assumptes intercoreans al territori del nord.
Pyongyang feia des del febrer del 2016 que no utilitzava el telèfon vermell en protesta pel tancament del complex industrial intercoreà de Kaesong, que va ordenar l'anterior executiu sud-coreà com a càstig per les proves de desenvolupament armamentístic del seu veí del nord.
Dimarts, Corea del Sud ja va acceptat la proposta d'obrir unes negociacions perquè els esportistes nord-coreans puguin participar en els Jocs Olímpics d'Hivern a la ciutat sud-coreana de Pyeongchang. Tan sols 24 hores després de l'oferta conciliadora de Kim, Seül va proposar lloc i dia per a unes converses que pretén que siguin "al més alt nivell". Dia i ciutat tenen simbolisme. La proposta sud-coreana és que les dues delegacions es trobin dimarts que ve, 9 de gener, tot just un mes abans de l'inici de la competició olímpica, a Panmunjeom, on el 1950 es va firmar l'armistici que va permetre acabar amb tres anys de guerra coreana. La localitat és a l'anomenada 'zona desmilitaritzada', un qualificatiu que enganya, perquè aquesta és l'última frontera hereva de la Guerra Freda i la més fortificada del món.
A falta de la resposta de Pyongyang, el nou president sud-coreà, Moon Jae-in, va afirmar que la participació olímpica pot ser una "oportunitat innovadora per a la pau". Moon veu recompensats els seus esforços per tornar a la taula de negociacions i intentar neutralitzar la gestió en aquesta qüestió duta a terme per la seva predecessora, la polèmica conservadora Park Geun-hye, que va ser destituïda per un cas de corrupció. Però mai fins ara havia rebut cap resposta, més enllà d'alguna amenaça o de l'advertència de la potència militar de Pyongyang. En el poc temps que fa que governa, des del mes de maig, Moon ha fet del desgel amb Kim la seva bandera per evitar que l'escalada militar augmentés d'intensitat. Per contra, Park havia mantingut públicament greus enfrontaments verbals amb el líder nord-coreà després que el desembre del 2015 fracassés l'últim dels intents de rebaixar la tensió entre els dos executius.
Diplomàcia olímpica
En aquest sentit, el ministre d'Unificació, Cho Myoung-gyon, va afirmar que el seu país té la "voluntat de dialogar amb el Nord sigui quin sigui el moment, el lloc i el format". Per a Moon, la diplomàcia olímpica ha de servir no només per a l'èxit esportiu dels Jocs sinó també com a via perquè Corea del Nord abandoni el seu programa d'armament nuclear. En el seu discurs de Cap d'Any, Kim va afirmar que ja ha completat l'arsenal nuclear i, adreçant-se als Estats Units, va advertir que faria servir "el botó nuclear" si veu perillar la integritat territorial del país.
Precisament, el president Donald Trump va afirmar que la possibilitat d'un nou diàleg coreà és una "bona notícia", tot i que immediatament va matisar que caldrà veure com avancen els esdeveniments. "Ja ho veurem", va escriure en un missatge a Twitter en què es va referir al nord-coreà com "l'home coet".
Molts analistes apunten que, amb la seva oferta per negociar, Kim Jong-un pretén torpedinar l'entesa entre Washington i Seül en un moment en què l'ONU acaba d'aprovar, amb el vot de la Xina, una nova tanda de sancions econòmiques al règim, com ara la restricció de les exportacions petrolieres. "Les sancions i altres pressions estan començant a tenir un gran impacte sobre Corea del Nord. Els soldats fugen en massa cap a Corea del Sud", va escriure a la xarxa social.
Si finalment els nord-coreans competeixen a Pyeongchang serà una fita històrica, després del boicot a Seül del 1988. La parella de patinadors Ryom Tae-ok i Kim Ju-sik són els únics esportistes amb possibilitats de trepitjar el territori del sud.