El cor de Londres, paralitzat pel terror

LondresLa cruïlla de Westminster Road amb Whitehall, pràcticament on s’aixeca el Big Ben, que senyoreja les Cases del Parlament, s’ha buidat de gent en un tres i no res just quan s'han començat a sentir les sirenes de la policia i les de les ambulàncies. Desconcert inicial. Encara no passaven ni deu minuts de dos quarts de tres de la tarda. La confusió de bon començament, corredisses de gent d’una banda a l’altra, que deia que havia sentit trets, o que deia que li deien que se n’havien sentit, ha deixat pas a la incredulitat i, finalment, a l’astorament. Caos. Londres, una vegada més, patia un atac terrorista, atac que de tant en tant anuncien els serveis de seguretat. El dia ha arribat just un any després dels atemptats a l’aeroport i al metro de Brussel·les. Ha estat, però, gairebé a l’estil del que va patir el mercat nadalenc de Berlín o el del 14 de juliol, a Niça, per bé que sense la mortífera efectivitat d’aquells dos.

Un cop el fet era indubtable, tot s’ha produït amb molta celeritat. El cor polític del Regne Unit s’ha buidat de gent, que a les hores en què tenien lloc els fets era ple de passavolants, de turistes, moltíssims, i oficinistes, també molts. Tothom ha desaparegut del mapa, fets enrere per oficials de policia que anaven col·locant cintes aquí i allà per encerclar la zona per tal d'evitar qualsevol altre possible incident. Desplegament de seguretat i de càmeres de televisió. Un parell d'helicòpters sobrevolant el cel del Parlament. I, al mateix temps, l’altra realitat de les xarxes socials escampava imatges, testimonis i falsos testimonis, o informacions errònies, com la pólvora. Inevitable.

A Whitehall, la gran avinguda on es concentra tota l’administració britànica i que uneix Parliament Square i Trafalgar Square, on hi ha també l’entrada a Downing Street, el perímetre de seguretat ha arribat molt ràpidament més de cent metres més enllà de les tanques que guarden la residència de la 'premier', a un esbufegada de la columna de Nelson. Posteriorment, l’àrea s’ha estès en totes direccions i ha arribat a llocs crítics de la ciutat, com Victoria Station, a més d’un quilòmetre dels Comuns, o Embarkment.

La tarda i el vespre a Londres han estat durs per als habituals 'commuters', els treballadors que fan servir tota la xarxa de transport públic per arribar a casa. S'hi mouen més de dos milions de persones, i qualsevol problema o disrupció en un punt en té un impacte directe a molts altres punts a la vegada.

L’atac doble, aparentment coordinat i dut a terme amb una diferència de molt pocs segons, al pont de Westminster i contra els cossos de seguretat de guàrdia a les portes del palau de Westminister, ha estat tractat com a "incident terrorista" per la policia al cap de pocs minuts que se'n difonguessin les primeres notícies, malgrat que inicialment s’havia comentat una possible batalla entre bandes de criminals comunes. Res més lluny de la veritat. Potser ha estat, només, una 'fake news' de la policia mentre no tenia en marxa, al 100%, els molts plans de seguretat que hi ha per a eventualitats d’aquesta mena a la capital britànica. Malgrat tot, accions com les que s'hi han viscut semblen quasi inevitables. De fet, el cap de setmana hi va haver un assaig d'atac just al mateix indret.

Gairebé a les cinc de la tarda, una imatge impensable es veia a les portes del palau de Westminster. Una munió de gent, en aquest cas, molts diputats, sortien en fila, lentament, de les Cases del Parlament. Ses senyories han estat tancades, amb pany i forrellat, dins la cambra dels Comuns. Ningú no hi podia entrar, ningú no en podia sortir. Per sort, els terroristes no han causat gaires baixes –si més no, en el recompte provisional–, però simbòlicament han triomfat a l'hora d'aconseguir aturar el desenvolupament normal de la vida democràtica del Regne Unit. De retruc, a mil quilòmetres de distància, al Parlament escocès, que en el moment dels atacs havia de començar la sessió en què s’aprovaria la moció per demanar els poders per fer un segon referèndum, quedava suspesa.