Corea del Nord, cronologia d'un pla d'armament que posa en perill la seguretat mundial

BarcelonaL'escalada de tensió que es viu a la península coreana, provocada per les proves d'armament que està duent a terme el líder nord-coreà Kim Jong-un i per les amenaces de resposta dels Estats Units, és un episodi més d'una llarga cronologia que recull les ambicions de Pyongyang de convertir-se en potència nuclear i armamentística i que es remunten als anys 70.

1970-1990

A finals del 1970, Corea del Nord va començar a treballar en una versió d'un míssil soviètic que tenia un abast de 300 quilòmetres. Durant la dècada dels 80 van desenvolupar aquest mateix projectil per a un abast de 500 quilòmetres de distància i altres models que podien arribar als 6.700 quilòmetres. L'agost del 1998 proven un d'aquests míssils i el llancen per sobre del Japó, amb l'objectiu de posar un satèl·lit en òrbita: l'operació fracassa. El 1999 el règim congela els assajos a causa d'una millora de les relacions amb Washington, on llavors Bill Clinton era president.

2000-2005

L'any 2000, però, les negociacions amb els Estats Units sobre els míssils fracassen. Corea del Nord reclamava mil milions de dòlars per paralitzar les exportacions d'aparells. La congelació dels assajos de míssils de llarga distància s'acaba el 2005 perquè Pyongyang considera que el nou president dels EUA, George W. Bush, està duent a terme una política hostil. Així, el 2006, el règim prova set projectils de llarg abast, un dels quals explota en ple vol al cap de 40 segons de ser llançat. En resposta a això, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova la resolució 1695, que demana el cessament dels assajos de míssils balístics.

2006-2009

El 2006, Corea del Nord du a terme el primer assaig nuclear subterrani. Com a resposta a això, una altra resolució de les Nacions Unides que demana el cessament dels assajos balístics i nuclears. El 2009 llancen un nou projectil per sobre del Japó que cau al Pacífic. El règim assegura que intentaven posar en òrbita un satèl·lit però els EUA, el Japó i Corea del Sud sospiten que era un míssil de 6.700 quilòmetres d'abast. L'ONU condemna l'operació i reforça les sancions, i Corea del Nord abandona les negociacions sobre el seu programa nuclear. El 2009, el país asiàtic fa una segona prova nuclear subterrània, molt més potent que la primera, i el Consell de Seguretat li imposa més sancions.

2012-2013

A finals del 2012, el règim celebra l'èxit del llançament d'un coet per posar en òrbita un satèl·lit, tot i que a escala internacional ho consideren un nou assaig balístic. Al cap d'uns mesos, Pyongyang fa un tercer assaig nuclear subterrani.

2016

A principis del 2016, ja amb Kim Jong-un al capdavant del país, Corea del Nord fa un quart assaig nuclear subterrani i assegura haver provat una bomba d'hidrogen, cosa que els especialistes posen en dubte. Al cap de dos mesos, l'ONU li imposa les sancions més dures fins ara, però el règim no en fa cas i llança un míssil balístic des d'un submarí, tres mes durant la reunió dels líders del G-20 a la Xina i fa un cinquè assaig nuclear. A finals d'any, l'ONU endureix les sancions i limita les exportacions nord-coreanes de carbó a la Xina.

2017

L'actual escalada de tensió és una realitat, i encara més amb l'arribada de Donald Trump al poder als EUA. Al febrer, un nou míssil balístic recorre 500 quilòmetres abans de caure al mar del Japó i, al cap d'un mes, Pyongyang en llança quatre més assegurant que era un assaig per provar si podien arribar a les bases dels EUA al Japó. En resposta a això, Trump ordena el desplegament del sistema antimíssils THAAD a Corea del Sud. Al maig i al juliol, Kim Jong-un ordena llançar dos projectils que arriben a una distància de 4.500 quilòmetres i 6.700 quilòmetres, que tindrien capacitat per arribar a territori nord-americà. A finals d'agost, el règim llança un míssil que sobrevola el Japó i cau al Pacífic i, al cap de pocs dies, assegura que ha testat amb "èxit" la bomba d'hidrogen més potent de la seva història.