Corbates fora i llums apagats: Europa estalvia (a mitges) per no passar fred a l'hivern

LondresLes mesures d'estalvi energètic que, a poc a poc, comencen a imposar-se arreu d'Europa sembla que anuncien també canvis en la moda, no només en la il·luminació pública dels carrers del continent o en els graus a què posar l'aire condicionat o la calefacció. En el seu balanç de fi de curs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va apuntar: "He demanat als ministres i les ministres, i a tots els responsable públics, i m'agradaria també al sector privat, que quan no sigui necessari no facin servir la corbata, perquè així també estarem fent front a l'estalvi energètic, que tan necessari és al nostre país".

No ho va aclarir, però Sánchez probablement es referiria al fet que amb la corbata la sensació d'ofec pot ser més gran per a qui la du i, per tant, seria molt més necessari un aire condicionat per sota dels 27 graus que recomanen el govern espanyol i altres executius comunitaris. Sense corbata, doncs, l'aire condicionat a 27 graus se suposa més suportable.

Pedro Sánchez no és l'únic que vol relaxar les normes en el vestuari. Entre les recomanacions per estalviar energia, el més gran proveïdor d'electricitat d'Àustria, la companyia Verbund, aconsella als seus clients que només planxin les peces de roba en els casos en què sigui estrictament necessari.

La planxa i el microones, per exemple, o els kettles –escalfador elèctric d'aigua que no manca en cap casa del Regne Unit, on el te és una religió– podrien passar a millor vida si la Rússia de Vladímir Putin continua fent de l'energia una altra arma de la seva guerra contra Ucraïna, reduint els enviaments de gas progressivament o tancant l'aixeta definitivament de cop, o si la Unió Europea no avança més ràpidament en els plans per a una transició a les renovables, que no depenen del Kremlin i que, a més, en principi haurien de ser sostenibles.

Reducció del 15% del consum de gas

Les mesures d'estalvi energètic als països de la Unió pretenen ajustar-se al pla de Brussel·les per reduir gradualment la demanda de gas –des de l'agost fins al març– i evitar apagades aquest hivern. L'objectiu fixat per la Comissió és, en general, una disminució del consum del 15% al final del període. A més, abans de l'1 de novembre, es pretén que les reserves de gas estiguin al 80%. Tot plegat és fruit del Pla REPowerEU per posar fi al més aviat possible a la dependència de la UE respecte dels combustibles fòssils russos: per al gas suposa el 40% del consum del bloc i per al petroli el 25%, aproximadament.

Però la lletra petita de les mesures consensuades el dia 26 de juliol pels ministres d'Energia dels Vint-i-set marca moltes excepcions. Així, socis com Espanya o Portugal només s'han compromès a un estalvi del 7%; França, al 10%, o, per exemple, en el cas de Grècia es permetria que no fes cap estalvi si veiés compromesa la seva capacitat per produir electricitat, ja que la genera tota a partir del gas.

L'acord polític de Brussel·les es va aconseguir com de costum fent tota mena de concessions als diferents estats membres. Els del sud, a més, havien vist l'objectiu de reduir un 15% el consum –uns 45.000 milions de metres cúbics– com una mesura ad hoc per salvar la cara d'Alemanya, que depèn al 65,2% de les exportacions energètiques de Putin i que podria veure en perill la seva capacitat de locomotora econòmica de la UE si el Kremlin continua collant Occident. Amb totes les excepcions fetes per la Comissió, la presumpta reducció del consum serà ara d'uns 30.000 milions de metres cúbics de gas. Si l'hivern no és gaire fred, els especialistes de la Comissió consideren que hauran salvat els mobles.

Però les declaracions dels responsables de la Comissió són unes i les accions dels diferents governs europeus són unes altres, que mostren les divergències de criteri entre les capitals europees. S'ha arribat a extrems com ara que, per exemple, mentre la ciutat de Berlín apaga els llums de la seva catedral, a Atenes es pot veure cada nit com el Partenó continua perfectament il·luminat. Almenys aquest estiu, tot i que la intenció del govern grec és que a l'hivern els monuments públics no s'il·luminin.

