Corbyn trenca el diàleg amb May sobre el Brexit
La ‘premier’ i els laboristes s’acusen mútuament del fracàs
LondresEra un secret a veus des del primer dia. Les converses entre el Partit Laborista i el govern conservador de Theresa May per intentar arribar a un consens sobre el Brexit, que han tingut lloc durant les últimes sis setmanes, no han produït cap fruit.
Ahir al matí, Jeremy Corbyn, cap de l’oposició, va adreçar una carta a la primera ministra justificant la seva decisió de donar-les per tancades: “Li escric per fer-li saber que crec que les converses entre nosaltres per trobar un acord de compromís per deixar la Unió Europea han arribat tan lluny com podien. […] Han estat detallades, constructives i han implicat un considerable esforç per totes dues bandes. Malgrat això, ha quedat clar que som incapaços de superar llacunes importants.”
La raó bàsica, segons Corbyn, ha sigut la progressiva feblesa de May al capdavant del seu executiu, un fet més que provat: “De manera crucial, la creixent debilitat i la inestabilitat del vostre govern significa que no hi pot haver cap confiança en què allò que es pugui acordar entre nosaltres es compleixi. […] La posició del govern s’ha tornat cada vegada més inestable i la seva autoritat s’ha erosionat. Amb freqüència, les propostes del vostre equip de negociació han estat contradictòries amb les declaracions fetes per altres dels membres del consell de ministres”.
Com era d’esperar, Theresa May va reaccionar acusant la “divisió entre els laboristes” de la causa del fracàs de les converses. Ho va fer des de Bristol, a l’oest d’Anglaterra, en el primer acte de la campanya electoral de les europees en què fins ara ha participat: “En particular, no hem pogut superar el fet que no hi hagi una posició comuna dins del laborisme sobre si volen fer efectiu el Brexit o fer un segon referèndum i tractar de revertir-lo”. Especialment des de les files tories, molts parlamentaris van expressar a les xarxes socials la satisfacció per tancar un diàleg que molts creien que no s’hauria d’haver produït mai.
D’aquesta manera, pràcticament dos mesos després que la premier May acollís la tercera derrota en el seu pla de retirada de la Unió, la paràlisi de la vida política britànica continua, amb la vista posada en l’horitzó del 31 d’octubre, la nova data del Brexit després de la pròrroga concedida per la Unió l’11 d’abril.
La gran diferència, però, és que aquesta mateixa setmana May ha acceptat que el seu procés de substitució al davant del partit comenci la setmana del 3 de juny, un cop el Parlament es pronunciï sobre si accepta o no que la llei de l’acord de retirada de la Unió que el govern presentarà aleshores passi a segona lectura i es pugui esmenar.
De moment, el laborisme ha afirmat que sense els canvis que pretenia durant les converses -una unió duanera amb la UE, entre altres elements- no hi donarà suport. Aquesta posició pràcticament garanteix una nova derrota de May i, a la pràctica, la seva caiguda immediata. Però els passos de Corbyn a partir d’ara han de ser molt curosos. Perquè amb el trencament de les converses el Regne Unit s’ha situat més a prop del no acord, circumstància que també va detectar el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, que va qualificar el fet de “molt greu”.
Un nou ‘premier’ més radical
Si May cau els primers dies o les primeres dues o tres setmanes de juny, la contesa pel lideratge tory començarà de forma oficial de seguida -oficiosament fa mesos que s’ha obert- i amb tota probabilitat el guanyador serà un brexiter dur, potser Boris Johnson, gran favorit a hores d’ara, o Dominc Raab, exministres d’Exteriors i del Brexit respectivament. Cap dels dos dubtaria a optar per un no acord si la UE no fes canvis significatius en el pacte que hi ha ara damunt la taula, i que inclou el gran escull de la garantia sobre la frontera nord-irlandesa.
Per tant, per evitar el no-acord, l’única via de fugida que tindria un Parlament que ja ha expressat reiteradament que no ho vol és acceptar a tràmit en segona lectura la llei i, procedir, per exemple, a esmenar-la. I una de les opcions per modificar-la podria ser la inclusió d’un referèndum confirmatori de l’acord.
Però la possibilitat és tòxica per als conservadors i poc plaent per a Corbyn. Per evitar-la, doncs, i fer-ho amb l’acord laborista, abans de presentar la llei d’aquí quinze dies el govern podria dur dimecres vinent als Comuns un seguit de propostes alternatives per escatir quin és el millor camí a seguir. May encara somia amb el Brexit el 31 de juliol. Una opció, però, cada cop més irreal.