Internacional10/01/2017

El laborisme britànic fa seu el llenguatge i els principis del Brexit

Corbyn renuncia a la lliure circulació de persones de la UE però manté l'aposta pel mercat únic després del Brexit

Quim Aranda
i Quim Aranda

LondresEl líder de l’oposició laborista britànica, Jeremy Corbyn, camina una vegada més per la corda fluixa de la indefinició en relació amb el Brexit i la política d’immigració. En un discurs que pronunciarà en la propera hora a la ciutat de Peterborough, al nord-est de Londres, Corbyn defensarà per primer cop que el laborisme no “està casat, com a qüestió de principi, amb la lliure circulació dels ciutadans de la Unió Europea”. I utilitzant un llenguatge fins ara aliè al partit, i sempre d’acord amb l’esborrany del text facilitat per la seva oficina de premsa, es refermarà en la necessitat de “controlar raonablement l’emigració com a part de la relació post-Brexit amb la Unió Europea”.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’escenari del discurs no ha estat triat a l’atzar. Peterborough, àrea que els darrers deu anys ha experimentat un gran creixement de població provinent de l’Est d’Europa, va votar massivament a favor de la sortida de la UE en el referèndum del 23 de juny.

Cargando
No hay anuncios

Però en un seguit d’entrevistes prèvies a la compareixença, Corbyn ha volgut matisar les seves paraules, assegurant que no proposa noves restriccions als drets de les persones que vulguin traslladar-se al Regne Unit. El “control raonable” de què parla suposaria, en tot cas, “la fi de l’explotació de molts treballadors immigrants” i la fi des salaris de misèria que ara reben arran de les condicions laborals existents. Aquest fet contribuiria, probablement, a l’arribada de “menys” estrangers, ha afirmat.

Corbyn ha iniciat avui una ofensiva per tractar de recuperar la iniciativa política que, des del plebiscit de l’estiu, ha correspost en exclusivitat als conservadors.

Cargando
No hay anuncios

Contradiccions

Algunes de les seves paraules, però, semblen prou contradictòries, si no improvisades, tractant de nedar i guardar la roba en un tema, l’emigració, sempre espinós per al laborisme. Perquè si bé el partit no accepta ja el principi de la lliure circulació de persones, el país no es pot “permetre el luxe de no tenir ple accés al mercat únic europeu, de què moltes empreses i llocs de treball britànics en depenen, i els canvis en la forma en què operen les regles d’emigració dels ciutadans de la UE han de formar part de les negociacions” amb Brussel·les, ha dit.

Cargando
No hay anuncios

Amb tant de funambulisme, Corbyn tracta de guanyar distància amb les paraules de la primera ministra conservadora, Theresa May, que diumenge passat, en una entrevista a Sky News, va prioritzar el control sobre les xifres d’immigració a l'accés al mercat únic. Aquest funambulisme, però, ha estat una desastrosa estratègia per al laborisme, que ha vist prou danyades les seves expectatives electorals entre sectors importants dels votants d’esquerres, que es consideren molt perjudicats per l’arribada de treballadors de la Unió.

Una altra de les idees —entre l’extravagància populista i la utopia— llançades per Corbyn durant el matí ha estat la necessitat de crear una llei que imposi un límit als ingressos per a les rendes més altes. Sense donar xifres concretes, però que ha situat entorn el seu sou actual, que és d’uns 150.000 euros, Corbyn afirmava al programa Today, de BBC4, que “m’agradaria que hi hagués algun tipus de màxim”. La mesura intentaria pal·liar la situació que viu el Regne Unit, que pateix “els pitjors nivells de disparitat en els ingressos d’entre la majoria de països de la OCDE”, deia. “Si volem viure en una societat igualitària —continuava—, i finançar els nostres serveis públics, no podem seguir creant pitjors nivells de desigualtat.” Corbyn ha posat com a exemple els “ridículs” salaris que algunes estrelles del futbol o alts directius cobren. “Fins i tot Arsène Wenger hi estaria d’acord”, ha reblat. Un dels seus ex assessors, Danny Blanchflower, ha qualificat la proposta com una “estupidesa”.