En paral·lel a les mesures d'eficiència o estalvi, la UE també té previst augmentar els objectius d'energies renovables, amb la intenció que representin el 45% de la seva combinació energètica global l'any 2030, respecte al 40% dels plans anteriors. En teoria, això implicarà duplicar la capacitat solar fotovoltaica d'aquí al 2025, situant-la en 600 gigawatts el 2030. La UE tenia una capacitat solar fotovoltaica d'uns 165 gigawatts el 2021. El bloc també buscarà augmentar la seva capacitat de producció d'energia eòlica com a part del pla de futur, si bé no ha sigut específicament quantificada.

La contradicció irresoluble és el que va admetre la setmana passada el portaveu de l'executiu europeu, Eric Mamer: "La guerra ha accelerat la transició cap a una economia menys dependent dels combustibles fòssils, però en aquest context [de guerra i de restriccions de Moscou] pot ser legítim [recórrer al carbó]”.

En aquest sentit, Alemanya i altres veïns europeus –Polònia, per exemple– estan tornant a revifar les centrals elèctriques de carbó, una mesura en principi temporal però que alguns defensen com a necessària en l'actual conjuntura. Una part de la raó per la qual els alemanys permeten que les plantes de carbó es tornin a engegar de forma immediata és que volen tancar les de gas perquè puguin dedicar-se amb exclusivitat a l'emmagatzematge per a l'hivern. La nova legislació aprovada pel Bundestag permetrà al país utilitzar 15 centrals elèctriques de carbó, que estava previst que fossin eliminades aquest any o el vinent.

L'exemple asiàtic que Europa no segueix

Més enllà de les qüestions de sostenibilitat, una de les preguntes clau davant la implantació de les noves mesures d'estalvi és si realment són suficients i si encara se'n podrien fer més. I si es dona un cop d'ull al Japó, el que resulta clar és que la UE no fa tot el que podria, potser per manca de voluntat política, potser per incapacitat d'imposar mesures molt més dràstiques als estats membres que alterarien molt els estàndards de vida o per la pressió dels diferents lobis que operen a Brussel·les.

Quanta energia s'estalviaria si la UE obligués a fer que els partits de futbol de les grans lligues nacionals, i la Champions League inclosa, es disputessin amb llum natural i no sota els focus que fan possibles retransmissions per als diferents mercats televisius globals? Arran del terratrèmol i posterior tsunami que va patir el Japó l'any 2011, i el desastre que va ocasionar a la planta nuclear de Fukushima, la lliga professional de beisbol i de futbol del país va modificar els horaris i va prohibir la celebració de partits nocturns, per reduir la demanda d'electricitat. França i Alemanya ho han plantejat.

Tokyo Electric Power Co, l'operador de Fukushima, va perdre al voltant del 40% de la seva capacitat de generació d'energia. Immediatament es van imposar mesures d'estalvi, com l'esmentada. I moltes més. Per exemple, els centres comercials van aturar les escales mecàniques, les fàbriques van reduir els horaris de les línies de muntatge, i les sales de joc de pachinko, famoses pels seus llums intermitents i màquines sorolloses, es van tancar temporalment.

El maig d'aquell any, el govern va instar els ciutadans i les empreses de Tòquio i el nord del Japó a reduir l'energia un 15% en les hores punta durant l'estiu. La majoria de les empreses japoneses van entrar en mode d'austeritat tan bon punt va esclatar el desastre i van apagar els llums i reduir l'ús dels ascensors. El ministeri de Medi Ambient va apuntar a una reducció encara més gran del 25% mitjançant mesures com apagar més de la meitat de les impressores durant les hores punta i fins i tot va demanar als treballadors que portessin les seves pròpies begudes fredes perquè poguessin desconnectar les màquines expenedores de refrescos i aigua.

Com ha passat a Europa aquest estiu, els responsables dels llocs de treball van apujar els termòstats dels aires condicionats i van animar els empleats a acceptar la campanya governamental Cool Biz per portar roba més lleugera a l'estiu, una mena de petició de corbates fora com la que va fer Pedro Sánchez.